Presentació del poemari premiat «La costura del magma» de Naskunur Garberga

Per Lluís Ferri

La Fundació Cultural Francisco Mollá Montesinos i l´Ajuntament de Petrer (Vinalopó Mitjà), dins d´un acte cultural celebrat el dia 5 de març al Centre Cultural de la ciutat, varen presentar el poemari guanyador de la XXIena edició dels Premis de poesia Paco Mollá, convocada l´any 2024. En aquesta ocasió el jurat va atorgar el reconeixement com obra guanyadora en la categoria de valencià al llibre La costura del magma de Naskunur Garberga d´Alfara del Patriarca (Horta Nord); periodista, escriptora, directora i editora de la revista cultural Espai Carraixet, i directora dels informatius i del programa La Trinqueteria de Ràdio Pobla.

Aquesta veu poètica segueix una trajectòria creativa reconeguda per diversos premis de narrativa curta, novel·la i poesia dins del panorama literari valencià. Amb la seua primera novel·la Totes les portes (Reclam Editorial, 2023) va guanyar el Premi Rafael Comenge Dalmau, en la 49ena, edició 2022, que convoca l’Ajuntament d’Alberic (Ribera Alta).

La poesia és per a questa dona una forma d´entendre, de percebre, de sentir la realitat i la bellesa; és fins i tot un viatge metafísic, un recurs que permet expressar allò que no es pot dir amb paraules convencionalment, però que els versos poden mostrar explícita o veladament. El seu lirisme està inspirat i imbricat en les vivències, en els moments i circumstàncies de la vida; tan se val si són les més dolentes com les més tendres, però sempre amb un registre poètic vivencial i sincer.

La costura del magma és un poemari on l´autora fa un recorregut des de la individualitat més íntima seguint un itinerari introspectiu, sensitiu i reflexiu, fins arribar a exterioritzar eixe univers personal expressat en clau poètica. De fet, l´obra en la seua arquitectura es divideix en dues parts, “Foc endins” i “Llum enfora”; una visió dual de l´existència, tot seguint una línia metafòrica basada en la costura, on bastes i repunts permeten crear poemes certament profunds en el contingut i d´una bellesa lírica colpidora. És un llibre que planteja la vida com un seguit de filar, teixir, embastar, repuntar i brodar, amb referència a les pròpies ferides ¾les del cos i les de l´esperit¾, com a aquelles que provoca l´amor, “la batalla més violenta”, o les del propi interior, “el clivell de l`anima és un forat negre”. L´autora, malgrat la feblesa del cos, els patiments i les contradiccions, reivindica “sobiranament” la seua força, el seu propi criteri i el seu destí “sense remors ni apologies”.

Al rerefons del llibre s´amaguen claus críptiques, i també hi ha referències tangibles a la natura, al barranc del Carraixet, als éssers estimats, a la tendresa i l´amor il·limitat pels fills, al cos enfrontant ferides i cosits. És un volum escrit amb un llenguatge poètic profund i dens que traspua el tarannà de l´autora, on es presenta a sí mateixa de manera directa i descarnada, on “s´endevinen il·limitats senders de llum al revers dels ulls”.

Naskunur Garberga ens regala una obra que paga la pena llegir amb deteniment per desxifrar i assaborir l´univers poètic ric i sensitiu ple de matisos d´aquesta nova i valuosa proposta poètica d´una dona que, a ben segur, seguirà aportant poemaris que enriquiran el nostre món poètic i la nostra literatura.

 

AL REVERS DELS ULLS

S’endevinen il·limitats senders de llum

al revers dels ulls, coral·lina arborescent

que acaricia l’aura i l’embalsema.

Com és que dins bese el besllum,

la tendra essència despullada

i esvaïda entre la corba de les ones?

Sense espai per a sortilegis magres,

cap engany eteri pot resoldre el dubte

quan la ment es dissol en la tempura.

Només la presència elemental,

la que sosté l’última consciència

i s’endinsa al seu través, l’origen

i el destí al bolquim de la franquesa

que evidencia el motiu primari.

I és tan auster que no s’explica,

ens custodia sabent que abans

de traspassar l’última porta

la bellesa magna serà colpida.