S’edita a Madrid una obra que reivindica la relació entre la porcellana xinesa i la ceràmica valenciana de Manises, Paterna i l’Alcora
Producte d’una tesi doctoral llegida recentment en la Universitat de València, naix aquest llibre que aporta una renovada lectura sobre la relació artística secular entre l’apreciada porcellana xinesa...
Producte d’una tesi doctoral llegida recentment en la Universitat de València, naix aquest llibre que aporta una renovada lectura sobre la relació artística secular entre l’apreciada porcellana xinesa i la cerámica espanyola fins el segle XVIII, a cura de l’alumna de la degana de les universitats valencianes, la investigadora Tian Zeng (Jiangxi, 1988), actualment investigadora postdoctoral en la Facultat de Paisatgisme i Art de la Universitat Agrícola de Jiangxi.
Una obra que s’emmarca en el projecte d’I+D+i Paisaje Cultural, construido y representado (PID2021-127338NB-I00), finançat per MCIN/ AEI/10.13039/501100011033/, cofinançat amb fons “FEDER Una manera de hacer Europa”, liderat pels Drs. Luis Arciniega García i Amadeo Serra Desfilis. La qual s’estructura -a banda dels agraïments de l’autora- en el pròleg, amb text del Dr. Jaume Coll Conesa, director del Museu Nacional de Ceràmica “González Martí”, la introducció, vuit capítols, la conclusió, un apèndix i la bibliografia consultada a l’efecte.
En realitat, un llibre de gran mèrit i utilitat contrastada escrit per una reconeguda especialista en aquest vessant artístic, a pesar de la seua joventut, que, partint d’una profunda revisió historiogràfica, s’endinsa en el que suposaren les diverses Rutes de la Seda des d’Orient a Occident (marítima i terrestre) i a l’inrevés, desde Xina cap a Europa, passant pel neuràlgic port d’Acapulco, llavors Nova Espanya. Segueix, com a part medul·lar, el gruix dels mapes, de les fotografies i taules que serveixen per a il·lustrar l’argument de l’autora al llarg i ample de la dissertació, de gran qualitat i variadíssima procedència, des d’on aborda l’evolució dels estils artístics de la porcellana xinesa i la seua incidència a mesura que es van difonent cap a Occident fins el segle XVI, així com la seua progressiva evolució en la ceràmica europea entre els segles XVI i XVIII.
Tanmateix, el capítol que majorment convida a la seua atenta lectura i assimilació, perquè versa sobre la influència artística de la fina i delicada porcellana oriental en la pisa espanyola del període -molt en particular valenciana- és el darrer (pp. 271-309), en què centres productius de la transcendència internacional, qualitat i versatilitat de Manises, Paterna i l’Alcora adquireixen un gran protagonisme. Redimensionat, a més, per les novetats aportades per la Dra. Zeng; al capdavall, la visió privilegiada d’una tenaç investigadora xinesa després d’anys estudiant aquestes afortunades interrelacions.
Un llibre, Porcelana china en España. Un viaje a través de los siglos (Sílex, 2024), imprescindible per a comprendre la profunditat de les transferències formals i estilístiques que van tindre lloc entre l’Alta Edat Mitjana i el Segle de les Llums, des de Xina fins a Europa, passant també per Amèrica des del segle XVI.
En un futur immediat, la Dra. Tian Zeng es planteja ampliar les seues investigacions centrant-se tant en Amèrica com en Portugal, amb la qual cosa completaria la influència artística xinesa en el context iberoamericà.
