TOT TÉ UN PERQUÈ
Albert Ferrer Orts – Universitat de València
En aquest país nostre de cada dia no hi ha jornada en què no ens desdejunem amb una nova píndola que engolir a contrapèl com a preludi del quefer quotidià de cadascú. Una d’elles, que va multiplicant-se a mesura que el temps avança, és sens cap mena de dubte la justícia, en mans de jutges, fiscals, però també sota la influència de formacions polítiques i mitjans de comunicació. Això sense comptar amb els denunciants i els denunciats, al capdavall el rovell de l’ou per motius més que obvis.
Jutges i fiscals -la judicatura, en altres paraules- han aconseguit un protagonisme creixent en els darrers anys a través de diverses accions que palesen la gran incomoditat del seu sector més conservador amb determinades polítiques i lleis emanades del parlament i executades pel govern. Una mena de rèmora que, atrinxerada en el seu poder per convicció i perquè així ho vol l’oposició a l’executiu –el cas més cridaner és l’inefable enrocament en la renovació del CGPJ- llasta des de fa poc més de cinc anys una separació de poders que no és tal perjudicant la salut de la democràcia.
El PP, absolutament bolcat en desgastar al president del govern fins l’extenuació amb l’esperança d’acabar la legislatura abans d’hora perquè convoque de nou eleccions i guanyar-li-les més folgadament per a poder formar govern amb la ultradreta (cosa que ja ha esdevingut en diverses autonomies sense aconseguir el seu últim fi a La Moncloa), ja que una moció de censura no li garanteix el desig –menys encara a VOX quan ho intentà amb Tamames-, sap que crispa més encara la situació mantenint sense renovar el CGPJ, posant en la picota al Fiscal General de l’Estat i amb l’actuació més que discutible de determinats jutges de la seua corda.
Aquesta darrera baula és la que ha comportat la citació com a investigada a la dona del president, contra el criteri de la fiscalia i de la UCO, que no veuen indicis de delicte en la seua activitat professional, denunciada barroerament –com és sabut- per Manos Limpias. Sobretot, a pocs dies dels comicis europeus i en plena campanya electoral, alterant a més el procediment reglamentari per a major oprobi. Un nou torpede en la línia de flotació de Pedro Sánchez, l’actual govern i el PSOE –però també a tota l’esquerra-, com un nou motiu de desgast del sistema democràtic en el seu conjunt.
Com anuncien alguns enginyosos WhatsApp, la judicatura corre el risc de pretendre actuar com a grup polític i fer-li un pols en tota regla al poder electe que resideix en la sobirania popular, quan només hauria de controlar des de la imparcialitat: la llei d’Amnistia és el seu principal detonant, però no l’única que obertament combaten des de la parcialitat ideològica.
En realitat munició de gran calibre per a PP-VOX, entestats en considerar com a il·legítim allò que la democràcia permet, a risc de tensar encara més l’ambient polític i social. Un poder en l’ombra (el costat fosc de la força, en diríem) cada volta més visible que no contribueix gens ni miqueta a la pau social, mantenint de passada els seus privilegis. Tot té un perquè.