Un irrefrenable desig de sensacions fortes
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
Quan acaba de començar la campanya electoral per a les eleccions europees i alguns partits polítics s’han afanyat en mostrar els seus cartells i les seues pancartes, tot en un clima enrarit com desconeixíem en altres comicis semblants, certament no massa atractius per a la ciutadania i menys encara als països del sud en dates pròximes a l’estiu, se m’acudeix tornar a reflexionar o poblar amb paraules escrites els pensaments que em ronden pel cap des de fa temps.
Conec gent, més de la que creia, en alguns casos d’ideologia ben definida, que han desistit de seguir la informació quotidiana a través dels diversos mitjans de comunicació en un exercici –diuen- de salut mental i, al capdavall, física per allò que tenen ben clar d’on provenen i cap on desitgen anar. En altres paraules, no els fa falta rebre un munt d’informació sovint esbiaixada ni saber de la gàbia de grills en què s’ha convertit el tauler polític casolà i internacional a tots els nivells.
Una pràctica sana que no obvia la complexitat creixent de l’actualitat, en què no és fàcil trobar assossec, clarividència i, el més important de tot, humanitat per allò d’intentar revertir dràsticament escenaris luctuosos on es calibra la veritable dimensió violenta de l’ésser humà.
Convidats de pedra en una guerra que tindrà greus conseqüències per a Europa, començant per la pròpia Ucraïna, que les pateix en carn pròpia des del 24 de febrer de 2022, copartícips involuntaris en el genocidi palestí propiciat per l’estat israelià, el qual es complementa amb la destrucció prèvia de Síria i, abans d’ell, del Líban, Iraq i Afganistan. En curs resten les del Sàhara Occidental, Iemen, el Sahel, i resolta a pitjor la greu crisi líbia, què podem esperar els europeus d’aquesta hecatombe que ens envolta? Sobretot quan l’aliat d’Occident per antonomàsia, els totpoderosos EUA, mostra la seua pitjor cara amb Biden quan la cosa podria posar-se impossible d’arribar de bell nou Trump a la Casa Blanca. Circumstància que esdevindria catastròfica veient els antecedents i, com no, la quantitat de seguidors incondicionals que ha espargit pertot arreu. En realitat, una legió de malcarats com ell, rancorosos i amargats a l’aguait de qualsevol oportunitat per a insultar impunement, espargir odi per a donar i vendre, i negar bona part de la realitat si amb això es fan escoltar millor per multituds àgrafes i incultes per voluntat pròpia (analfabets contra natura, cosa inaudita des que l’ésser humà ho és) conduïdes cap un irrefrenable desig de sensacions fortes.
Quina sensació més forta que la doctrina neoliberal que prediquen sense desmai, precisament per ser els lacais del poder econòmic? Quina superior a la destrucció premeditada mitjançant la guerra per a seguir obtenint beneficis estratosfèrics? Tanmateix, són conscients eixes hordes embogides que, d’arribar el moment de la veritat, es convertiran en carnassa i carn de canó?
Com a mostra un botó, o dos millor encara, el reclutament obligat per a servir en els camps de batalla on perdre violentament la vida i, per contra, la població civil que pateix les seues devastadores conseqüències. Un panorama ben distint al teixit a Europa després de sagnants lluites fraticides, calculats genocidis, milions de mort, ferits o desplaçats i la destrucció sistemàtica de ciutats, indústries, vies de comunicació, conreus i la pròpia natura.
Tota aquesta descripció resumida ve a compte dels messies redivius que, com Trump, Bolsonaro, Milei, Putin,Meloni, Orbán, Wilders, Le Pen, Salvini o Abascal, entre d’altres més (alguns amb pell de corder), pretenen desarreglar el mon encara més a través de la violència en la paraula i en els fets de què no s’amaguen. Personatges antisistema que, de seguir votant-los la ciutadania europea, ens portaran col·lectivament pel carrer de l’amargura i als més joves a la desraó més contumaç, a l’autodestrucció com ja van fer recents avantpassats d’infausta memòria, apòstols de l’odi, la persecució i l’assassinat en massa: Hitler, Stalin, Mussolini, Pétain, Franco, Milosevic…