Albert Ferrer Orts
Profesor en la Universitat de València
Laura García Guardado
Promotora de Igualdad
Hasbía Mohamed
Delegada en Valencia de la Unión Nacional de escritores de España
Marisa García-Merita
Presidenta del Consejo Valenciano de las Personas Mayores
Anteriores
Per si algú tenia dubte
Els nord-americans han exportat (a bones o males) de tot cap a l’est, des del seu sistema polític, social i econòmic fins a l’arquitectura, el cinema o els estils musicals, la moda, la gastronomia… emparat en l’anglés, un idioma que ells han fet més universal encara del que ho feren els britànics. Així ha estat, especialment des de la cloenda de la Segona Gran Guerra fins l’arribada en dos episodis de Donald J. Trump.
La prioritat nacional i el nacionalisme excloent de les dretes
La prioritat nacional, per exemple, no té encaix constitucional a no ser que els seus mentors (VOX) i impulsors (PP) filen molt prim i ens facen combregar amb rodes de molí al conjunt de la societat. Particularment, quan cada president autonòmic veu el got mig buit o mig ple per allò d’acontentar als seus socis veritablement prioritaris.
Pose un Mazón en la seua vida
Mazón ha batut tots els rècords, però ací el tenim burlant-se a diari dels qui un dia es comprometé solemnement a representar i dignificar com a president de la Generalitat. Un pijo de poca monta que, segurament, mai no somià en arribar tan alt (ni tan baix en només uns mesos), un autèntic paràsit que arribà a les més altes instàncies civils per a demostrar la seua infinita inutilitat.
Papa, futbol i, entremig, incertesa
Mentres el papa apura a Canàries la seua llarga estada entre nosaltres, reivindicant la posició contrària a la que encarnen Abascal, Feijóo i els seus (que és com dir, Trump i la seua colla), el Mundial s’inaugura avui a Mèxic i, des d’ací, simultàniament als EUA i Canadà. Un esdeveniment viciat precisament per la intransigència MAGA.
El gran concierto
Valencia es una ciudad de artistas, poetas, escritores, actores de teatro y cine, pintores, escultores, músicos, cantantes, etc...No estaría de demás, más musicales como éstos
Adéu Antonio!
Mossén Ballester, després de les primeres experiències com a sacerdot a Burjassot, va recalar a Meliana en els inicis de 1970 com a rector dels Sant Joans, una parròquia mitjana en què va viure de la mà dels seus contemporanis la fi de Franco, la transició i l’arribada de la democràcia.
A la recerca de referents vàlids, plenament contrastats
Ahir mateix, sense anar més lluny i sense cap necessitat de rebuscar en la immensitat, poguí comprovar a Foios que eixes persones que segueixen creient en el bé comú per sobre del particular, que encara confien en els serveis de naturalesa pública, que s’han distingit per donar exemple i que, sobretot, practiquen la generositat existeixen i, a més a més, conviuen entre nosaltres sense alçar pols ni remolí.
Desficiosos, i alguna cosa més
Crec que Sánchez farà bé en deixar de perseverar en la missió -no sé si des d’ara mateix suïcida- de convocar eleccions per a juliol de 2027 i, a més, presentar-se de bell nou com a candidat, no perquè no tinga legitimitat per a fer-ho sinó perquè el pes de les evidències assenyalades és massa pesat per allargar l’agonia.
La muralla de l’Administració
El que hi haja moltes queixes de ciutadans per l'atenció que reben en realitzar les seues gestions, i d'això el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana sap molt, és la prova que, per moltes campanyes publicitàries dels governs locals, autonòmics i estatals que es facen, la muralla de l'Administració pareix cada vegada més insalvable.