La jornada, organitzada per G1 Horta Nord, vareunir més d’una vintena de parades i va atraureparticipants de diferents punts de la Comunitat i de Madrid
La Pobla de Farnals va acollir aquest diumenge a la plaça de la Generalitat el primer encontre de bescanvi i moneda social G1 de l’Horta; una iniciativa que va reunir veïns i participants de diferents punts de la comarca i d’altres zones de la Comunitat Valenciana entorn de noves formes d’intercanvi basades en la col·laboració i la creació de comunitat.
L’encontre va ser coordinat a l’Horta Nord per Pedro García, veí de la Pobla de Farnals i exregidor de l’Ajuntament durant huit anys, des de 2015. En total s’instal·laren 23 parades en les quals s’oferien productes i serveis de tota mena, des de fruites i verdures de producció pròpia, elaboracions artesanals, manualitats, roba de segona mà o serveis com massatges o costura. Des de Castelló es va acostar una cooperativa de llavors que potencia l’intercanvi d’aquestes amb l’objectiu de preservar espècies autòctones.
En aquest sentit, el regidor de Comerç, Ferran Ortolà, ha valorat positivament la iniciativa i ha destacat que “sempre donarem suport a iniciatives basades en les relacions que fan comunitat, que generen xarxa social i poble, davant de plataformes que desvertebren i debiliten el comerç de proximitat”.
Tornar a les bases sense perdre l’avanç de la tecnologia
La jornada va permetre donar a conéixer un model d’intercanvi alternatiu basat en el bescanvi i en l’ús d’una moneda social, coneguda com a “juna” (G1), que es gestiona a través d’una aplicació digital. Aquest sistema facilita els intercanvis quan no existeix una correspondència directa entre productes o serveis, cosa que permet que la comunitat funcione de manera més flexible.
En la pràctica, la moneda entra en joc quan una persona desitja adquirir un producte o servei però no disposa en eixe moment d’alguna cosa per a oferir a canvi. És aleshores quan, a través de l’aplicació i d’un moneder digital, s’utilitzen les “junes” per a completar l’intercanvi i mantindre l’equilibri dins de la xarxa.
A diferència de les monedes convencionals, la juna no està pensada per a l’estalvi ni l’acumulació. Compta amb una vida útil limitada, aproximadament de dos anys, cosa que fomenta la seua circulació constant dins de la comunitat i evita dinàmiques especulatives. Si no s’utilitza, desapareix, reforçant així la seua funció com a ferramenta d’intercanvi i no com a depòsit de valor. L’accés a aquest sistema es basa també en la confiança entre els seus membres. Per a formar part de la xarxa és necessari comptar amb l’aval d’altres participants, cosa que contribueix a generar una comunitat cohesionada i activa.
A més dels encontres presencials, la comunitat manté la seua activitat a través de canals digitals, com els seus grups locals de Telegram o plataformes web com https://girala.net/es, on es creen punts de trobada virtuals per a oferir productes i serveis, i continuar potenciant l’ús de la moneda i l’intercanvi entre els seus membres. “És una reivindicació d’una economia basada en la creació d’una comunitat d’assistència col·laborativa que fuig de l’especulació”, explica Pedro García, un dels impulsors del grup a la comarca.
Un model que creix més enllà de l’àmbit local
El sistema de moneda lliure G1 forma part d’un moviment internacional que està guanyant presència en diferents territoris. A Espanya compta amb una implantació més potent en zones com Catalunya o el País Basc, mentre que al sud de França, especialment a l’àrea de Tolosa, és on ha assolit un desenvolupament més elevat.
En aquests entorns, l’ús de la moneda social ha anat més enllà dels intercanvis puntuals, arribant fins i tot a utilitzar-se en comerços físics i en operacions de escala més alta. Segons els mateixos participants, dins d’aquestes comunitats s’han arribat a realitzar intercanvis de béns com vehicles o fins i tot vivendes.