Presentació d’un llibre que inclou històries i fets de Alboraia dels últims 500 anys
El llibre Alboraia, cinc segles a través d’una família inclou més de dos-centes històries i fets referits a aquest municipi de l’Horta els últims 500 anys. La presentació és divendres 30 de novembre (19.30 hores) al Centre Cívic del carrer Portalet. En l’acte participaran l’autor, Enric Climent; el periodista i escriptor Francesc Bayarri; i Àngels Belloch, portaveu de Compromís per Alboraia, entitat organitzadora.
L’obra divulga, així, molts fets clau de la història d’Alboraia, que han sigut documents per l’autor d’una banda amb informació periodística (esdeveniments dels segles XIX i XX), i d’altra, amb informació arxivística des del segle XV. El llibre també recorda i amplia fets que han quedat en la memòria col·lectiva alboraiera com el Casino Republicà; l’arribada de la llum a principis del segle XX; la construcció d’una nova església; Domingo Barco, un alboraier en l’exèrcit de Joan Baptista Basset; robatoris en l’horta; les revoltes dels llauradors; o alboraiers a les Filipines, entre d’altres.
Al llibre també s’explica qui són algunes de les principals personalitats del poble dels darrers cinc segles, especialment els últims dos. Entre d’altres, Clareta Panach Ramos, actriu de teatre; José Riera Carbonell, alcalde i síndic de la séquia de Rascanya; el metge José Llistar Chiva; Ramón Redó Tamarit, campió de boxa, ferrer i campaner; José María Andrés Casaní, el Moliner, jugador de pilota; el pintor i cartellista José Peris Aragó; o Salvador Estrems, un republicà que va ser amic de Vicent Blasco Ibáñez, entre d’altres.
La família de l’autor del llibre és el fil conductor de l’obra, des del primer Climent conegut d’aquesta saga, Joan, citat en un protocol notarial de 1451. Un fill d’aquest, també Joan, és qui va casar-se en segones núpcies a Alboraia: «En 1526, acompanyat dels seus dos fills i la seua filla, Joan va empendre el camí de Vinalesa a Alboraia. Ells no ho sabrien mai, però havien començat un període de 500 anys en què els seus descendents habitarien aquell mateix poble», explica Enric Climent.
Entre els fets destacables, un és l’arribada de la llum pública. Dissabte 30 de novembre de 1901, a primera hora de la nit, al carrer Les Fonts (actualment Colón), prop del molí, el mecànic electricista Vicente Bayarri Jimeno tenia preparada la infrastructura d’il·luminació pública. L’empresa de Sabadell “La Electricidad”, li havia muntat un motor a gas per a il·luminar els carrers de poble i donar servei a l’interior de les cases. «S’apagaren els cresols de petroli i el personal esclatà amb un Ooh!, admiratiu i unànime seguit d’aplaudiments quan es varen encendre els llums. Significava l’orgull de tindre la llum elèctrica en Alboraia com en la capital», conta Climent.
Una festa mai vista a Alboraia, el Dia de l’Arbre
Diumenge 3 de febrer de 1907 Alboraia va gaudir d’una festa que mai s’havia vist: la festa de l’arbre. Manuel Simón Aparicio, mestre d’Énguera director de les escoles de xics del poble, mestre il·lustrat i coneixedor de les noves tendències en Pedagogia, va proposar aquest acte, i la corporació municipal l’acceptà, sent alcalde el republicà Vicent Roselló. En la plaça, més de 200 xiquets cantaren l’himne A l’arbre, i el mestre va explicar que el significat de la festa era inculcar l’estima i el respecte a l’arbre i a la natura. En l’acte va sonar la Marxa Real per part de la banda de la Societat Musical. El seu director era José Serrano, autor de la lletra de l’actual himne oficial valencià.
El Tramusseret, un roder d’Alboraia, a la premsa de Londres
El Tramusseret era nadiu d’Alboraia, concretament de l’horta de l’actual partida Masquefa. En el darrer terç del segle XIX va protagonitzar diversos fets delictius. La seua germana vivia a Alboraia. Localitzat i tancat en les Torres de Serrans, va aconseguir escapar, i posteriorment, per una qüestió d’orgull, va enfrontar-se amb l’alcalde del moment. Novament va ser empresonat, i les seues històries, no només en els voltants de València sinó també a la comarca de la Vall d’Albaida, varen fer-se famoses. Entre d’altres, en el The Teesdale Mercury, un periòdic de Londres, es va incloure en l’edició del 8 de març de 1868 una notícia sobre la seua detenció.
La saga dels Climent
«Aquest llibre no vol ser un arbre genealògic que no interessaria ningú fora de la família. Les successives generacions familiars són les que van lligant els fets que van produint-se a Alboraia al llarg de quasi cinc segles, i això pot interessar les persones que senten curiositat per conéixer el passat d’Alboraia», explica l’autor, qui per això apunta que al llarg de l’obra hi ha dos punts de vista narratius diferents: el de la història del poble, i el dels Climent com a part d’eixa història col·lectiva. Al capdavall, es tracta d’un llibre que mostra el desenvolupament econòmic i social, polític, i urbanístic del poble al llarg del temps.
Fonts del treball
El llibre beu de diverses fonts històriques. D’una banda, informació periodística per a la narració dels fets del segle XIX i XX, i d’altra la part arxivística. En aquesta segon part les fonts són els Quinque Libri (llibres de sagraments) de l’Arxiu Parroquial del poble, el qual comença el 1596; els Arxius notarials de Col·legi del Patriarca i del Regne de València; l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’Histórico Nacional de a Madrid, l’Arxiu Municipal d’Alboraia, el de l’arquebisbat de València i el de la Seu de València. També la Biblioteca virtual de Prensa Histórica i Biblioteca Nacional d’Espanya en la secció denominada Biblioteca Digital Hispánica.
L’autor
Enric Climent (Alboraia, 1942) és mestre d’escola, llicenciat en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, diplomat en Psicologia Clínica en la Universitat Complutense de Madrid, llicenciat en Filologia Romànica per la Universitat d’Educació a Distància i finalment està realitzant els cursos d’aptitud per al doctorat en la Universitat de València. Professionalment s’ha dedicat a l’ensenyament, primer com a mestre d’adults i després en ensenyament secundari. Alboraia sempre ha estat objecte de la seua curiositat, a pesar dels anys passats fora del poble. També va ser el primer regidor de la Unitat del Poble Valencià (partit que posteriorment es transformaria en el Bloc), en l’Ajuntament d’Alboraia entre els anys 1987 i 1996.