Celebració, reivindicació: o les dos alhora? Això és el que es va intentar en la Festa de la Sega, organitzada per la Denominació d’Origen Arròs de València en el port de Catarroja el passat 27 de setembre, encara que va ser molt més una celebració que una reivindicació. La delicada situació per la qual travessa este cultiu en la marjal de l’Albufera va ser només verbalitzada de passada i superficialment per alguns dels intervinents en els discursos. No obstant això, un dels seguidors de l’esdeveniment més compromesos amb la causa va posar els punts sobre les is en les xarxes socials amb una frase lapidària: “Sense agricultors no hi ha arròs valencià”, i va instar les institucions a “aprofitar estos actes per a defendre i reivindicar el que és nostre” i a “passar dels discursos als fets i protegir el sector arrosser”.
Així mateix, va exposar també les principals exigències en defensa de l’arròs valencià: “preus justos, suport real i garanties de relleu generacional”, així com “etiquetat comercial transparent perquè l’origen de l’arròs siga clar i no es puga presentar com a valencià allò que no naix en els nostres camps”. Al mateix temps, va ressaltar la necessitat que els valencians, i els espanyols en general, “consumim arròs de proximitat, comprovem l’origen i donem suport a la nostra agricultura”. Tot això amb la finalitat de “defendre la nostra economia, el nostre paisatge i la nostra identitat”.
Relleu generacional
En la celebració d’este any de la Festa de la Sega es va vore molta nostàlgia per la tradició i la cultura inherents al cultiu de l’arròs en els municipis de l’entorn de l’Albufera: els usos agrícoles i vestimentes d’èpoques passades, ferramentes, un cavall de treball del camp, així com música, cants i danses tradicionals, i la mateixa sega, que dona nom a la celebració, de la qual es va realitzar una demostració de com es feia antigament. No obstant això, en l’ambient es percebia de manera latent la ineludible necessitat d’afrontar els reptes del futur, entre ells els del relleu generacional, i inclús el de la incorporació de la dona al sector arrosser, tradicionalment gestionat per hòmens. I allí, precisament, braç a braç amb els agricultors veterans que van realitzar la demostració de la sega manual, va estar la mostra simbòlica d’això: una dona, Sabrina Rodríguez Chisbert, la primera que participava en este acte, i Ximo Núñez Hervás, net d’un dels avesats llauradors participants, Salvador Hervás.
Sabrina Rodríguez, Salvador Hervás i Ximo Núñez Hervás.
De totes maneres, no és que les dones no treballaren abans en el procés del cultiu de l’arròs. Sí que participaven, encara que no en la sega. Com explica Salvador Hervás, “quan es portava l’arròs a l’era, a batre, per a desgranar-lo, posaven mantes de sac baix, en terra, quan se sacsejava per a separar el gra de la palla, utilitzant inclús un garbell gran, i després ho arreplegaven tot”. Per la seua part, Sabrina Rodríguez atribuïx a la seua pertinença a una família d’agricultors la seua “il·lusió per participar, perquè ho he viscut amb el meu pare i el meu iaio”, així com a la seua convicció que el cultiu de l’arròs “és una tradició, una cultura i una identitat que hem de mantindre i potenciar”.
Panorama econòmic
Pel que fa als reptes de futur a afrontar en este cultiu essencial, i estratègic per a la seguretat i sobirania alimentària, en la marjal de l’Albufera, l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) va alertar, a principis de setembre, que els primers preus que “els operadors comercials estaven oferint als arrossers suposarien un enfonsament del 30% respecte a la campanya passada i causarien una pèrdua d’uns 0,20 euros per cada quilo”. En concret, va revelar que la indústria anava a oferir al voltant de 0,35 euros per quilo, “un preu que significaria una retallada de 0,15 euros de les cotitzacions mitjanes de fa un any i de 0,35 euros de fa quatre anys”.
Des de l’associació d’agricultors es va assenyalar que “esta tendència baixista contrasta a més amb l’escalada dels costos de producció, que enguany s’han disparat un 7,2%, degut principalment a l’encariment dels fertilitzants nitrogenats, els carburants, les llavors i la mà d’obra”. En conseqüència, segons els seus càlculs, “els agricultors acabarien perdent uns 0,20 euros per quilo, una diferència que no es cobriria amb les ajudes de la Política Agrícola Comuna (PAC), sobretot en aquelles parcel·les més afectades per les malalties del cucat i la Piricularia”.
Davant este panorama, l’associació presidida per Cristóbal Aguado va arribar a advertir que, si s’agreuja esta situació, “abocaria al cultiu a la ruïna i a l’abandó de camps als parcs naturals de l’Albufera i de la marjal de Pego-Oliva”. Per això, va avançar la possible presentació d’una denúncia «davant l’Agència d’Informació i Control Alimentari (AICA) -dependent del Ministeri d’Agricultura- sobre aquells contractes de compravenda que establisquen cotitzacions per davall dels costos de producció, en incórrer en una venda a pèrdues, pràctica prohibida per la Llei de la Cadena Alimentària”.
Competència deslleial
Així mateix, va anunciar el possible trasllat “al Comité d’Organitzacions Professionals Agrícoles d’Europa (Copa), a la Confederació General de Cooperatives Agrícoles europees (Cogeca) i a les Administracions la necessitat d’investigar estes irregularitats, així com de revisar els acords comercials amb països tercers que inunden els mercats amb arrossos forans en condicions de competència deslleial”. En este sentit, l’associació reclama a les autoritats comunitàries “un reforç dels controls per a previndre la introducció d’arrossos forans sense cap mena de garantia alimentària, contaminats amb residus perjudicials per a la salut i que empren substàncies fitosanitàries no permeses a la UE, tal com han constatat alertes notificades pel portal comunitari RASFF en arrossos del Pakistan, l’Índia, Vietnam, Bangladesh i Cambodja”.
Des d’AVA-ASAJA es denuncia a més que s’exigix als arrossers “mantindre els seus cultius i protegir un entorn natural d’enorme valor, però al mateix temps es reduïxen les ferramentes per a fer front als problemes fitosanitaris, al que s’afigen limitacions per a l’aplicació de tractaments i restriccions a l’ús de noves tecnologies com els drons per a aplicar determinats productes”. Per això, l’associació considera necessària “una normativa que permeta aprofitar aquelles innovacions tecnològiques que puguen millorar l’eficàcia dels tractaments, reduir costos i afavorir una aplicació més precisa”.