Trobar l’esperit nadalenc

Tomás Laguarda

Enmig de llums, garlandes, vacances, màrqueting comercial, consumisme i hedonisme, i també dels intents d’amagar, marginar o inclús pervertir la celebració religiosa més familiar, entranyable i global de l’any, pareix difícil trobar en l’actualitat l’essència del que representa de veritat socialment el Nadal, que va més enllà del significat cristià originari, per a constituir un conjunt de valors dels quals el món, vist el que es veu ara per ara, està més necessitat que mai d’ells.
Eixos valors els podem vore, per exemple, en pel·lícules com la titulada en espanyol ‘Los fantasmas atacan al jefe’, de l’any 1988, basada, encara que en pla satíric, en l’obra ‘Un cuento de Navidad’ de Charles Dickens, en la que el protagonista s’enfronta a viure, en una espècie de malson diürn, les terribles conseqüències futures de les seues males accions en el present, producte del seu egoisme i crueltat en el seu tracte amb els altres, el que és propi d’un psicòpata, una experiència que acaba per fer-lo canviar radicalment.
Hi ha moltes pel·lícules amb guions relacionats amb Nadal, algunes d’elles molt famoses, no obstant això, hi ha una on l’autèntic esperit nadalenc es presenta més fort, patent i profund i arriba més al fons de l’ànima, sobretot tenint en compte que es basa en uns fets reals que van passar durant la I Guerra Mundial, en 1914, i que mantenen la seua vigència i podrien servir de referència en l’actualitat. El film, de 2005, és titolat en espanyol ‘Feliz Navidad’, encara que és més conegut amb el seu títol en francés: Joyeux Noël.
Els fets narrats en eixa pel·lícula són coneguts també com ‘La tregua de Navidad’ i van consistir en allò que es consideraria insòlit: A l’arribar el dia de Nadal, els soldats francesos i escocesos per una banda, i els alemanys per l’altra, eixiren de les seues trinxeres cantant nadales i s’ajuntaren per a celebrar-ho durant un temps, inclús jugant al futbol. Era impensable, pareixia impossible, però va passar i, amb motiu de la pel·lícula, es va entrevistar a alguns soldats sobrevivents d’aquella guerra que van viure aquell episodi i van contar eixa experiència tan especial. Podia haver-se acabat la guerra ahí i, tal vegada, el món seria millor hui, però hi havia interessos contraris.
L’esperit de Nadal, amb tots els valors que representa, hauria de tindre’s en compte quan felicitem el Nadal, però, a més, hauria d’escampar-se per tot arreu i durant tot l’any, perquè, en definitiva, no és una celebració més, sinó la rememoració d’allò que som realment com a éssers humans.