València presenta l’Horta com a candidata a patrimoni agrícola mundial de la FAO
L’alcalde de València, Joan Ribó, juntament amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, la regidora d’Agricultura, Horta i Pobles de València, Consol Castillo, la subdirectora general del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Marta Cimas Hernando, el director de Càtedra Terra Ciutadana, José María García, i altres membres de l’equip de govern, ha participat en la presentació de la candidatura de «El regadiu històric a l’Horta de València» a ser nomenada per la FAO com SIPAM. L’alcalde ha explicat que «la vinculació urbana-rural que suposa el cultiu de regadiu clàssic de l’horta, genera una interacció molt positiva que hem de posar en valor a tots els nivells».
Joan Ribó ha comunicat que «vore en els llibres de la FAO els llocs del món que ja han aconseguit la consideració de SIPAM és un dels exemples millors que podem trobar de la gran diversitat de relacions entre el ser humà i la natura per a construir allò que al llarg dels segles anomenem agricultura com a base de l’alimentació humana en els ecosistemes més diversos». Es per això que «desitgem veure imatges i tècniques dels nostres llauradors i llauradores compartint eixa llista. Els agricultors tenen el valor suprem de donar-li forma a la terra. La nostra horta, amb tot el mereixement, ha de ser un més d’eixos tresors protegits», ha afegit Ribó.
L’edil ha exposat que «el sistema ancestral de la nostra horta manté valors com ara l’agricultura familiar, la preservació de la biodiversitat i la gestió de recursos genètics propis. A més, «és una eficaç solució contra el canvi climàtic».
Ribó ha qualificat de «privilegi» poder «gaudir d’este entorn i compartir amb totes les persones i institucions que han aconseguit, alguns durant segles, este model exemplar de producció alimentària». També ha demanat «la col·laboració institucional necessària per a aconseguir l’obtenció de SIPAM».
Consol Castillo ha explicat que «la relació de la ciutat de València amb la FAO ha anat estrenyent-se des que València va signar a l’octubre de 2015 el pacte per les polítiques alimentàries urbanes. Des de llavors s’ha treballat de forma transversal amb unes noves polítiques, tant alimentàries com de custòdia del territori, que comporten la preservació dels regadius històrics». «Des de fa segles este ecosistema ha anat adaptant-se i responent als diferents circumstàncies i necessitats», ha afegit Castillo
Ximo Puig ha comunicat que «la Generalitat Valenciana dóna suport directe i entusiasta a la candidatura», mentre que José María García ha exposat que «el SIPAM representa un reconeiximent a espais singulars i creiem que l’horta ho és, perquè el regadiu històric conté regles centenàries que doten a la comunitat agrícola d’un model de governança que pot ser un exemple per al planeta». Finalment, Marta Cimas ha explicat que «és un projecte que té moltes possibilitats i complix els criteris per a poder tindre eixa figura, ja que té una particularitat nova perquè mescla l’àmbit urbà amb el rural».
Es tracta d’una iniciativa de la Càtedra Terra Ciutadana, de la Universitat Politècnica de València i l’Ajuntament de València, amb la que la Diputació ha col·laborat en la difusió del treball que duen a terme, afavorint la comunicació amb els ajuntaments de l’Horta per a que feren les seues aportacions, per tal d’aconseguir l’esforç col·lectiu de tota l’àrea metropolitana de València.
A l’acte ha assistit la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, acompanyada per el president de la Generalitat, Ximo Puig; l’alcalde de València, Joan Ribó; la regidora d’Agricultura, Horta i Pobles de València, Consol Castillo; el president de les Corts, Enric Morera; la consellera d’Agricultura, Elena Cebrián; el portaveu del grup Compromís a les Corts, Fran Ferri; així com el del PSPV-PSOE, Manolo Mata; i la subdirectora general de Relacions Internacionals del Ministeri d’Agricultura i Pesca; a més d’altres membres de les corporacions municipals de les localitats de l’Horta, com ara l’alcaldessa de Bonrepós i Mirambell, Rosella Antolí.
La vicepresidenta ha destacat que “des de la Diputació sempre estem col·laborant amb totes aquelles iniciatives que es fan per tal de protegir l’Horta i posar-la en valor. Així ho varem fer en el Pla Agrari i així ho estém fent amb aquesta candidatura”. Una candidatura de la qual Amigó ha afirmat “és una alegia immensa com a filla i neta de llauradors i llauradores de l’Horta. Ens fa moltíssima il·lusió vore que totes les administracions estan ací recolzant aquesta candidatura per tal de que es reconega el sistema de regadiu de l’Horta de València com a SIPAM que atorga la FAO. Estem absolutament segurs que anem a aconseguir-ho”.
A més, l’alcalde de València, Joan Ribó ha afirmat que “és un privilegi poder gaudir d’aquest entorn i compartir amb totes les persones i institucions que han aconseguit durant segles aquest model exemplar de producció alimentaria. Per això vull sol·licitar des d’ací la col·laboració institucional, que és condició imprescindible l’obtenció de SIPAM”.
Per la seua part, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha assegurat que “la Generalitat dona suport directe i entusiasta, un suport que és continuador de la Llei de l’Horta per garantir un sistema integral de protecció i dinamització del valor productiu, ambiental i històric de l’Horta de València i el sistema de rec històric en el que es fonamenta. És per tant una candidatura de la ciutadania, de les institucions i de tots aquells que estimem l’Horta més enllà fins i tot de les pròpies fronteres de la ciutat.”
Per últim, l’alcaldessa de Bonrepós i Mirambell, Rosella Antolín ha afirmat que “el SIPAM pot ajudar a que augmenten les rendes agràries, que es conega l’Horta i el seu valor, i que els llauradors i les llauradores puguen guanyar-se millor la vida”.
L’Horta de València com a SIPAM
La denominació SIPAM és un reconeixement de la FAO als sistemes agrícoles sostenibles vius i en evolució que, a més, creen impressionants paisatges de gran valor, rics en biodiversitat, desenvolupats a través de l’adaptació mútua d’una comunitat amb el seu territori. Són diferents als llocs patrimonials convencionals i a les àrees protegides. Representen sistemes dinàmics gestionats per humans definits no només per les condicions específiques del lloc, sinó també per les tradicions, cultures de cultiu i els aliments.
L’Horta de València constitueix un espai en que conflueixen aquests elements. D’origen islàmic medieval, amb antecedents de l’època romana, i amb un àrea total que cobreix 23 km quadrats, l’Horta és un territori en el qual, al llarg dels segles, la comunitat agrícola ha construït un paisatge únic, el valor del qual supera l’estrictament productiu i constitueix un testimoni històric que ha sabut dinamitzar un llegat mil·lenari.
Una estructura històrica, basada en una sèrie de canals, camins rurals i barraques, que han definit el seu llegat físic: un sistema agrícola ric en cultius mediterranis que configura un paisatge canviant al llarg de les estacions, amb una cultura hidràulica representada per sistemes d’us de l’aigua i entitats com la Real Acequia de Moncada i el Tribunal de les Aigües.
Com a territori proposat com a SIPAM, l’Horta reuneix els cinc criteris indispensables. Per una banda acompleix les dimensions de seguretat alimentaria i de nutrició definides per la FAO: disponibilitat, accés, utilització i estabilitat. Per altra, el d’agrobiodiversitat, ja que les explotacions familiars locals han aconseguit mantenir l’stock agrícola natural, la seua biodiversitat i una producció d’alta qualitat, amb alguns cultius que són únics, com ara la xufa. Amb sistemes de coneixement local i tradicional que distribueixen l’aigua, gestionats per el Tribunal de les Aigües amb un mètode de reg per gravetat.
També l’existència de cultures, sistemes de valors i organitzacions socials, ja que es tracta d’un sistema periurbà que permet als agricultors i pescadors tenir un contacte directe amb el mercat de la ciutat de València i ha facilitat la creació d’espais com ‘La Tira de Contar’. Per últim, els paisatges i característiques d’aquests tenen un important valor visual i escènic, ecològic, agrícola i cultural. Tot açò fa de l’Horta de València un espai idoni per a ser declarat SIPAM per la FAO.