Deu projectes destinats a reduir el risc d’inundació en les conques del Barranc de Poyo, el riu Magro i els barrancs Pozalet-Saleta després de la ‘barrancà’ del 29-O es troben encara en fase de redacció una vegada adjudicats recentment estos treballs per part del Ministeri a l’UTE Typsa-Gecival i l’UTE Aquatec-Granell Horta Sud, per un valor de prop de quatre milions d’euros. Estos projectes inclouen, entre altres, obres per a la laminació d’avingudes, l’increment de la capacitat hidràulica i el pal·liat dels efectes dels desbordaments d’aigua.
Concretament, es tracta de la Zona d’Embassament Controlat en el Barranc de Poyo (Chiva-Cheste); la Via Verda del Poyo i adequació del nou llit del Túria; la Zona d’Embassament Controlat i parc inundable en l’entorn de Paiporta, Catarroja, Massanassa i Sedaví; l’ampliació del llit i increment de la capacitat hidràulica del barranc de Poyo entre la CV-400 i la V-31; la millora dels fluxos desbordats en l’avinguda Rambleta (Catarroja); la Zona d’Embassament Controlat en el riu Magro (aigües amunt d’Utiel i entre l’embassament de Forata i Carlet), l’ampliació del llit del riu Magro i restauració fluvial a Algemesí; la Zona d’Embassament Controlat en el sistema Pozalet-Saleta, les actuacions per a la protecció enfront d’inundacions en les pedanies del sud de València i la restauració ambiental del barranc de Poyo en el parc natural de l’Albufera.
Amb això, està previst, segons la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que en els pròxims mesos es dispose de les primeres propostes d’actuació, Després s’ha d’obrir un procés de participació pública perquè Administracions, entitats i ciutadania puguen conéixer les diferents alternatives i realitzar aportacions, abans d’adoptar-se les solucions definitives i procedir a la licitació de les obres.
En el barranc de Poyo es planteja augmentar progressivament la seua capacitat hidràulica des de l’entorn de Torrent fins a la seua desembocadura en l’Albufera. L’objectiu és eliminar els punts on actualment el llit perd capacitat i millorar el seu comportament enfront de futures avingudes. Entre les actuacions previstes figuren l’ampliació dels marges del barranc en diferents trams en els municipis de Picanya, Catarroja i Massanassa, l’adequació de l’encreuament amb la pista de Silla i altres intervencions en municipis com Torrent, Picanya, Paiporta, Catarroja i Massanassa, que requeriran coordinació amb els ajuntaments, com la restauració del barranc en el tram comprés entre la pista de Silla i la seua desembocadura en l’Albufera.
Connexió al nou llit del Túria
No obstant això, el projecte més important en el barranc de Poyo és el de la futura Via Verda o connexió al nou llit del Túria, que implica també el de l’adequació del dit nou llit. Les dos actuacions es plantegen de manera conjunta per a aprofitar el corredor que va posar de manifest la ‘barrancà’ i convertir-lo en un espai capaç de suportar de forma més segura les avingudes d’aigua en futurs episodis extrems.
Des de la Confederació Hidrogràfica s’ha assenyalat al respecte que, “encara que el traçat definitiu està sent objecte d’estudi, el projecte partirà de l’anàlisi del recorregut que va seguir l’aigua durant la inundació. La derivació de cabdals cap al nou llit únicament podrà plantejar-se de manera coordinada amb actuacions que incrementen la seua capacitat hidràulica, garantint que el volum derivat puga ser assumit amb seguretat”.
Embassament i laminació
D’altra banda, s’ha destacat que, “en l’elaboració d’estos projectes s’ha tingut en compte l’ocorregut en la inundació. La seua anàlisi ha permés identificar els punts on es van produir desbordaments, es van embassar grans volums d’aigua o es van registrar els majors calats i velocitats”. En conseqüència, “l’estratègia combinarà diferents tipus d’actuacions adaptades a les característiques de cada territori. Entre elles es troba el desenrotllament de Zones d’Embassament Controlat, destinades a embassar temporalment part de l’aigua durant les avingudes per a reduir la punta del cabal, retardar la seua arribada als trams més vulnerables i disminuir tant els calats com la velocitat de l’aigua aigües avall”.
Així mateix, “en les zones rurals podran plantejar-se actuacions com a excavacions del terreny, adequació d’àrees inundables o proteccions que incrementen la capacitat de laminació. En els entorns urbans, on l’espai disponible és molt més reduït, s’estudiaran solucions compatibles amb l’ús ciutadà, com a parcs inundables, en coordinació amb la Generalitat Valenciana i els ajuntaments”, segons la CHJ.
Actuació en les pedanies del sud
La Confederació Hidrogràfica considera a més que “la coordinació amb els ajuntaments constituïx un altre dels elements clau d’estos projectes. Este enfocament s’aplica a les pedanies del sud de València. Un dels projectes està destinat a reduir l’efecte dels cabals desbordats que puguen arribar a esta zona, incorporant les aportacions realitzades per l’Ajuntament de València i els representants de les pedanies.
Entre les mesures a adoptar figura l’eliminació o reducció d’obstacles que dificulten el flux de l’aigua, facilitant el drenatge i la millora de la connectivitat hidràulica, amb especial atenció a este efecte barrera d’infraestructures com la V-30 o el corredor ferroviari”.