Fixen-se que parle en passat, perquè Carlos Mazón és, des del fatídic 29 d’octubre, una ombra del que va pretendre ser, una espessa boira més seguint la trista tradició de molts dels seus predecessors.
El procés de restauració de les grisalles de la sagristia del temple de Sant Joan Baptista d’Albacete està traient a la llum l’esplendor perdut de cinc escenes del Nou Testament realitzades el 1580, la data que hi apareix en una cartel·la pròpia del període estilístic.
Trump, Putin i Netanyahu, amb els seus lacais, per una banda; Ayuso, Almeida, Mazón, Feijóo, Abascal, Alvise i Aznar, amb els propis, per una altra, seran individus a recordar quan, un dia esperem que no massa llunyà, el món i Espanya en particular recuperen certa normalitat democràtica,
Donald J. Trump vol aconseguir tot el que es proposa, com sempre ha fet i farà: als negocis del sector immobiliari, als mitjans de comunicació i les xarxes socials, a l’entreteniment (cinema, realities i concursos de bellesa femenina), als jutjats i, des de la política, a tot allò que depén d’ella sent el president del país més poderós del món.
El Yak-42, l’11-M, l’accident en la Línia 1 del metro a València, els 7.291 ancians desatesos i morts abandonats en residències a Madrid per la COVID-19, els 229 morts el 29-O, els centenars de milers d’hectàrees forestals incendiades a Galicia, Castella-Lleó o Extremadura, les milers i milers de dones afectades per la deficient gestió de les mamografies a Andalusia…