WOKELAND
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
Qui ens anava a dir als europeus, molt en particular als ciutadans de la Unió Europea per a ser exactes, que anàvem a ser relacionats no amb el Vell continent sinó amb una mena de noves Gomorra i Sodoma apocalíptiques pels puritans que avui representen els Estats Units d’Amèrica des de la seua capital? Qui podia imaginar-se que la UE va nàixer per fastidiar els seus interessos ateses les seues declaracions incendiàries? Qui, en el seu sa judici, pot creure’s que l’agredit és el culpable i l’agressor l’innocent? ¿Qui dona crèdit a l’aspiració de convertir un estat literalment i conscient arrasat fins els fonaments, desprovist a la força dels seus naturals, en un paradís mediterrani?
Només han fet falta quaranta dies i les seues nits perquè del purgatori demòcrata s’haja passat a l’infern republicà. En realitat, del llimbs que suposà la primera administració Trump al caos actual en només vuit anys, sobretot (com vam veure en viu i directe en gener de 2020) després del colp d’estat en diferit auspiciat per tan infaust personatge a la seu de la sobirania nord-americana. Dic bé, en diferit perquè ara és quan comencen a patir-se de veres els seus efectes devastadors i les seues profundes seqüeles.
Un autèntic vendaval d’infortunis tant per als americans en una bona proporció com per a la resta dels seus tradicionals socis i aliats occidentals, no dic ja per als que no ho són, amb les excepcions de russos, xinesos, israelians i nord-coreans. Als primers perquè el mandatari desitjaria perpetuar un règim semblant al que Putin ha instaurat al seu país, als segons perquè els tem i als dos restants per simpatia per la contundència sense cap mirament amb què actuen. Un tsunami aclaparador, pacientment covat en cervells malaltissos que esdevenen budells; el qual, premeditadament, confón democràcia amb totalitarisme, llibertat d’expressió amb pensament únic o diplomàcia amb prepotència, en definitiva, ostentar una enorme responsabilitat amb exercir un poder omnímode.
La llavor de la maldat sembrada a consciència va donant els seus fruits, també a Europa o sobretot ací més enllà dels EUA, amb una autèntica legió de descervellats de mig pèl fent d’imant de proclames ultramuntanes prestades –sovint de caire feixista– que, en realitat, no només van contra l’estat del benestar quan reneguen dels seus propis drets fonamentals i també interessos individuals i col·lectius. Un desgavell en tota regla que lideren personatges tèrbols, insensibles i vividors incapaços de destacar d’una altra manera. Ja veurem com reacciona aquesta massa alienada quan les mesures del totpoderós Trump perjudiquen obertament la seua qualitat de vida, producte de la socialdemocràcia i del patiment i l’esforç dels predecessors, aquells que realment patiren en les seues carns guerres, fam, misèria o persecució a la recerca d’un món millor per a tothom.
De moment, pel que fa al cas espanyol, que un tipus com Trump convoque als seus mítings a Santiago Abascal de forma recurrent i aquest, en agraïment, es pose la mà al cor entra en flagrant contradicció amb l’eliminació del castellà del web del Capitoli i el seu mutis al respecte. Silenci còmplice, en diuen? També els previsibles arancels que aquell imposarà aviat a l’economia casolana, sobretot al sector primari (graner de volts de la ultradreta). De moment, Abascal culpa a la UE i al govern de Sánchez pertal de combregar amb rodes de molí gustosament. Veurem què li dura la cara dura transvestida de contumaç covardia a Wokeland, la terra de què forma part mal que li pese.Mal que ens pese a tots plegats que un individu com ell puga representar algú que es crega amb dos dits de front.
