El passat 1 d’octubre, El Meridiano de l’Horta va reunir a Xirivella diferents veus de l’àmbit educatiu per a analitzar els principals reptes que afronta l’ensenyament públic. Amb el títol “Propostes de millora en l’educació pública”, van participar la consellera d’Educació, Carmen Ortí; l’alcaldessa de Xirivella, Paqui Bartual; la docent del CEIP Sanchis Almiñano d’Alaquàs, Mirian Martínez; l’orientadora del CEIP Sector Aéreo, Clara Martínez; el director de l’IES Gonzalo Anaya, Andrés Olivares; i la presidenta de l’AMPA del CEIP Primer Marqués del Turia, María Rudilla.
La directora d’El Meridiano de l’Horta, Silvia Tormo, va obrir la jornada i va donar pas a Paqui Bartual. L’alcaldessa va intervindre des de la seua doble condició de responsable municipal i mestra de l’escola pública i va defensar la necessitat que centres, famílies i Administració avancen de manera coordinada.
L’alcaldessa de Xirivella, Paqui Bartual, va traslladar, a més, el debat a la realitat educativa de Xirivella i va presentar alguns dels últims avanços, com la nova aula UECO del CEIP Ramón y Cajal, les millores de climatització als centres gràcies a una inversió de 133.000 euros de la Conselleria d’Educació i els avanços per al nou Gregori Mayans. L’alcaldessa va lamentar que les obres estigueren paralitzades des de 2018, i va valorar les gestions realitzades amb la Conselleria per a desbloquejar el projecte. El projecte ja està desbloquejat i compta amb una inversió de 13,5 milions d’euros. També eixirà pròximament a licitació el CEIP Cercantes, amb una partida d’1,8 milions d’euros.
Dificultat per a mantindre una atenció prolongada
El primer bloc va partir d’una realitat compartida: pantalles, xarxes socials i intel·ligència artificial ja formen part del dia a dia de l’alumnat i també de la seua manera d’aprendre.
La consellera Carmen Ortí va defensar la necessitat de trobar un equilibri. L’experiència dels últims anys, va explicar, ha demostrat que la tecnologia pot ser una ferramenta útil, però no ha de desplaçar la lectura, l’escriptura o el treball sobre paper. També va recordar que la limitació de l’ús de mòbils introduïda en 2024 va reduir, segons va assenyalar, fins a un 60 % els conflictes greus detectats als centres.
Mirian Martínez, docent, va coincidir que l’escola no pot quedar al marge de la tecnologia, recordant que les generacions de hui són “natius digitals”. No obstant això, va advertir d’algunes dificultats que ja es perceben a les aules d’Infantil i Primària. Entre aquestes, una menor capacitat per a mantindre l’atenció i l’escolta activa durant períodes prolongats, especialment quan les tasques exigeixen més temps i no ofereixen una resposta immediata.
Des de l’institut, Andrés Olivares va traslladar el mateix plantejament defensant un ús pedagògic de les TIC, acompanyat de formació per al professorat i suport de les famílies, però va insistir que el llibre, l’escriptura, l’ortografia o la cal·ligrafia continuen sent aprenentatges essencials i va alertar que cada vegada més joves tenen problemes no sols ortogràfics sinó sobretot de cal·ligrafia.
Pensament crític davant de respostes immediates
L’aparició de ferramentes d’IA va obrir un altre dels debats: què ha d’aportar l’escola quan trobar una resposta resulta cada vegada més fàcil.
Clara Martínez va alertar del risc de dependre de la intel·ligència artificial per a resoldre qualsevol dubte. L’orientadora va defensar que aquestes ferramentes han d’utilitzar-se sense substituir processos com recordar, raonar o prendre decisions de manera autònoma.
Des de les famílies, María Rudilla va posar el focus en l’acompanyament. Per a la presidenta de l’AMPA, l’educació no pot mesurar-se únicament per com d’avançada estiga tecnològicament, sinó també per la capacitat de formar xiquets autònoms, crítics i empàtics. Va defensar establir límits adaptats a cada edat i acompanyar l’ús dels dispositius sense convertir pares i mares en “espies”. L’objectiu, va assenyalar, ha de ser ensenyar els menors a distingir quins continguts són fiables, detectar informacions falses i comprendre que no tot el que veuen en una pantalla respon a la realitat. Aquesta responsabilitat, va subratllar, no pot recaure únicament sobre els centres educatius.
Més enllà d’aprovar assignatures
El segon bloc del fòrum va plantejar què hauria d’aprendre un jove per a estar preparat no sols per a superar els seus estudis, sinó també per a desenvolupar-se en la vida adulta.
Carmen Ortí va posar el focus en l’esforç i la resiliència. Fixar-se objectius, acceptar que no tot s’aconsegueix de manera immediata i aprendre a continuar quan apareixen dificultats formen part, va assenyalar, d’una preparació que ha de començar des d’edats primerenques.
La consellera va explicar també que els consells territorials treballen amb sindicats i teixit empresarial per a detectar necessitats de formació i orientar millor l’oferta de Formació Professional.
Per a Mirian Martínez, un dels principals obstacles és el temps. El professorat ha d’atendre diferents ritmes d’aprenentatge i, al mateix temps, treballar competències que van des de la comprensió lectora fins a la iniciativa o la presa de decisions. A això se suma una càrrega burocràtica que, segons va assenyalar, resta espai a la tasca docent.
Aprendre a aprendre
Andrés Olivares va defensar que la memòria continua sent necessària, però ja no és suficient. Els alumnes que hui estan a les aules s’incorporaran a un mercat laboral en el qual existiran professions que encara no coneixem.
Per això, va destacar la importància del pensament crític, la creativitat, els idiomes, la competència digital, el treball en equip i les habilitats socials. Però, sobretot, va insistir en una idea: ensenyar a aprendre per a poder continuar formant-se durant tota la vida.
Clara Martínez va afegir la necessitat de reforçar l’orientació acadèmica i professional. Als 16 anys, va recordar, un jove no ha de saber necessàriament què vol fer exactament, però sí que hauria de conéixer millor les seues capacitats i les alternatives que ofereix el sistema si el primer camí escollit no funciona.
María Rudilla va plantejar que l’educació dels menors exigeix repartir responsabilitats entre l’escola i les famílies. Al centre li correspon principalment la part acadèmica, des de l’alfabetització i la metodologia fins a la inclusió, mentre que a casa s’han de reforçar aspectes com l’autoestima, els hàbits saludables o l’educació digital. Rudilla va destacar, a més, que el treball no acaba quan l’escola envia els deures, sinó que ha de continuar a casa amb acompanyament, especialment en les edats més tempranes. També va considerar fonamental que els menors reben un missatge coherent en els dos àmbits, basat en l’esforç, el respecte i la responsabilitat.
Problemes de salut emocional a edats més tempranes
L’últim bloc va abordar la convivència i la salut mental de l’alumnat. Carmen Ortí va assenyalar que determinades dificultats estan apareixent a edats cada vegada més tempranes i va destacar la necessitat d’una resposta coordinada entre Educació, Sanitat i Serveis Socials. Durant el fòrum va explicar que existeixen 22 unitats compartides i que Sanitat ha posat a disposició d’Educació 56 orientadors per a situacions que requereixen una actuació immediata.
Mirian Martínez va recordar que un alumne que no es troba bé emocionalment difícilment podrà concentrar-se a aprendre. Per això va defensar treballar des d’edats primerenques la identificació d’emocions, la convivència i la resolució de conflictes, sempre amb una comunicació estreta amb les famílies.
María Rudilla va portar aquesta responsabilitat al dia a dia de les famílies. La presidenta de l’AMPA va animar mares i pares a implicar-se de manera més activa en la vida dels centres: conéixer els tutors, participar en les associacions, llegir les comunicacions del col·legi i acudir a tutories també quan no existeix un problema estrictament acadèmic. “No és esperar que et facen un resum al grup de WhatsApp del que passa”, va assenyalar, sinó dedicar temps a conéixer les normes de convivència, la realitat de l’alumnat i el funcionament del centre. Per a Rudilla, educar amb compromís exigeix estar informat, participar i mantindre una comunicació activa amb l’escola.
Clara Martínez va posar sobre la taula una altra realitat: problemes que abans s’associaven principalment a Secundària comencen a detectar-se també en Primària. Davant d’això, va destacar la importància d’evitar l’aïllament i de comptar amb una xarxa afectiva sòlida. “No hi ha res tan perillós per a un jove com estar sol”, va afirmar l’orientadora durant la trobada.
Escola i família, una responsabilitat compartida
La col·laboració entre centres i famílies va estar present pràcticament durant tot el fòrum.
Andrés Olivares va parlar de quatre actors que han d’avançar junts: alumnat, professorat, institucions i famílies. Als centres, va explicar, resulta fonamental fomentar la participació, reforçar les tutories i formar el professorat en àmbits com la prevenció, l’empatia o la mediació. Però una part d’aquest treball ha de continuar fora de l’aula.
Rudilla va diferenciar entre una part de l’educació que correspon principalment al centre, una altra que recau sobre les famílies i una àmplia “zona grisa” que s’ha de treballar entre tots.
Ver esta publicación en Instagram