Natacha López: “Si ens trobem amb obstacles, juntes els combatrem”

Natacha López

Professió: atleta

 

L’any 2015 a Natacha li van detectar un tumor en un pit que va fer que canviara la seua vida durant un temps. Natacha va véncer, com tantes altres dones en la mateixa situació va demostrar el seu valor i força. A pesar de la malaltia no va deixar de córrer, la seua gran passió. L’atleta compartix afició amb el seu marit, David Serrano, ambdós, es van plantejar per a ajudar a l’Associació Espanyola contra el Càncer en els seus projectes d’investigació, córrer 15 maratons en un any i ho van aconseguir. Natacha anima les dones a tenir temps per fer esport cada dia, «com a mínim 1 horeta al dia, et fa sentir millor».

 

Quin creus que és el principal problema del masclisme en l’esport?

 Crec que el masclisme és un tret intrínsec al nostre ADN encara. Tot i fer grans esforços per combatre-ho, ens trobem amb el fet que moltes dones esportistes, deixen de practicar esport i tornen a reprendre-ho després de formar una família.

D’altra banda, és cert que l’esport a Espanya reflecteix el record de la nostra història, on les dones ens ocupàvem d’altres menesters i això segueix marcat en moltes famílies.

 

Com penses que es podria acabar amb els estereotips de gènere?

És un treball que hem de fer les dones a títol personal. Aprendre a dedicar-nos a nosaltres mateixes (jo sempre dic 1h al dia), delegar en l’àmbit familiar i fer esport de manera natural. La resta ha d’arribar només. La participació femenina no depèn d’injustícies, sinó de vestir-nos amb la nostra roba esportiva i eixir, si ens trobem amb obstacles, juntes els combatrem .

 

“Els percentatges de dones corredores encara són molt dispars”

En l’atletisme cada vegada hi ha més dones corredores, la paritat està prop?

Desgraciadament els percentatges són encara molt dispars, però a poc a poc s’està aconseguint canviar la tendència, encara que queda molta feina per fer.

 

Malgrat que l’esport femení va guanyant terreny, encara no ha arribatel reconeixement que mereix? Qualsevol esport minoritari és menys reconegut, en el nostre cas i parle des de la meua experiència en l’atletisme, hi ha injustícies que són fruit de l’escassa participació de la dona en el passat. Hem de seguir avançant per combatre aquestes desigualtats i demostrar que el nostre esport és igual de rellevant que el masculí.

Comentarios: 0

Su dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *