QUÈ FARÍEM SENSE MERCADONA?
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
Els titulars d’alguns coneguts periòdics han bolcat recentment en les seues pàgines com a noticies dos dels darrers gestos altruistes de Mercadona, prèvia publicació en el seu web: amb els seus empleats i amb la societat espanyola i portuguesa, a través de la col·laboració amb 762 entitats socials [vegeu la il·lustració de capçalera, font: Mercadona] . Mentre que els primers reberen 600 milions d’euros en primes (un 50% més que l’any anterior), les famílies més necessitades han rebut 23.100 tones d’aliments, o, el que és el mateix segons els càlculs de l’empresa distribuïdora, més de 380.000 carrets de compra (no s’especifica quin dels dos que la firma posa a disposició dels ‘jefes’ en les seues tendes, és a dir, la clientela). Això, a banda dels 2,6 milions d’euros aconseguits per la companyia mitjançant les donacions monetàries dels clients en la darrera campanya Gran Recollida d’Aliments.
Una gran obra social tant per als seus professionals com per al conjunt de la societat que s’uneix –com a vasos comunicants cada vegada més nombrosos i compactes– a moltes altres iniciatives solidàries, esportives i artístiques emparades en diverses fundacions molt presents en terres valencianes, d’on són originaris l’exitosa empresa i els seus principals accionistes.
De fet, és tanta l’activitat promoguda i finançada (i d’envergadura), sobretot a València, posem per cas, que qualsevol pot tindre la sensació, inclús pensar, que el que realment representa Mercadona, com a buc insígnia d’altres negocis familiars, substitueix més que complementa la iniciativa pública, que no arriba o no pot o no vol arribar, ves a saber, a liderar-la entestada a través dels seus representants en el curt termini i allunyada del consens polític en camps tan sensibles.
En tot cas, cadascú tindrà la seua respectable opinió, fonamentada o no, sobre la qüestió i el generós mecenatge desplegat pels Roig-Herrero, així com si seria millor renunciar a obtenir tan extraordinaris beneficis any rere any i –respectant la prima als treballadors- redistribuir-los amb ponderació perquè tota la cadena productiva de què s’alimenta, que culmina en els seus quasi 1.700 establiments, experimentara una rendibilitat equitativa: des del sector primari, tradicionalment exprimit fins a la sacietat (ara tornem a patir les conseqüències), fins al secundari i així fins arribar al ‘jefe’, que veuria com la factura de la compra setmanal contribuïa a oxigenar la seua economia de forma efectiva, independentment de la seua liquidesa o solvència.
És un plantejament el que em faig com se’l pot fer qualsevol altre respecte a altres tantes firmes del sector tan conegudes i exitoses com la nascuda a Tavernes Blanques, alguna tan valenciana com ella encara que de diferent naturalesa accionarial i filosofia. Un pensament recitat metafòricament en veu alta sense cap ànim que el de fer pensar i fomentar la crítica constructiva. Mentrestant, què faríem sense Mercadona?