Fa deu anys…
Albert Ferrer Orts – Universitat de València
Fa poc més de tres anys que col·labore en aquest diari, trenta set mesos en què les meues columnes apareixen només en les seues pàgines. Però tinc la sensació d’estar escrivint en ell durant bastant més temps. No sé si és que mesure el seu pas d’una altra forma des que esdevingué la pandèmia o he perdut un tant el ritme del seu transcurs per la intensitat amb què m’he dedicat a bastir articles d’opinió, però també –i molts- de cultura, d’història de l’art per a ser més exactes.
Periòdics com El Meridiano L’Horta no deixen de ser un petit miracle en una jungla de mitjans de comunicació d’abast comarcal que han anat sorgint –també transformant-se o desapareixent- per allò d’apropar als lectors de les seues poblacions a un munt de noticies i informacions que difícilment tindrien la cobertura adient en altres d’abast provincial o autonòmic, posem per cas. Eixa és sens dubte la seua missió i l’objectiu prioritari: fer constància quan cal i de la millor forma possible de tot allò que esdevé en els seus municipis, entre els seus habitants, quotidianament.
Un exercici constant perquè no passe desapercebut el dia a dia i la gent de l’Horta puga estar assabentada amb puntualitat del que ocorre i que, segurament, quasi amb tota probabilitat, ignoren altres tipus de mitjans per tots coneguts dotats d’infraestructures, personal i finançament prou més potents.
Celebrem una dècada del periòdic de referència, així com un web, el seu, sempre actualitzat i un format de paper que cada quinzena es pot trobar en qualsevol població de forma gratuïta, a banda d’altres formats digitals que també s’implementen des de la seua redacció perquè qui ho desitge dispose a l’instant del que busca. Un esforç que cal agrair-li tant a Silvia Tormo com al seu equip de professionals, al capdavall la dinamo que el fa funcionar tan bé durant tants anys.
La meua experiència és francament bona, perquè tant Silvia com la resta dels seus col·legues ho fan tot fàcil i això és un plus en el seu haver que confirma que el seu producte és molt apreciat pels seus consumidors habituals, per ells i pels integrants dels diversos consistoris de l’Horta que, d’aquesta manera, veuen com les seues diverses localitats tenen un lloc recognoscible i amb personalitat pròpia que les fa importants, tant com altres ciutats que són objecte prioritari de la competència dels que més abasten, generalment els més antics alhora que tradicionals i consolidats.
No m’he parat a contar quants articles hauré confeccionat fins ara; però segur que bastants, potser que més de dos-cents en aquestes tres anualitats, la qual cosa m’ha facilitat estar habitualment present en seccions com les d’opinió i cultura, en què sovint deixe les meues reflexions, cabòries i alguns coneixements –en concret sobre determinades matèries que formen part del meu àmbit professional. Precisament, l’apartat que m’ha permès posar d’actualitat moltes aproximacions a la realitat artística, cultural i educativa d’aquest indret valencià i, sempre (almenys això he intentat), fer partícips als lectors de nous enfocaments, investigacions o hipòtesis de treball sobre les distintes temàtiques que he anat tractant.
De fet, fruit d’aquest afany divulgador va nàixer una publicació en què, gojosament, participà el periòdic, Subtileses renaixentistes valencianes a colp d’ull (maig de 2022), on la gran majoria dels seus textos i imatges foren abans columnes periodístiques. Un projecte que, com deia, comptà amb el suport del rotatiu per mitjà de la seua directora, qui es va refiar de qui açò subscriu i del bon quefer de l’editorial xativina Ulleye. Una obra imprescindible, ho dic sense temor a confondre, per qui senta interès per un període apassionant de la història de l’art valencià, homologable a altres geografies veïnes.
Crec que el millor homenatge que puc fer en complir-se una dècada del naixement del diari comarcal és deixar-ho per escrit, i que quede constància de l’alè i l’optimisme que Silvia Tormo em transmet, sense potser ser conscient, perquè seguisca dient el que pense –o el que bonament sé- amb plena llibertat i quan cal, puntualment.
Per molts anys més!!!