El Castell d’Alaquás acollirà el festival PhotoAlaquás
L’Associació Fotogràfica d’Alaquàs (AFA), junt amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alaquàs, organitza del 16 de febrer al 23 de març una nova edició d’aquest certamen.
La fotografia tornarà a prendre el protagonisme a Alaquàs. L’Associació Fotogràfica d’Alaquàs (AFA), junt amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alaquàs, ha organitzat una nova edició del Festival PhotoAlaquàs que tindrà lloc del 16 de febrer al23 de març. Amb l’objectiu de divulgar i compartir aquest art, el Castell d’Alaquàs tornarà ser l’espai d’acollida d’exposicions i ponències que giraran entorn la fotografia.
La inauguració de les exposicions tindrà lloc el divendres 16 de febrer. En l’acte es donaran a conéixer totes les persones que participaran com a ponents així com els seus espais: Emilio Morenatti, David Salcedo, Jean Diuezaide, Rocío Bueno, Jesús Manuel García Flores, Ginebra Siddal, Bego Amare, Yhabril i Valiente Verde. Totes elles són artistes de reconegut prestigi arran del seu treball i donaran a conéixer al públic interessat la seua particular visió sobre la fotografia.
Durant el primer cap de setmana es realitzaran ponències a càrrec d’Emilio Morenatti, David Salcedo, Rocío Bueno, Ginebra Siddal, Bego Amare i Yhabril i les persones assitents podran gaudir d’un podcast en viu i una xerrada especial entre Ginebra Siddal i Ana Becerra. L’estand de Foto Ruano oferirà l’oportunitat de provar les últimes innovacions en fotografia, juntament amb la presència de la llibreria Railowsky, que comptarà amb una àmplia selecció de fotolibros i novetats. A més, el dissabte 24 de febrer, les i els participants podran submergir-se en la xerrada i pràctica de Valiente Verd: «Valent retrat fas!», mentre que el dissabte 2 de març tindrà lloc una masterclass a càrrec de Jesús García Flores i a continuación una taula rodona amb Jesús García Flores, Montse González i Jorge Císcar.
Orígen del Festival
El Festival PhotoAlaquàs va nàixer l’any 2019 amb motiu de les celebracions del Centenari de la declaració del Castell d’Alaquàs com a Monument Històric Artístic (1918-2020) i té com a eix vertebrador el Castell. El seu objectiu és estimular, promoure i fomentar l’art de la fotografia i està constituït com a un espai de trobada per a compartir, visionar i parlar de fotografia.
PHOTOALAQUÀS 2024. BIOGRAFIES
Emilio Morenatti. Emilio Morenatti és un fotoperiodista d’agències amb més de 35 anys d’experiència.
Natural de Jerez de la Frontera, Morenatti ha visitat més de 50 països cobrint esdeveniments que han marcat la història contemporània, romanent durant anys en països com l’Afganistan, Israel i els territoris palestins i el Pakistan. El seu treball ha estat reconegut amb do s Premis Pulitzer, el 2021, en la categoria de Fotografia de Reportatge, per una commovedora sèrie de fotografies que endinsa a l’espectador en la vida dels ancians que lluiten a Espanya durant la pandèmia del COVID-19, i el 2022, en la categoria de Breaking news, per la cobertura de la invasió de Rússia a Ucraïna. Entre els seus nombrosos guardons destaquen tres premis World Press Photo, ha estat nomenat el millor fotògraf de l’any en dues ocasions per The Pictures of the Year International, ha estat nomenat el millor fotògraf de l’any 2009 per la Asociacion de Fotografos dels Estats Units de America, i també ha estat nomenat el millor fotògraf de l’any 2021 per The Atlanta Seminar; ha guanyat el National Headliner Awards en sis ocasions, l’Oliver S. Gramling Journalism Awards, el Clarion International Photography i el Overseas Press Club, el Fotopres, el premi Godó de Fotoperiodisme, l’Ortega y Gasset i el Mingote de fotografia entre altres. Màster en Fotoperiodisme i Fotografia Documental per la Universitat d’Art de Londres, Morenatti dirigeix actualment el departament de fotografia a Espanya i Portugal de The Associated Press amb seu a Barcelona.
David Salcedo. «El meu avi matern va tenir una adrogueria al poble, l’avi patern va fer de tot entre Múrcia i Mallorca, les àvies es desvivien cosint roba i afrontat contínues preocupacions. Els meus pares van haver d’emigrar a Catalunya i van acabar tenint un bar en el qual treballàvem tota la família. Jo,
potser, m’havia d’haver quedat amb el bar però vaig triar el camí de la llum. No va faltar qui em deia que seria difícil i dur, però ningú en la meua família ho ha tingut fàcil, Per què jo anava a ser menys? Anys més tard estic ple de noves cicatrius físiques i espirituals, que s’han sumat amb el que ja existia dins de
la meua i va definir sempre la meua manera de veure el món. I és que mai podré escapar del que m’és pròxim, és la mesura de tot el que descobreixo, de la tendresa que em van ensenyar a tenir en el cor i el silenci amb el qual vaig conviure durant anys. En aquesta mescla és on es maceren les meves fotografies. El conjunt d’aquestes circumstàncies, gens especials, és el que m’ha portat a guanyar diversos premis i beques, a exposar en elterritori nacional i internacional, participar en un bon número
catàlegs, publicar diversos fanzines, col·laborar amb la Kursala de la universitat de Cadis, a publicar amb l’editorial Edicions possibles».
Jean Diuezaide. Jean Dieuzaide va ser un fotògraf francès, nascut en Grenade en 1921 i que va morir en
la seva estimada Tolouse en 2003. El seu treball es va centrar en la fotografia documental enfocada a un estil personal i subjectiu. És un fotògraf clau per a definir a l’Espanya dels anys 50, quan va conèixer a Salvador Dalí i al qual li va fer una de les seues fotografies més icòniques. Fotògraf centrat en retratar «l’univers de les petites gents que porten amb si el seu honor i la seua alegria», tenint sempre present les sevesarrels dins d’una família humil. Com a encàrrec de l’editorial Arthaud, en els seus viatges a Espanya trobem un profús treball centrat en retratar les gents i els pobles d’una Espanya que ja havia vist com gràcies al gelatinobromuro alguns fotògrafs s’aventuraven als pobles més amagats de la península. A través de les imatges recorrerem les formes de vida de la societat valenciana entre 1951 i 1971 per a descobrir com era, a què es dedicaven i com vivien. Així, podrem reflexionar i entendre el nostre passat recent, per a comprendre millor el present i contribuir a la construcció del nostre futur.
Rocío Bueno. Creadora visual, fotògrafa i economista. Usa la fotografia com a eina de
comunicació per a establir diàlegs oberts. En els seus treballs aborda temes
relacionats amb els seus processos de gènere com a dona: construcció, maternitat, pors,
ràbia, vincles, herència i memòria. Treballa amb el fragment i l’apesares perceptible.
En les seues obres expandeix i posa en diàleg la fotografia amb altres arts visuals com el
dibuix, la pintura, el collage o la poesia. El seu treball Hilo ha estat reconegut en nombroses
ocasions, entre les quals destaquen el primer premi en el Festival Baffest de Baracaldo i
l’Esment d’Honor en els Encontros dona Imagem, Braga, tots dos en 2021, o l’esment
d’honor en el Lumínic Festival en 2023, entre altres. El llibre autoeditat i publicat en
2019 ha estat adquirit per la llibreria del MOMA de Nova York per a la seva col·lecció de llibres
d’autor. Els seus projectes s’han exposat tant en museus, festivals i espais d’art d’Espanya,
França, Xile o Portugal, entre els quals destaquen Escorxador de Madrid, el Museu de la
Fotografia d’Huete, el Festival Internacional de Fotografia Els Rencontres d’Arlés, Els
Encontros dona Imagem de Braga, la fira ArtsLibris ARCOmadrid o el Festival Internacional
de Fotografia de Valparaíso, entre altres. Ha auto publicat en forma de llibre d’autor el treball Fil. També ha publicat els fotollibres Renascense, Tu, jo, elles, nosaltres, La solitud del Trajecte, _des del principi, Haize Itsasoa i Novis Corpus- 40 fotògrafs confinats.
Jesús Manuel García Flores. Jesús Manuel García Flores és un fotògraf professional especialitzat en fotografia de paisatge, arquitectura i astrofotografia. Des de fa diversos anys, Jesús viatja per tot el món a la recerca d’imatges úniques, capturades en el lloc adequat i en el moment precís. Aquesta obsessió per la qualitat de les seus imatges ha estat recompensada amb més d’un centenar de premis Nacionals i Internacionals entre els quals destaquen: – Guanyador Absolut «The Epson International Pano Awards». Primer Espanyol a aconseguir aquest guardó en la categoria OPEN. – Fotògraf de l’any 2017. – Guanyador Absolut «Khayyam International Exhibition of Photography 2018». FIAP Best Author (Blue Pin). – Candidat a Premi Nacional de Fotografia (CEF). Millor fotògraf 2019. – Primer Lloc. V Lliga Espanyola de Fotografia 2020. Categoria Arquitectura. – Subcampió del Món en la 29th. Biennal FIAP – França 2021. – Guanyador Absolut en «3th PAMIR international Salon of Photography 2022». FIAP Best
Author (Blue Pin). – Guanyador Absolut del «X Saló Fotogràfic ILLA DE MENORCA Reserva de la Biosfera
2022». FIAP Best Author (Blue Pin). Alterna el seus viatges amb la formació, col·labora en diversos mitjans i events relacionats amb la fotografia i és autor de diversos llibres.
Ginebra Siddal. Artista multidisciplinari amb estudis d’Història de l’Art,
fotografia i gestió cultural/museus. És una amant de la conceptualidad i el seu treball s’inspira
en el moviment fotogràfic pictorialista que col·loca en un primer pla les
emocions i la sensibilitat. Igual que succeeix amb les fotografies d’aquest moviment les de Ginebra Siddal no són meres reproduccions de la realitat sinó que s’allunyen d’aquesta. Per això l’artista utilitza el color, filtres i la tècnica del desenfocament. Entre els temes triats per l’artista destaca el retrat sempre amb un toc oníric i fauvista. La seua obsessió amb el color ve des de la seua infància a causa d’una discapacitat visual. Amb l’ús del color transmet sensacions en les seves obres que acosten al públic a la seua visió de la sinestèsia com un recurs amb el qual barrejar diferents sensacions auditives, visuals i tàctils. Per a associar-les entre si expressant emocions.
Bego Amare. Fotògrafa madrilenya, combina la fotografia al carrer amb projectes documentals.
Ha autopublicat dos fotozines sobre Buenos Aires i Cuba i ha col·laborat en projectes
col·lectius com a arxiu COVID i MuWO. L’any 2021 rep el primer premi Lensculture de fotografia de carrer per «A la sombrica». Aquest any el seu projecte «Mera» és seleccionat per als Descubrimientos PHE i és finalista en el seminari de fotografia de Albarracín. La seua fotografia de carrer ha estat publicada en mitjans com Eyeshot, Underexpose i Sonymage i exposada en festivals internacionals: Head On Photo Festival 2022 (Bondi, Austràlia), «Through her eyes», en el festival internacional de fotografia de carrer (Querétaro, Mexico, 2023), «The Wall of Woman», en la Biennal Internacional de Ballarat 2023. Participa en el festival Individual Arenteiro Fotogràfica 2023 amb el seu projecte «De andar por casa».
Yhabril. Gonzalo Bartolomé Tierra, conegut en el mon de la fotografia outdoor com «Yhabril», és un apassionat autodidacta de la fotografia d’activitat de muntanya i natura, disciplines en les que ha aconseguit una especialització gràcies a la qual ha obtés una vintena de reconeixements en prestigiosos concursos i certàmens a nivell internacional. Compta amb el premi del públic del concurs internacional Montphto, primer premi en el concurs de fotografia d’acvitivitat de muntanya a Pirineos Skimetraje o la Medalla d’Or de la Federació Internacional de Fotografia. Va obtindre també el Premi a la Millor Fotografia en el Festival de Cinema Skimetraje 2017 i la millor foto en el prestigiós Trofeu Rocaverde.
Valiente Verde. Valent per part de pare, Verd per part de mare. Naix a Alacant, fill de pares manxecs, en 1970. Natural del barri de Sant Blas, Alacant, de tota la vida. Tècnic Superior en Imatge i so per l’IES Luis García Berlanga. Retratista depensament, paraula i obra. Un caçador d’imatges de carrer, singulars, peculiars, amb un estil caracteritzat per combinar, amb sinceritat i sense prejudicis, la teatralitat de la posada en escena i la veritat dels seus personatges, en una atmosfera de colors subyugantes. Res dels actuals colors empolsats com de revista de moda cool, sinó de fritada, de verd oliós ranci, i de clars foscos, d’olor de xurreria, «amb fonament» que diria Karlos Arguiñano.
Més informació d’Alaquás