El 9 d’Octubre: escoles i ajuda a la salut mental per a l’Horta Sud

Commemorem el 9 d’Octubre, dia del poble valencià, la qual cosa ens mou a reflexionar sobre la nostra identitat i el nostre autogovern, com també les competències de les diferents administracions. En la comarca de l’Horta Sud, encara colpida per la DANA que el 29 d’octubre de 2024 ens va arrasar, la magnitud de la catàstrofe va posar més de manifest la quantitat de competències impròpies que assumim els ajuntaments per ser l’administració pública més pròxima.

Més enllà de les que ja teníem, els consistoris carreguem amb tot el pes de la reconstrucció o la recuperació. És cert que en l’Horta Sud tenim en els comptes bancaris dels ajuntaments conjuntament prop de mil milions d’euros, que ens va aportar el Govern d’Espanya en 2025, per a refer les infraestructures municipals (inclòs el clavegueram), però també que serem nosaltres els que hem d’executar.

També suportem una part important de la reconstrucció emocional o psicològica. Més de 230 famílies varen perdre a persones aquella fatídica jornada per falta d’una alerta a temps, la quan cosa ha deixat una ferida immensa tant individual com col·lectiva. I eixes persones viuen en els nostres municipis, necessiten els nostres serveis municipals o són usuàries dels nostres programes d’ajuda.

És per això que la meua primera petició a la Generalitat Valenciana, símbol del nostre autogovern, és una cobertura major a la salut mental de la població de l’Horta Sud a través dels centres de salut i els hospitals, com també d’altres iniciatives que es puguen implementar en el territori. Aprofite per a posar en valor el treball que el Col·legi de Psicologia i que entitats vinculades a ell com Psicòlogues sense Fronteres estan fent en els municipis, encara dos anys després de la DANA, i també la tasca de les Unitats de Salut Mental d’Emergències (USME), que ha creat el Govern d’Espanya.

Fa uns dies, la Mancomunitat de l’Horta Sud organitzava en Picanya una taula redona sobre l’impacte de la DANA en la infància i adolescència, en el marc del Dia Europeu de les Víctimes del Canvi Climàtic, en la qual diverses especialistes també assenyalaven com xiquetes i xiquets necessiten suport. En eixe sentit, el pla de salut mental que reclamem a la Generalitat ha de tindre una mirada especial a la infància.

I vinculat a això, no es pot demorar més la construcció de les escoles que es varen haver-hi d’enderrocar pels danys de la DANA. L’alumnat porta dos anys, primer deslocalitzat, i després en barracons. Si ningú desitja que xiquetes i xiquets estudien en prefabricats, menys encara quan eixe grup d’escolars ha patit una tragèdia tan gran com la de 2024. L’escola era per a elles i ells un lloc de referència i un espai segur que, per ara, han perdut. No ajuda a la seua recuperació mantenir per més temps els barracons en uns llocs sense totes les dotacions que té la resta d’escoles públiques.

Al final, commemorar el 9 d’Octubre és també treballar perquè les persones estiguen en les millors condicions i tinguen els millors serveis, especialment des de l’autonomia.

Soc conscient que la política en certes administracions i òrgans s’ha tornat la de l’insult i les desqualificacions, la de les mentides o veritats a mitges, la qual cosa fa que la ciutadania considere que les persones no estan en primer pla de la gestió i dels interessos dels seus i les seues representants. En els últims anys, la crispació i el rèdit curt front a l’adversari estan per damunt de les idees. Enfront d’eixa tendència, cal recuperar el consens que sol imperar en el municipalisme, el consens que marca el desenvolupament del dia a dia de la Mancomunitat de l’Horta Sud.