Albert Ferrer Orts
Profesor en la Universitat de València
Profesor en la Universitat de València
Presidenta del Consejo Valenciano de las Personas Mayores
Delegada en Valencia de la Unión Nacional de escritores de España
Promotora de Igualdad
Quan u contempla l’afany d’Abascal i companyia per aparentar posar com a antics soldats castellans dels terços o, en el seu defecte, legionaris de l’exèrcit, els primers com a integrants de l’Imperi hipànic i els següents com a tropa sublevada en la Guerra Civil, hom pensa que la seua capacitat intel·lectual només arriba a la consulta recurrent d’aquells vells manuals franquistes en què es lloaven i reverdien llorers mustis.
El món a l’inrevés encara que semble una flagrant contradicció, quan resulta que bastants dels líders polítics electes pels valencians en període democràtic no només han estat immersos en casos de corrupció o d’altra naturalesa delictiva sinó que, a més a més, han estat condemnats en ferm o encara no han estat jutjats.
Mirant cap arrere, podem considerar l’etapa d’UCD, representada pels dos primers mandataris, com una mena de transició des del franquisme empoderat fins que la formació va desaparéixer i va nodrir amb la seua dissolució tant al PSOE a l’esquerra com a Alianza Popular a la dreta, partit representat per Fraga, exministre de Franco a més de censor com a titular de Cultura
Qualsevol que haja vist algun dels partits de futbol se n’adonarà sense massa esforç de les malifetes d’un VAR pervers que, salomònicament, contribueix més a desnaturalitzar la seua pràctica competitiva que a impartir veritable justícia arbitral.
Fantasías de dragones ( gárgolas) que existen en España desde el siglo XIII, introducidas a través de la arquitectura gótica.
Bastants dels nostres pobles, sobretot els menys urbanitzats des de fa mig segle, tenen la fortuna d’estar poc habitats i gaudir d’aigua, ombra i natura, un autèntic paradís mai reivindicat suficientment, ni tan sols immersos en plena crisi climàtica d’efectes ja visibles i, a poc a poc, perversos.
Els nord-americans han exportat (a bones o males) de tot cap a l’est, des del seu sistema polític, social i econòmic fins a l’arquitectura, el cinema o els estils musicals, la moda, la gastronomia… emparat en l’anglés, un idioma que ells han fet més universal encara del que ho feren els britànics. Així ha estat, especialment des de la cloenda de la Segona Gran Guerra fins l’arribada en dos episodis de Donald J. Trump.
La prioritat nacional, per exemple, no té encaix constitucional a no ser que els seus mentors (VOX) i impulsors (PP) filen molt prim i ens facen combregar amb rodes de molí al conjunt de la societat. Particularment, quan cada president autonòmic veu el got mig buit o mig ple per allò d’acontentar als seus socis veritablement prioritaris.
En las carreras de caballos compiten unos con otros e impresiona la capacidad del galope por ganarla. Imposible para un ser humano la velocidad y fortaleza a esa velocidad.