Poblacions intel·ligents i respectuoses amb el medi ambient, els reptes de la legislatura 2019-2023

Les prioritats en la política estan canviant. Van quedar lluny els programes electorals que proposaven macroprojectes basats sobretot en la construcció de noves infraestructures. Ara la política se centra “en les persones per a millorar el seu dia a dia”, frase en la qual han coincidit tots els alcaldes i alcaldesses de les poblacions de la comarca.
Aqueixa nova política va irrompre amb força la passada legislatura. Del 2015 al 2019 els Ajuntaments s’han centrat principalment en tres línies d’acció: polítiques en matèria d’igualtat, transparència i participació.
Amb aquests tres pilars començant ja a germinar en el dia a dia municipal, els alcaldes i alcaldesses de les noves corporacions es preparen per a quatre anys on a aquestes tres línies d’acció se sumen dos reptes més: convertir-se en ciutats intel·ligents (smart city) i sostenibles tal com marquen les directrius de la Unió Europea.

Quart de Poblet
En aquest sentit Quart de Poblet porta la davantera. Amb la mirada posada a Europa, aquest poble s’ha centrat en optimitzar i millorar els recursos municipals a través de la innovació.
Va crear el seu propi programa EDUSI, el va presentar a la Unió Europea i li van donar prop de 10 milions d’euros per implantar mesures intel·ligents, sostenibles, i convertir a Quart de Poblet
en una ciutat preocupada pel clima i innovadora. El projecte es desenvoluparà fins al 2022 i comporta la millora de carrers per afavorir al vianant, la reducció d’emissions C02, racionalització del trànsit l l’estalvi energètic perquè els habitatges i edificis municipals siguan accessibles i sostenibles.
En aquest sentit, un dels seus últims projectes ha sigut la col·locació de 122 sensors, la primera fase del projecte d’instal·lació d’un sistema de gestió de l’aparcament públic, que té com a objectiu informar en temps real als conductors i conductores de les places d’estacionament lliures, incidint especialment en aquelles destinades a persones amb mobilitat reduïda.

Torrent
Torrent també és un dels municipis de referència en aquesta matèria. Andrés Campos, portaveu del govern, explica que “en els últims anys Torrent ha fet un gran avanç en aquesta matèria. S’ha facilitat la vida dels ciutadans amb l’augment de tràmits que poden fer-se de forma telemàtica. A més, s’ha aconseguit una gestió més transparent. A través de la web municipal es pot accedir a la plataforma ‘Amb els meus impostos’, que permet conéixer la destinació dels tributs per àrees. L’aplicació ‘Geotransit’ permet igualment conèixer les incidències i talls de trànsit. Existeixen també altres eines com les ‘Rutes Saludables’, per a triar els millors recorreguts per la ciutat en funció de la temperatura, i ‘Torrent 360°’, amb la qual es poden veure llocs emblemàtics de la ciutat sense eixir de casa. En les últimes setmanes s’ha dut a terme, amb famílies del col·legi Federico Maicas, la prova pilot de les Rutes Escolars. Les famílies han provat els dispositius que permeten fer un seguiment del recorregut dels xiquets i xiquetes fins al col·legi. A això se suma, també com a prova, la instal·lació de passos de vianants intel·ligents, que s’il·luminen quan s’acosten els vianants”.
I en matèria de sostenibilitat Torrent també ha posat en marxa nombroses polítiques, “la qüestió mediambiental ha sigut també clau en el desenvolupament de projectes”, explica Andrés Campos. “El Vedat i altres zones verdes de Torrent com els barrancs i la Serra Perenxisa estan cada vegada més protegits contra incendis després de la implantació dels sensors d’avís del sistema Senticnel i l’ampliació del sistema Sideinfo de canons d’aigua. També des de fa molt poc els pavellons esportius estalvien aigua després de la instal·lació del sistema smart water que emmagatzema l’aigua freda per a la seua reutilització fins a l’arribada de la calenta a la dutxa. A més, més de 14000 fanals compten ara amb sistemes led de baix consum i s’ha reduït considerablement la contaminació lumínica i estem en nivells zero de petjada de carboni”.
En aquesta legislatura Torrent farà un pas més, “el progrés de Torrent com a ciutat intel·ligent i innovadora no es deté. Acaba de començar, i continuarà al llarg de l’estiu, la instal·lació de sensors de diversos tipus per tota la ciutat. La sensorització permetrà conèixer l’estat dels contenidors de residus, especialment de les zones disseminades i urbanitzacions, per a saber si és necessari o no acudir a recollir-los, la qual cosa permetrà un estalvi de transports. També hi haurà sensors per a conéixer l’ocupació de les places d’aparcament de mobilitat reduïda i càrrega i descàrrega i per a saber si està fent un correcte ús. Altres sensors permetran conèixer la temperatura i la humitat en parcs i jardins per a activar el reg i controlar el consum. També s’han instal·lat sensors per a mesurar la qualitat de l’aire i els nivells de soroll. Aquests últims poden ser útils, per exemple, en casos de queixes o denúncies ja que totes les dades es recullen en un portal de gestió. En aquesta legislatura que ara arranca continuarem avançant en una mobilitat més sostenible, amb la implantació del pla de vehicle elèctric –ja s’han instal·lat tres punts de recàrrega- i el desenvolupament d’un pla de ciclomovilitat que ja ha començat amb trobades amb els sectors implicats. Està previst també el desenvolupament en el polígon industrial d’un projecte de càmeres de vigilància i pantalles amb informació rellevant per al sector empresarial”, afirma Andrés Campos.

Optimitzar la densitat
Mislata també té previstos nombrosos projectes aquesta legislatura per a avançar en la línia per a convertir-se una ciutat intel·ligent i sostenible. Entre aqueix paquet de mesures que posarà en marxa destaca la instal·lació de rajoles auto-generadores d’energia en els passos de vianants fent de la densitat de població una oportunitat. També s’optimitzarà el flux lumínic de la ciutat, millorant la il·luminació en els barris: fanals, passos de vianants i semàfors.
En matèria de sostenibilitat mediambiental l’Ajuntament de Mislata col·locarà en diferents punts del municipi illes sostenibles que continguen una màquina de reciclatge amb incentius, així com altres prestacions com a punts de recàrrega mòbil. També s’incorporaran gradualment vehicles ecològics tant a l’Ajuntament com en la Policia Local i en l’empresa pública, i es remodelaran alguns dels centres públics amb criteris de sostenibilitat energètica.
Segons ha explicat l’alcalde de Mislata, Carlos Fernández Bielsa, «avançarem implementant projectes de ciutat intel·ligent per a convertir Mislata en una smart city, i demostrar que la nostra alta densitat de població pot ser una bona oportunitat per a millorar els nostres recursos públics, fent-los més eficients. Farem una rehabilitació d’espais municipals més sostenible, reutilitzant elements i millorant l’eficiència energètica»

Industria 4.0
Paterna ha impulsat en els últims anys projectes encaminats a convertir-se cada vegada més en una smart city de referència. En aqueix sentit, Paterna lidera un grup dins de la Xarxa Espanyola de Ciutats intel·ligents sobre indústria 4.0. L’objectiu és que els seus polígons compten amb tots els recursos tecnològics necessaris per a fer-los encara més competitius.
Segons explica l’alcalde, Juan Antonio Sagredo, “Paterna és imminentment industrial. Des de l’Ajuntament creiem en la importància de posar en valor la nostra indústria i els nostres polígons perquè siguen més competitius i no solament retinguem milers d’empreses a Paterna, sinó que vinguen més”.
Un altre dels projectes de Paterna que s’emmarca dins del concepte de ciutats intel·ligents és ‘GUARDIAN’. Es tracta d’un projecte, que compta amb finançament europeu i que servirà per a millorar la preparació i la resiliència als incendis d’una zona boscosa del Parc Natural del Túria i La Vallesa. S’instal·laran, entre altres mesures, sensors que avisaran de la presència de fum o foc en la zona.

Targeta ciutadana
Però convertir-se en una ciutat intel·ligent no és sols el repte de les grans ciutats, també ho és de les xicotetes. Rafelbunyol, amb una població de 9.000 habitants, porta ja quatre anys treballant en aquesta línia. El seu alcalde, Fran López, explica que “a Rafelbunyol creiem en el concepte de ciutat intel·ligent l’objectiu de la qual és millorar la qualitat de vida dels veïns optimitzant els recursos i els costos per a poder donar un millor servei a la població”.
En aquest sentit el Consistori té previst implantar al llarg de l’any un nou projecte: la targeta ciutadana. En la pràctica, aqueixa targeta servirà per a, per exemple, saber quins llibres són els més llegits a la biblioteca, conèixer les hores de més afluència de públic en la piscina municipal o quines són les pràctiques esportives que més demanda tenen en el poliesportiu. Segons l’alcalde, “tindre accés a totes aqueixes dades és molt important per a poder optimitzar els recursos municipals”. En aquest sentit també Rafelbunyol va posar en marxa un Pla d’Eficiència Energètica que els està suposant des del 2015 baixar la factura de l’enllumenat públic 160.000 euros anuals.

Albalat 0.0, el projecte sostenible d’Albalat dels Sorells, reconegut per Greenpeace