XIFRES I LLETRES DE 2020 EN LA COMARCA

Albert Ferrer Orts – Universitat de València

El dia de cap d’any, Levante-EMV publicava en la seua pàgina 26, dins de la secció dedicada a l’Horta, els pressupostos de 2020 de les entitats locals de la comarca. El titular que encapçalava la informació ressaltava que el 90% dels seus ingressos s’havien destinat a personal, serveis bàsics i protecció social, ja que el percentatge restant havia anat a inversions. Acompanyava la noticia el detall, ajuntament per ajuntament, de la seua població, la naturalesa dels seus ingressos i les partides que reflectien les seues despeses, facilitades pel Ministeri d’Hisenda. Malauradament, un text massa succint servia de comentari atesa la importància de les dades aportades.

En línies generals, la primera dada que crida l’atenció és la població de la comarca o l’àrea metropolitana de València, 760.876 habitants (quasi la xifra que assoleix el cap i casal, amb 801.546). O el que és el mateix, 1.562.422 persones habiten l’Horta, la qual cosa equival a poc més del 30% de la població total del País Valencià. En el cas que exceptuem la capital, la resta de la comarca representa al voltant del 15% del seu conjunt, el que parla d’un territori densament poblat en comparació a la resta de l’autonomia.

Eixes taxes són especialment cridaneres en l’Horta Sud, amb Torrent (82.208 habitants), Mislata (46.692), Aldaia (31.664), Manises (30.919), Xirivella (29.623), Alaquàs (29.561), Catarroja (28.120), Paiporta (26.088), Quart de Poblet (24.760), Picassent (20.942) o Alfafar (20.890), ja que les altres localitats que la conformen estan per davall d’eixes xifres. En realitat, el nombre total d’aveïnats en la part meridional del caixer del Túria (sense comptar amb València) és de 462.247 persones, que equivalen a vora del 61% de l’Horta. Per una altra banda, el nord de la comarca assoleix, tret de Paterna (70.195 habitants), Burjassot (38.024), Alboraia (24.454), Montcada (21.935) o Puçol (19.495), xifres bastant més modestes que sumen un total de 298.629 veïns, o siga el 39%  del total de l’Horta.

Una pressió demogràfica desequilibrada que, com se sap, ve de lluny i va comportar la primigènia pèrdua de la terra de cultiu en la part meridional, alhora que un urbanisme agressiu que provocà el ràpid i desaforat creixement dels seus pobles fins a unir-los i, sovint, desvirtuant-los. Hi ha casos, com el de Mislata, on s’ha esfumat tot el terme municipal en benefici d’habitatges, escoles, poliesportius, vials, jardins…; per un altre costat una de les ciutats més denses internacionalment i que des de fa temps es confon amb els límits de la pròpia capital. És el que, més recentment, ha esdevingut en la part septentrional, on en els últims anys s’ha assistit a eixe creixement que ha unit sense cap sentit tampoc Alboraia i Tavernes Blanques amb València, Almàssera amb Bonrepòs i Mirambell, Meliana amb Foios i aquest darrer amb Albalat dels Sorells, Museros amb Massamagrell i aquest, al seu torn, amb La Pobla de Farnals, Alfara del Patriarca amb Montcada o Burjassot amb Godella i aquest amb Rocafort.

Tanmateix, les dades que es desprenen de l’informe comporten nombrosos anàlisis, sobretot els ingressos dels consistoris –impostos directes, taxes i altres- de la part meridional (359.973.873 euros, el 62%) en contrast amb els dels del nord (213.526.127 euros, el 38%). És a dir, cada habitant contribueix entre els 778,74 i 715,02 euros depenent que visca en una zona o en l’altra, respectivament. Encara que val a dir que en l’informe del ministeri no consten les dades econòmiques de tres ajuntaments de la part nord (Alboraia, Almàssera i Massalfassar); potser que, d’haver-los ressenyat, la contribució per cada veí fóra gairebé equivalent.

Per contrapartida –i tenint en compte eixes faltes adés esmentades-, si ens fixem en les despeses que es destinen a personal, les localitats del sud hi dediquen 156.548.292 euros, mentre que les septentrionals ho fan amb 93.851.708; entre un 62% i 38% del total, respectivament. En inversions el desequilibri és més que notori, doncs mentre que al sud s’aportaren un total de 20.023.619 euros (68%), al nord només se’n destinaren 9.476.381 (32%); diferència que encara es manté pel que fa als serveis bàsics: 126.289.108 euros (63%) al sud per contra dels 72.810.892 (37%) del nord. Per últim, en un apartat tan sensible com l’acció social vers els sectors més sensibles de la societat, més baix del Túria es destinaren 43.378.489 euros i més amunt del riu 24.721.511, el 64% i el 36% de les despeses, segons el cas.

En resum, tenint en compte que els ingressos per càpita són quasi equivalents en sengles parts del caixer del Túria (deixant constància, com s’ha esmentat, que no disposem de dades en alguns consistoris de l’Horta Nord), es pot comprovar sense massa esforç que les despeses obeeixen a un patró comú que, en línies generals, es correspon amb els percentatges de població d’ambdues zones de la comarca durant l’any passat. Un equilibri socioeconòmic en el fons que, segurament, tinga a veure amb l’homogeneïtat cultural (idiosincràsia, podríem dir) de les ciutats i els pobles que envolten València com una mena de cinturó, malgrat la seua població cada vegada més heterogènia, com és natural.

Tot i això, com dèiem en començar, les dades facilitades pel Ministeri d’Hisenda donen per a molts més anàlisis que ens faciliten informació objectiva sobre l’evolució demogràfica dels respectius nuclis urbans de la comarca, també de com tributen els seus veïns i a quines partides es dediquen els impostos, sobretot en anys convulsos com el que acabem de deixar arrere.