S’ultima a Meliana una gran exposició sobre l’influx de la ‘Azulejera Valenciana Bernardo Vidal’
Des de 1860 fins l’equador del segle XX, aproximadament, Meliana fou un dels pobles majorment industrialitzats de la comarca, atenent les dimensions del seu terme municipal i, alhora, la seua població en eixe lapse. Una localitat en què noms propis com els de Miquel Nolla Bruixet (Mosaicos Nolla), Maxim Oscar Waetzig Engler (Gardy, SA), Tomás Trenor de Azcárraga (Mosaico Nolla, SA) i Bernardo Vidal Medina (La Azulejera Valenciana, SA) catapultaren la seua industrialització de forma superlativa, a pesar de mai no abandonar la seua tradicional dedicació agropecuària en una de les galtes més fecundes i productives de l’Horta. Una afortunada concatenació de factors que feren que la seua demografía s’incrementés a mesura que les seues fàbriques acollien milers de tècnics i proletaris i exportaven els seus privilegiats productes pertot arreu.
La històrica reivindicació del primigeni complex fabril de Nolla en el cor del terme, reconeguda i guardonada internacionalment, alhora que es recuperava el seu magnífic palauet, ha quallat en els últims anys en la vindicació d’un altre dels seus béns de rellevància local més coneguts -seu d’una taulellera artística que bastí nombrosos edificis i espais públics i privats arreu l’estat començant per la pròpia ciutat de València i les primeres estacions dels metropolitans de Buenos Aires, Madrid i Barcelona-, La Azulejera Valenciana Bernardo Vidal (1920).
La cessió a l’Ajuntament de Meliana de bona part de les coleccions atresorades per la nissaga Navarro Ferrer al llarg dels anys, així com la restauració de la popular façana principal de l’antiga fábrica (a la mateixa vora de l’estació de metro) fa uns mesos han estat la dinamo necessària perquè l’Institut Municipal de Cultura prepare una magna mostra sobre el que va suposar el seu influx durant quatre dècades frenètriques.
En la presentació, catalogació i l’estudi que s’ultima han participat Jaume Coll (director del Museu de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries ‘González Martí’ de València), Vicent Estall (director del Museu del Taulell ‘Manolo Safont’ d’Onda), Mercedes González (Taller de Cerámica Vallés 16 de Xàtiva), Albert Ferrer (Universitat de València) o restauradores com Carolina Mai Cerovaz, a més del personal tècnic de l’IMC.
L’exposició està prevista per al mes d’abril i, sense dubte, es convertirà en tota una fita entre industrial i artística, els efectes de la qual ultrapassen amb escreix l’interéspurament local per a convertir-se en un fenomen cultural d’ampli abast.
