Inicio Sucesos Patint l’incendi de la serra d’Espadà
Sucesos Valencià

Patint l’incendi de la serra d’Espadà

L’incendi de la serra d’Espadà no només ha arrasat milers d’hectàrees de bosc, sinó també el paisatge, els records i la forma de vida de desenes de pobles que conviuen amb aquest espai natural. Les conseqüències del foc es deixaran sentir durant dècades

Por El Meridiano L'Horta
Incendi

Qui anava a dir que l’estiu anava a allunyar els habitants de nombrosos pobles castellonencs situats a la serra d’Espadà dels seus municipis, urbanitzacions i cases disseminades pertot arreu. Qui anava a pensar ni en el pitjor malson que el parc natural anava a patir l’embat de les flames d’un incendi provocat en moments tan delicats per a la natura ibèrica. Qui anava a dir que, quan aquest episodi acabe, una bona part de la vida natural d’aquell indret no hi serà i no tornarà en dècades, quan molts dels seus habitants ja no estaran i, mentrestant, ploraran la desgràcia sense derramar llàgrimes, quan anhelen la verdor que els era familiar en un paisatge demacrat, llastimat, fosc, inert.

Les imatges que acompanyen el text són d’Alfondeguilla, l’autora i/o distribuïdora de les quals és Imma Font, historiadora de l’art compungida pel desastre que fa uns dies no hi era i ningú esperava. Però ja és massa tard per a laments, les pèrdues són invaluables i -quan se puga retornar a la quotidianitat- caldrà fer-se la idea de seguir vivint, però no en un oasi com fins fa apenes unes jornades sinó enmig d’un cementeri. De la nit al matí el canvi ha estat de 180º, la qual cosa també afectarà durant anys al turisme de muntanya i rural (no poc d’ell procedent de l’Horta i de València) que veia en aquest peculiar paratge un lloc on desconnectar, gaudir de l’ombra i l’aroma a pi i herbes, beure i rentar-se amb aigua freda i neta, fer senderisme, dormir fresquets i, també, assaborir la gastronomia pròpia.

Són jornades de dol, de silenci i de ràbia continguda perquè l’esperança tardarà en aparéixer, al ritme dels primer brots verds quan arribe la pluja (amb coneixement, si pot ser), la tardor acurte el dia i la nit estenga el seu mant protector. Ningú que no patisca una catàstrofe així -i de la nit al matí-, en les seues carns, no pot fer-se la idea de desfeta que niua en els pobladors de la zona, com ha esdevingut en altres incendis anteriors, esdevé al centre peninsular i, malauradament, seguirà colpint en l’ànima dels damnificats.

 

Temas
incendio