Albert Ferrer Orts
Profesor en la Universitat de València
Marisa García-Merita
Presidenta del Consejo Valenciano de las Personas Mayores
Laura García Guardado
Promotora de Igualdad
Hasbía Mohamed
Delegada en Valencia de la Unión Nacional de escritores de España
José F. Cabanes
President de la Mancomunitat de l’Horta Sud
Juanjo Civera
Secretari General del PSPV de Foios i regidor d'Educació
Anteriores
Poder, record i fama
Aplicats tots tres termes al panorama artístic, són alguns els que volen assaborir les mels de l’èxit després de llargues i productives vides professionals mereixedores de tal reconeixement per part de la societat de què formen part indissoluble. Trajectòries on el poder es fonamenta en l’acumulació d’una gran fortuna a través dels negocis, l’avantsala que permet invertir en art per a exhibir-lo algun dia en un edifici propi mitjançant una fundació o, també, donar-lo en vida generosament a institucions públiques amb l’objectiu d’enriquir els seus fons.
Govern/s o Estat, de qui és la responsabilitat?
La qüestió principal és discernir l’orígen de cadascun dels accidents i de cadascuna de les catàstrofes esdevingudes darrerament i, amb la sang freda i rigor, analizar-los amb detall per saber si la responsabilitat primera recau en l’administració autonòmica, en el govern central o, directament, en l’Estat (on tot l’arc parlamentari és corresponsable, tant dels encerts com dels fracassos, en polítiques d’abast estatal).
Estem segurs de voler retrocedir?
Estem segurs de voler retrocedir després de tot? Perquè si tan rematadament mal ens ha anat a tots plegats, el canvi radical podria entendre’s en part. Però la realitat, mal que els pese als bròfecs que aspiren a governar aplicant la motoserra de Milei, està ben allunyada d’eixe apocalipsi que no deixen de pintar mentres ens pretenen condemnar al foc dels inferns.
Als nostres conciutadans atrets pel miratge ultradretà
Sembla no haver-hi massa marge de maniobra per a revertir l’evidència que els electors han decidit lliurement quan se’ls ha convocat, un vot molt condicionat per diversos factors, com, per exemple, l’edat dels votants o el seu nivell econòmic i de benestar. Els primers per la seua inexperiència vital -molts començarem a votar a eixes edats- i l’atracció que manifesten per les xarxes socials lligades a la tecnologia, per a bé o mal; els segons per això mateix també i per anar a la recerca d’una millor situació de la que tenen malgrat l’esforç de l’Administració en les darreres legislatures per fer-ho possible, tenint en compte l’oposició recurrent de la patronal.
Serà per milions d’euros?
Sorolla representa un valor segur i reconeixible que sol agradar a tot el món, en particular als segments més conservadors de la societat perquè respón al seu umbral de coneixements i sensibilitat. Tanmateix, un nombre considerable de gent formada i culta (genèricament progressista) no pensa exactament el mateix, quan comprova que tan grans esforços financers de caràcter públic es destinen una vegada i una altra més a la seua promoció en exclusiva sense considerar a un munt de col·legues que ratllaren a gran altura en el seu context, no diguem als que conformaren l’avantguarda des dels inicis del segle XX en endavant.
Els sacrificis de Feijóo
Recorden els votants -per si són joves i no ho van conéixer o són reincidents a pesar de viure-ho i patir-ho, tant se val- que un president popular com ho fou Rajoy (el mateix que “M. Rajoy” i el dels sobres de la Gürtel o la Kitchen) pujà els impostos, aplicà la reforma laboral redactada en temps de Zapatero, congelà els salaris i només pujà un 0,25% les pensions mentres governà. Tot amb l’excusa peregrina de salvar la fallida de la banca, a cost zero per a la ciutadania segons el seu ministre De Guindos (exassessor de Lehman Brothers, l’entitat financera causant de la crisi financera mundial, i exvicepresident del Banc Central Europeu).
Art Senza Frontiere lo volvió a hacer
Los Premios Fénix – Victoria Euroamericano: talento y reconocimiento sin fronteras
Patir més és una opció
No m’he pogut llevar del cap els percentatges demoscòpics, especialment la notable pujada dels d’Abascal que, com una allau de morralla i detritus, va camí de convertir el futur govern central en un experiment que -riu-te tu de l’actual de coalició, acusat de Frankenstein pels aspirants- semblava impossible fa uns anys. Més dolorós encara si es té en compte que qui els facilitaran sobre manera les coses són una part de la joventut i, per a més inri, la classe treballadora més humil.
Arguments o sentiments
Es poden detectar nombrosos arguments fal·laços si s'analitzen amb deteniment, encara que, com és més fàcil apel·lar als sentiments o a les emocions per a atraure a molts seguidors o simpatitzants, és el recurs a la demagògia un dels més utilitzats, sobretot pels polítics.