La Fundació Foessa ha compartit recentment la publicació de l’informe ‘L’exclusió social des d’una perspectiva d’infància’, elaborat per la Plataforma d’Infància a partir de les microdades de l’Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials (Einsfoessa), amb l’assessorament dels equips d’inclusió i incidència de Càritas Espanyola. L’informe posa xifres a una realitat preocupant: a Espanya, l’exclusió social afecta al 29% de xiquetes, xiquets i adolescents, enfront del 17% de les persones adultes. La dada no sols confirma la major exposició de la infància a la vulnerabilitat, sinó que evidencia una bretxa intergeneracional persistent, que convertix l’edat en un factor de desigualtat social. En altres paraules, la infància apareix sobrerepresentada en els processos d’exclusió, la qual cosa obliga a llegir este fenomen no com una suma de situacions individuals, sinó com una expressió de desequilibris estructurals que travessen a les llars.
Una de les principals aportacions de l’estudi és precisament la seua mirada multidimensional. La metodologia Foessa permet analitzar l’exclusió més enllà de la pobresa monetària i observar com s’entrecreuen factors econòmics, relacionals i residencials en la producció de la desigualtat social. Des d’eixa perspectiva, l’informe mostra que l’exclusió infantil s’intensifica en determinats contextos socials: aconseguix al 84% de la infància gitana, al 54% de la infància d’origen migrant i al 40% de les llars en els quals hi ha persones amb discapacitat. Més que situacions aïllades, estes dades reflectixen l’acumulació de desavantatges que es concentra en determinats grups i perfils familiars.
Organització social
La investigació també subratlla el pes de l’organització social de les atencions. Quan la mare assumix en solitari el rol principal d’atenció, l’exclusió social és més freqüent; quan existix corresponsabilitat, el risc es reduïx de manera significativa. Esta relació mostra fins a quin punt les condicions de benestar infantil depenen també de com es distribuïxen les responsabilitats dins de la llar i dels suports socials disponibles. Al costat d’això, la vivenda apareix com un altre dels grans eixos de desigualtat: els problemes residencials afecten ja el 36% de les llars en exclusió, amb conseqüències directes en l’estabilitat i el desenrotllament de xiquetes, xiquets i adolescents.
Les privacions materials que descriu l’informe revelen, a més, com l’exclusió es traduïx en restriccions concretes en la vida quotidiana. Més de la mitat de les llars en exclusió, el 53%, ha hagut de retallar gastos bàsics com la llum, l’aigua o la calefacció; el 50% expressa preocupació per no disposar d’aliments suficients i el 44% no pot accedir a una alimentació sana i nutritiva. A més, el 80% d’estes llars ha hagut de reduir activitats d’oci, una dada que remet no sols a una carència econòmica, sinó també a una desigualtat en l’accés a espais de participació, socialització i desenrotllament personal.
Col·laboració
Per a la Fundació Foessa, esta publicació posa de manifest el valor de la col·laboració entre entitats per a generar coneixement social rigorós i útil per a l’acció. El treball conjunt amb la Plataforma d’Infància i Càritas Espanyola reforça una convicció compartida: comprendre millor la realitat de la infància més vulnerable és un pas imprescindible per a impulsar respostes socials i polítiques capaces de transformar-la. El treball suposa una aportació rellevant per a aprofundir en el coneixement de la realitat social de la infància i posa en relleu el valor de la col·laboració entre organitzacions per a interpretar fenòmens complexos, afinar el diagnòstic social i orientar respostes transformadores.