Qui perd els origens…
Moncada, Tormos, Mestalla, Rascanya, Quart, Mislata, Favara i Rovella. Assut, séquia mare, séquia, braç, llengua, sequiol, partidor, portell, parà, molí, solsida, fita, marge, solc, cavalló, fanecada… Lligona, lligó, lligoneta, aixada, aixolet, corbella, xaruga, aladre, falç, falçó… Xufa, carxofa, carabassa, meló pell de sapo, tomata valenciana, ceba, cacauet, garrofó, bajoqueta, enciam, taronja, endívia, albergínia, carlota, pimentó, penca, bleda…
L’Horta de València constitueix un espai d’un valor sense parangó en el món. Un dels territoris, possiblement junt al delta de Nil, més fèrtils del planeta. Conreat des de l’època romana, foren els àrabs qui desenvoluparen el sistema d’aprofitament de l’aigua què ha perdurat fins els nostres dies. Segles d’ocupació i aprofitament agrícola han produït l’acumulació d’un impressionant patrimoni paisatgístic, format per l’organització del territori i la forma en què ha estat aprofitat durant segles. Un patrimoni arquitectònic, del que formen part tots els elements constitutius de la captació, distribució i aprofitament de l’aigua. Assuts, partidors, sèquies, llengües, parades, quadrats i molins, els quals a la vegada sóns els responsables de com es distribueix i aprofita el territori. Un patrimoni jurídic i documental format per totes aquelles, lleis, ordenances, sentències i acords que durant segles han regulat l’ús de l’aigua. I finalment el patrimoni etnològic format per la forma de viure, els usos, costums i llenguatge lligats a la cultura del conreu de la terra.
Durant dos mil·lenis el profit que es treia de la terra ha sigut la principal font de riquesa del nostre territori. L’arribada de la industrialització i posteriorment del turisme, junt al creiximent de població i consegüent expansió urbana, han relegat l’economia lligada al conreu de l’horta a una posició marginal en la creació de riquesa al País Valencià. La conseqüència tots la coneixem; disminució de l’espai, abandó de cultius i infraestructures, deteriorament del paisatge i pèrdua d’un patrimoni únic al món.
Els nous actors en la política valenciana per fi han pres seriosament la protecció i posada en valor de l’Horta de València a través de Pla d’Ordenació i Dinamització de l’Horta. Un pla d’actuació que definirà les zones a protegir, les mesures concretes a prendre i catalogarà els bens i espais protegits. Al mateix temps posarà en marxa els instruments necessaris per a que la protecció i dinamització de l’Horta es faça realitat. De ben segur que la protecció d’aquesta riquesa singular, patrimoni de tots i símbol d’una manera de viure els valencians, toparà amb la miopia d’aquells què en l’horta només veuen un solar on construïr, i en un conreu poc rendible, una oportunitat de “creiximent” a còpia de plantar macdonalds i carrefours on abans regnaven les bajoques, les taronjes i les tomates. Un fals “progrés” consistent en bescanviar els nostre singular patrimoni per la uniformitat dels centres comercials, i la tradicional manera de creació de riquesa dels valencians per empreses que ofereixen llocs de treball precaris i mal pagats. Des de Compromís ens hi oposarem amb fermesa.