PRÒXIMA EXPOSICIÓ D’ENRIC RUIZ A L’IMC DE MELIANA
Segons ens informen, poc abans de Nadal està prevista la inauguració d’una nova exposició d’Enric Ruiz (1945) en l’Institut Municipal de Cultura. Pintor de Meliana d’àmplia i reconeguda trajectòria professional que, fidel a les temàtiques que tracta des de fa lustres, com per exemple les vistes zenitals de l’horta o l’ús de l’aigua per al conreu, presentarà al voltant d’una trentena d’obressobre el producte final d’ambdós elements mercès a la intervenció del llaurador, amb el títol de “La collita”.
En realitat, una profunda reflexió artística sobre alguns conceptes clau sobre els que giravolta no nomésl’economia de l’Horta, sinó també una nova ocasió per a tornar a reivindicar el fràgil equilibri sobre el que es sostéla relació secular entre el medi i l’ésser humà en un espaique no ha deixat de transformar-se fins als nostres dies, objecte privilegiat d’una constant metamorfosi. Quelcomque ha implicat durant generacions una renovada relacióamb la terra i l’aigua per allò de fer més fèrtils i productiusels camps, així com oferir al consumidor la millor collitade temporada possible.
Un escenari natural intensament antropitzat sobre el que s’ha bastit una llarga tradició cultural amb trets propis, la qual s’ha mantés fins avui mateix, encara que la tecnologia agrícola ha implicat inevitablement canvis en el modus operandi en un context de minva progressiva de llauradors de soca-rel. Un dels drames actuals, juntamentamb l’abandonament de minifundis per la manca de rendibilitat, en contrast amb la competència creixentd’altres indrets més comercials.
Tot això és el que, a través de les seues pinturesd’efectes tridimensionals, transmet Ruiz: “des de la representació analítica de la figura humana i la introduccióde plànols de tauler i minerals en els pigments de color, s’amplia l’estètica del món de la textura amb la recerca del volum”, en composicions on ha utilitzat la pintura acrílica i la cera sobre fusta. Una bona ocasió per a comprovar, a més a més, la qualitat del pintor com a excels colorista per mitjà d’un interminable ventall de tonalitats d’allò méssuggeridores.