PRESENTACIÓ DEL LLIBRE D’ALBERT FERRER A SERRA
Amb èxit de convocatòria, ahir va presentar-se en la Biblioteca Pública Municipal de la localitat del Camp de Túria, declarada recentment com la més bonica de la Comunitat Valenciana, l’obra del nostre col·laborador, Més subtileses renaixentistes valencianes a colp d’ull, publicada per Ulleye, editorial que gestiona amb èxit el Dr. Antoni López Alemany des de Novetlé (la Costera).
Una editorial jove amb un munt de títols d’allò més variatsi una activitat cultural envejable que s’ha fet avant en aquesta publicació de clara inspiració divulgativa pel que fa a l’art del primer renaixement valencià. La qual ampliael contingut de l’editada fa un parell d’anys amb el títol de Subtileses renaixentistes valencianes a colp d’ull, atés el seu èxit de crítica i entre les lectors.
Un llibre amb 30 capítols concissos, dividits en tres gransparts: abans del renaixement, després del gòtic (la partcentral i més sucosa per la quantitat de novetats que es presenten) i l’epíleg, una mena de reflexió en veu alta sobre els nostres museus i els nostres joves, així com del valor de l’activitat artística en l’actualitat. En realitat, un recull de textos que foren en el seu dia articles periodísticsi que comparteixen un fil conductor comú, a més de temàtic: la voluntat de que les investigacions de l’autor i d’altres col·legues arriben al públic en general en les millors condicions possibles, ja que l’obra estàprofusament il·lustrada, amb un centenar llarg de fotografies adients a tot color.
Novetats com l’estudi del paisatge pictòric tardo-gòtic i quatrecentista fins arribar a Joan de Joanes, la València florentina, la importància del renaixement previ a l’humanisme al reialme des de la seu metropolitana del cap i casal, les Germanies i el seu impacte, els papersfonamentals de l’ambaixador Vic i, sobretot, del marqués del Cenete, com a impulsor de la introducció del Quattrocento pictòric a la península ibèrica des de València, les fonts d’inspiració dels Hernandos fins ara desconegudes a través del Codex Escurialensis, moltparticularment la personalitat de Joanes com a millorexponent de la pintura del renaixement a Espanya(excepcional retratista i autor d’una obra mestra com el ‘Baptisme de Crist’ de la Seu, originalment un retaule finsara desconegut) i l’empremta humanista de Mencía de Mendoza, com a nova marquesa del Cenete i duquessa de Calàbria des del seu segon matrimoni amb el virrei Ferran d’Aragó (a més de protectora de Joan Lluís Vives), posseïdora d’una enorme biblioteca i, sobretot o a més, d’una fastuosa col·lecció d’orfebreria i de caire artísticamb centenars de pintures de diversos formats d’autorsflamencs impregnats d’italianisme i monumentals tapissosconfeccionats a Flandes. No debades, entre altres pintorspredilectes, d’El Boscoi el seu taller posseïa algunes obres, algunes de les quals són molt conegudes.
En resum, l’obra es converteix en una mena de bitàcola i guia per a poder introducir-se i comprendre en la seuajusta dimensió cultural la importància assolida per València i el seu regne en el cim de la seua prosperitat i cosmopolitisme efímers, atesa la competència exercida per Sevilla en les noves rutes transatlàntiques des del descobriment d’Amèrica.