Fan falta aquests festivals estiuencs?

Albert Ferrer Orts – Universitat de València

Potser, si no s’hagués produït la fallida del ‘Medusa Sunbeach Festival’ a Cullera per un colp de vent a la matinada de dissabte, anomenat rebentó càlid, no hagués escrit ni mitja paraula d’aquest tipus d’esdeveniments entre musicals i festius dissenyats per a la joventut. Però no és menys cert que fenòmens estiuencs d’aquesta mena criden l’atenció, sobretot per les grans concentracions de gent que suposen es celebren a Benicàssim, Borriana o Cullera, les fites més exitoses en la costa valenciana.

Passada la tragèdia, que pogué ser molt major atès en nombre de congregats i l’avançada hora de la matinada en què ocorregué, moltes preguntes queden en l’aire, tantes com respostes per part de l’organització com de l’ajuntament que va expedir el permís. Quelcom extrapolable als altres festivals, com és obvi.

Quan els assistents adquireixen les entrades, supose que es desplaçaran a la localitat per compte seu, la qual cosa pressuposa un increment exponencial en el tràfic      d’àrees ja de per si congestionades en ser destinacions turístiques molt demandades, encara que els autobusos i el tren assumiran el major volum de passatgers. Una vegada al recinte, cadascú tindrà previst com pernoctar, menjar… Arriba l’hora de la veritat: els concerts multitudinaris i la gent sabrà com ventilar-se-les en les explanades perimetrades a l’efecte després de gaudir desenfrenadament del bany i la música en piscines literalment poblades de festivalers. I així durant dos o tres dies sense parar-hi.

Si tot va bé perquè, a més dels papers estar en regla, hi ha personal suficient, les postes sanitàries necessàries, plans d’evacuació eficients, garantides la seguretat i el transport… per a quaranta o cinquanta mil persones immergides totalment en l’espectacle sense parar, que tot transcórrega sense gairebé incidents és ja de per si un petit miracle. La prova la tenim a Cullera, on dissabte passat (a pesar dels avisos oficials de la Generalitat a la població en el seu conjunt per una nova onada de calor) va ocórrer un episodi relacionat de forma col·lateral precisament amb l’anunci de l’autoritat competent. És que festivals com aquest estaven exempts de perill quan hi ha una alerta? Si s’havien tancat al públic nombrosos parcs naturals per a prevenir incendis -com també colps de calor indesitjables- no afectava aquesta darrera circumstància –posem per cas- a una concentració a l’aire lliure de tantes i tantes persones? En cas d’emergència, queda garantit atendre no només a les víctimes si no també a milers de participants que, en un tres i no res, s’han quedat amb el cul a l’aire en plena matinada? Qui garanteix a partir d’eixe moment l’atenció com cal a tantes persones? Qui els organitza l’estada a partir d’eixe moment (i com), els atén, els procura transport..? No són massa coincidències? Ho ha de fer l’Ajuntament de Cullera, en aquest cas, quan els seus serveis estan dissenyats per a atendre –suposadament- el turisme tradicional fidel al seu litoral? De què es responsabilitza, en tot cas, l’organització del festival? De fer compte només dels beneficis? Uns sociabilitzen pèrdues i mala premsa (l’ajuntament) i altres s’enduen alegrement els cacaus (els organitzadors) en cas d’eixir les coses malament?

Sembla que les nostres autoritats aposten obertament per seguir confiant en bolos d’aquesta mena, cosa que un servidor es pensaria millor d’acord a com es solucione del tot l’afer esdevingut a la població de la Ribera Baixa. No veig gens clara la responsabilitat última de l’organització de festivals tan multitudinaris en dates en què les nostres costes no donen per a més. No tot són beneficis ni per a la localitat que ho acull ni tampoc per al seu comerç com ara mateix esdevé, sinó tot el contrari: mala premsa i, sobretot, la desatenció en cas d’emergència a una massa de joves sense rumb. Si, a més, els organitzadors es fan els sords-muts per a tornar els diners de les entrades, què volen que els diga? Allò que sarna amb gust no pica? Això no cola, amics.

Portem un temps, el d’aquest estiu, alarmant amb les punxades a les joves (no sé si s’han fet efectives aquestes maldats o d’altres de semblants tant a Benicàssim com a Borriana o Cullera, posem per cas, ni si s’han fet denúncies en eixe sentit); tanmateix, un episodi dramàtic com el del ‘Medusa Sunbeach Festival’ i el que fa pensar al seu propòsit no sembla suscitar reflexions d’aquesta envergadura, tret d’obrir capçaleres de periòdic (on es poden veure un munt de vídeos del col·lapse) i telediaris estatals. S’ha de repensar quin tipus de turisme volem, sobretot el de sol i platja en què uns pocs fan l’agost en uns pocs dies i la resta es queda amb cara de circumstàncies, amb l’aquiescència del poder establert, es igual el color polític que enarbore. Quina publicitat per al turisme!!!