UN LLIBRE ACULL DIVERSOS ESTUDIS SOBRE LA PINTURA VALENCIANA DEL RENAIXEMENT EN TEMPS DE LES GERMANIES

Albert Ferrer Orts – Universitat de València

La commemoració de les Germanies (1519-1522), la guerra civil més important esdevinguda al regne de València des de la Unió (1347-1348) i la batalla del Codolar entre els termes de Puçol i Sagunt (1412) en el context de l’interregne previ al Compromís de Casp, va saldant-se a poc a poc amb una sèrie de novetats editorials i exposicions que tracten monogràficament sobre el particular. És cridaner, però, que un esdeveniment com el que ara s’acompleixen cinc-cents anys no haja comptat fins aquest moment amb el suport institucional (Generalitat, les Diputacions i els Ajuntaments de València, Castelló i Alacant) que hagués calgut atesa la seua transcendència. Sobretot perquè el fenomen –al que més tard en seguiran d’altres també greus- contradiu la falsa creença que el poble valencià sempre ha estat entre pusil·lànime i moll o excessivament condescendent amb el poder establert. La història ens recorda que no ha estat precisament així, perquè els valencians que ens antecediren lluitaren fins l’extenuació pel que consideraven legítim i de justícia.

Fou el professor Pablo Pérez García qui va editar la primera obra revisant l’impacte del conflicte armat en Las Germanías de Valencia, en miniatura y al fresco (Tirant, 2017); un estudi que d’alguna manera es convertí en dinamo d’altres esdeveniments culturals dedicats al fenomen. Així s’entén el seminari que ell mateix coordinà en la Facultat de Geografia i Història de la UVEG poc després i les conferències que ha impartit, com, un poc més tard -durant l’agost de 2019-, la celebració de les XI Jornades d’Art i Història a Xàtiva, dedicades gairebé monogràficament a “La Germania a Xàtiva”, seminari emparat en el Projecte I+D “Memoria, imagen y conflicto en el arte y la arquitectura del Renacimiento: la Revuelta de las Germanías” (HAR2017-88707-P), que donà lloc a la publicació de les actes amb idèntic títol (Ulleye, 2020).

Després que en aquest mateix mitjà li dedicarem unes línies a les Germanies en l’Horta (vegeu l’edició del 31 de gener de 2020) alguns llibres i una mostra itinerant han posat d’actualitat el tema. La implicació del Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat ha estat clau en l’edició de dos obres: Arciniega García, L. (coord.), Reflexiones históricas y artísticas en torno a las Germanías de Valencia, PUV, 2020; Pérez García, P. (coord.), Más allà de la capital del Reino. La Germanía y el territorio valenciano: del Maestrazgo a la Safor, PUV, 2021; i l’elaboració d’una excel·lent exposició “La Germania, un conflicte a la València del Renaixement” (la qual ja ha visitat Gandia, Llíria, Alaquàs, Ontinyent, Torrent i Alzira). A banda, el vicerectorat dirigit pel Dr. Jorge Hermosilla Pla també ha patrocinat sengles seminaris miscel·lanis en el marc de la II i la IV Universitat de Tardor d’Alaquàs (2019 i 2021), coordinats pel professor Luis Arciniega.

Al mateix temps d’aquest fervor investigador i divulgador, des del Projecte I+D que encapçalen els Drs. Arciniega i Amadeo Serra Desfilis (HAR2017-88707-P), ja esmentat, va realitzar-se el seminari internacional “Germanías (1519-1522) y otras revueltas en Europa: Arte del renacimiento en tiempos convulsos”, que ha donat lloc recentment a una obra on es recullen les distintes ponències editada per Tirant (2021). Llibre que ve a coincidir amb la imminent publicació de l’estudi mancomunat La pintura valenciana del Renacimiento en tiempos convulsos: el impacto de las Germanías, Sílex, 2021. Una aportació coral, en què han intervingut catorze investigadors de distintes universitats i institucions culturals espanyoles per a explicar què hi va ocórrer en el medi artístic casolà tenint com a marc l’esmentada guerra civil.

A penes fa unes setmanes, l’IDECO de l’Horta Sud guardonà en l’escenari incomparable del castell d’Alaquàs un estudi de Joan Iborra dedicat igualment a les Germanies en la subcomarca meridional, un treball que previsiblement veurà la llum aviat. I      és més que segur que durant els proper any, en què clou la commemoració de l’efemèride, hi apareguen noves incursions acadèmiques i editorials que aborden altres aspectes o inclús se’n reinterpreten d’antics a la llum de les informacions que van apareixent gràcies a la recerca en els arxius i les relectures dels estudis considerats com a clàssics sobre el particular. Al capdavall, un episodi cabdal de la nostra història foral millor conegut a partir d’aquests esforços compartits nascuts des de l’Estudi General en gran mesura.