S’edita a Madrid una obra que reivindica la relació entre la porcellana xinesa i la ceràmica valenciana de Manises, Paterna i l’Alcora
Producte d’una tesi doctoral llegida recentment en la Universitat de València, naix aquest llibre que aporta una renovada lectura sobre la relació artística secular entre l’apreciada porcellana xinesa i la cerámica espanyola fins el segle XVIII, a cura de l’alumna de la degana de les universitats valencianes, la investigadora Tian Zeng (Jiangxi, 1988), actualment investigadora postdoctoral en la Facultat de Paisatgisme i Art de la Universitat Agrícola de Jiangxi.
Una obra que s’emmarca en el projecte d’I+D+i Paisaje Cultural, construido y representado (PID2021-127338NB-I00), finançat per MCIN/ AEI/10.13039/501100011033/, cofinançat amb fons “FEDER Una manera de hacer Europa”, liderat pels Drs. Luis Arciniega García i Amadeo Serra Desfilis. La qual s’estructura -a banda dels agraïments de l’autora- en el pròleg, amb text del Dr. Jaume Coll Conesa, director del Museu Nacional de Ceràmica “González Martí”, la introducció, vuit capítols, la conclusió, un apèndix i la bibliografia consultada a l’efecte.
En realitat, un llibre de gran mèrit i utilitat contrastada escrit per una reconeguda especialista en aquest vessant artístic, a pesar de la seua joventut, que, partint d’una profunda revisió historiogràfica, s’endinsa en el que suposaren les diverses Rutes de la Seda des d’Orient a Occident (marítima i terrestre) i a l’inrevés, desde Xina cap a Europa, passant pel neuràlgic port d’Acapulco, llavors Nova Espanya. Segueix, com a part medul·lar, el gruix dels mapes, de les fotografies i taules que serveixen per a il·lustrar l’argument de l’autora al llarg i ample de la dissertació, de gran qualitat i variadíssima procedència, des d’on aborda l’evolució dels estils artístics de la porcellana xinesa i la seua incidència a mesura que es van difonent cap a Occident fins el segle XVI, així com la seua progressiva evolució en la ceràmica europea entre els segles XVI i XVIII.
Tanmateix, el capítol que majorment convida a la seua atenta lectura i assimilació, perquè versa sobre la influència artística de la fina i delicada porcellana oriental en la pisa espanyola del període -molt en particular valenciana- és el darrer (pp. 271-309), en què centres productius de la transcendència internacional, qualitat i versatilitat de Manises, Paterna i l’Alcora adquireixen un gran protagonisme. Redimensionat, a més, per les novetats aportades per la Dra. Zeng; al capdavall, la visió privilegiada d’una tenaç investigadora xinesa després d’anys estudiant aquestes afortunades interrelacions.
Un llibre, Porcelana china en España. Un viaje a través de los siglos (Sílex, 2024), imprescindible per a comprendre la profunditat de les transferències formals i estilístiques que van tindre lloc entre l’Alta Edat Mitjana i el Segle de les Llums, des de Xina fins a Europa, passant també per Amèrica des del segle XVI.
En un futur immediat, la Dra. Tian Zeng es planteja ampliar les seues investigacions centrant-se tant en Amèrica com en Portugal, amb la qual cosa completaria la influència artística xinesa en el context iberoamericà.