Inicio Actualidad La calor extrema deixa de ser una excepció: l’Horta adapta les seues ciutats al canvi climàtic
Actualidad Albal Burjassot Catarroja La Pobla de Farnals Paterna Puçol Sedaví Torrent Valencià

La calor extrema deixa de ser una excepció: l’Horta adapta les seues ciutats al canvi climàtic

'Refugis climàtics', parcs amb ombra, suspensió d'activitats a l'aire lliure o dispositius especials de prevenció són algunes de les mesures que els municipis de l'Horta han incorporat davant uns estius cada vegada més càlids

Por Silvia Tormo
Parc a Paterna amb ombra

Les imatges de biblioteques convertides en refugis climàtics, piscines municipals plenes durant els avisos per calor extrema o parcs infantils amb noves estructures d’ombra són cada vegada més habituals als municipis de l’Horta. El canvi climàtic ha deixat de ser una previsió de futur per a convertir-se en una realitat que obliga les administracions locals a adaptar els serveis públics i la planificació urbana.

Els episodis de calor extrema són més freqüents, més intensos i més prolongats. Aquest estiu, l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) ha activat en diverses ocasions l’avís roig per temperatures que han arribat als 42 graus en zones del prelitoral valencià, una situació que fa només uns anys resultava excepcional.

Davant aquest escenari, els ajuntaments de la comarca han passat de reaccionar de manera puntual a disposar de protocols específics que s’activen automàticament quan es decreten avisos per temperatures extremes.

Refugis climàtics

Quan l’AEMET activa l’alerta roja, la prioritat és protegir la salut de la ciutadania. Municipis com Torrent, Albal, Puçol o Sedaví han suspés campus d’estiu, activitats esportives a l’aire lliure i altres propostes municipals durant les hores de màxima calor.
Paral·lelament, s’obrin refugis climàtics en edificis municipals com biblioteques, centres socials, cases de cultura o poliesportius climatitzats perquè qualsevol persona puga refugiar-se de les altes temperatures.
Els serveis socials també reforcen el seguiment de les persones majors que viuen soles, les persones sense llar i altres col·lectius especialment vulnerables, conscients que la calor extrema s’ha convertit en un problema de salut pública.

Urbanisme pensat per a la calor

L’adaptació al canvi climàtic també es reflecteix en les actuacions urbanístiques.
Els nous projectes municipals ja incorporen criteris destinats a reduir l’impacte de les altes temperatures. A Paterna, per exemple, la renovació dels parcs infantils inclou la instal·lació d’elements d’ombra per millorar el confort de les famílies durant els mesos d’estiu.
Cada vegada és més habitual que les reformes dels espais públics incorporen arbratge, zones ombrejades, fonts d’aigua o paviments que acumulen menys calor, amb l’objectiu de reduir l’efecte de les conegudes com a «illes de calor» que es formen als entorns urbans.
Ja no es tracta únicament de crear espais més atractius, sinó també més habitables en un context climàtic completament diferent del de fa només unes dècades.

La prevenció ix al carrer

La resposta davant la calor extrema també compta amb la implicació del voluntariat i dels serveis d’emergència.

A la Pobla de Farnals, Protecció Civil ha posat en marxa un dispositiu especial que reparteix aigua fresca en parades d’autobús i altres punts del municipi, alhora que informa la població sobre les mesures bàsiques per evitar un colp de calor.
Una actuació de proximitat que, a més de conscienciar, ja ha permés detectar persones amb símptomes de deshidratació abans que la situació esdevinguera més greu.
Les recomanacions continuen sent les mateixes: hidratar-se amb freqüència, evitar l’exposició al sol durant les hores centrals del dia, utilitzar roba lleugera i protegir especialment els col·lectius més vulnerables.

Una nova realitat climàtica

Els experts fa anys que adverteixen que la conca mediterrània és una de les zones d’Europa més exposades als efectes del canvi climàtic. L’augment de la temperatura mitjana, les nits tropicals o tòrrides i les onades de calor cada vegada més freqüents estan modificant la manera de viure l’estiu.

Els municipis de l’Horta ja assumeixen que aquests episodis deixaran de ser excepcionals. Per això, els refugis climàtics, els protocols d’emergència, la transformació dels espais públics o les campanyes preventives formen part d’una estratègia d’adaptació que ha arribat per quedar-se.

La lluita contra el canvi climàtic és global, però l’adaptació es construeix des del territori. I a l’Horta, els ajuntaments ja han començat a redissenyar les seues ciutats perquè siguen més resilients davant uns estius que, any rere any, baten nous rècords de temperatura.

Temas
ola de calor