‘Zoom’ parla de la violència entre menors
En acabar el programa d’investigació, À Punt emet el documental ‘La Mestra’ sobre l’experiència pedagògica docent de Marifé Arroyo al poble de Barx entre els anys 1974 i 1981
Dilluns a la nit a les 22:00 hores, el programa d’investigació Zoom d’À Punt s’endinsa en un tema que preocupa pares i professors especialment, però que ens afecta a tota la societat. Només cal fer una recerca ràpida per internet amb les paraules “menor agredeix” per a comprovar que tenim un problema i molt seriós. Perquè a banda que el nombre de titulars sembla infinit, els agressors són cada vegada més joves. Per què ha augmentat la violència entre els i les menors? Què els porta a agredir i comportar-se violentament?
La Comunitat Valenciana va ser, el 2022, la regió amb més menors d’edat condemnats per algun delicte. Què es pot fer per a reduir aquestes xifres?
Zoom comprovarà la facilitat que tenen els menors per a accedir a les navalles. Per pocs diners poden comprar-ne en basars o per internet, sense filtres que asseguren que la venda es fa a majors d’edat.
També s’hi parlarà de les bandes llatines. La policia alerta, d’una banda, que el 60% dels membres són ja menors i, de l’altra, que la venda de matxets està descontrolada. El carrer continua sent el principal focus de captació d’adolescents, tot i que també creix en xarxes socials.
Un altre tipus de violència exercida per menors, que resulta molt preocupant, ja no tant per la gravetat sinó pel poder de convocatòria, és el de quedar per a pegar-se en grup. Què pot portar els xicons a quedar per a pegar-se? Com s’originen aquestes batalles campals?
La Mestra: una experiència pedagògica docent
En acabar Zoom, a les 23:00 hores, À Punt emet La Mestra, un documental sobre l’experiència pedagògica docent de Marifé Arroyo al poble de Barx entre els anys 1974 i 1981. El documental explica com una jove mestra de 24 anys va arribar a l’escola del poble, en els anys del tardofranquisme i la Transició, i va posar en marxa un projecte educatiu igualitari, integrador, natural, i en valencià.
Les seues maneres d’ensenyar eren oposades al que havia sigut l’escola al poble durant els 40 anys anteriors. Barx, a la comarca de la Safor, era un poble de muntanya amb poc més de 700 habitants, eminentment agrícola
i rural.
El projecte educatiu de Marifé va revolucionar el poble i l’alumnat. L’escola es va obrir a la realitat i a la vida de la comarca i els estudiants, que fins aquell moment majoritàriament veien anar a escola com un tràmit o una imposició, es van trobar de sobte amb un nou món al seu abast. El rendiment escolar, en conseqüència, va millorar dràsticament.
L’experiència, no obstant això, va començar a trontollar quan alguns sectors del poble es van posicionar en contra dels canvis. La tensió va anar en augment mentre la societat valenciana s’endinsava en la Transició política, i l’ambient enrarit cap als canvis necessaris. La polèmica va esclatar quan la premsa es va fer ressò de l’experiència de Barx i, de sobte, tota la virulència de la Transició valenciana i de l’anomenada Batalla de València van caure sobre Marifé i l’escola de Barx.
Marifé va patir assetjament per part de persones del poble, de les autoritats i d’alguns mitjans de comunicació. El conflicte va ser tan greu que va arribar fins i tot al Senat d’Espanya. Malgrat la lluita de Marifé, el 1981 finalment va ser apartada del seu lloc de treball a Barx, es va prohibir l’ús del valencià a l’escola i es va tornar al model educatiu previ. L’experiència, així i tot, va ser una inspiració per a futures generacions de mestres que, des de llavors i fins a l’actualitat, treballen per millorar l’ensenyament públic valencià.
