MESSIES REDIVIUS
Albert Ferrer Orts – Universitat de València
Per poc que ens fixem en les trajectòries dels representants que VOX ha escollit per a presidir els parlaments valencià, aragonés i balear l’olor a naftalina és el primer que crida l’atenció, així com la corca que adorna les seues respectives personalitats. Crec, amb tota sinceritat, que ni en temps de Franco aquesta mena de gentola hagués ocupat llocs tan reeixits en la vida pública d’aleshores. Més mediocritat és difícil d’aconseguir i, alhora, catapultar a les més altes instàncies per a oprobi de la ciutadania. Persones relativament joves, que coneixen el franquisme d’oïdes en el millor dels casos, ultraconservadores, masclistes a més no poder, antiavortistes, ultracatòliques cara a la galeria –ultamuntanes, en una paraula- filles de la democràcia, la mateixa que hui –amb les seues imperfeccions- les ha fet surar a llocs totalment immerescuts i fora de lloc quan tampoc creuen en les nobles institucions que presideixen de calbot.
D’on ha eixit aquesta gent i, amb ella, el tal García Gallardo? De quin detritus corrosiu? De quina claveguera immunda? FAES?, Aznar? Aquestes llèmenes fills de polls com l’Abascal, Ortega Smith o Buixadé, saben realment el que volen transportant-nos un segle arrere? Els seus votants (segons les dades conegudes, també molts joves entre 18 i 25 anys!!!) saben realment en l’espiral d’indecència on ens han col·locat a tots plegats? Sent dolentíssim el retrat, encara ho és molt més que el PP de Feijóo haja aplanat el camí perquè en unes quantes autonomies, diputacions, mancomunitats i ajuntaments la involució siga ja una realitat per a quatre anys, amb la creença que això mateix pot repetir-se a partir del 23 de juliol i derogar el que cínicament anomenen el sanchismo. Feijóo s’ho juga tot a una carta i ha demostrat que no l’importa com governar amb tal de fer-ho quan més prompte millor. Les conseqüències… ja es veuran, la meta és culminar-ho siga com siga, caiga qui caiga.
Però molt em tem que el líder gallec, un llop estepari travestit de corder (amb l’assessorament de Caperutxes com Esteban Pons), ha calculat mal la jugada i aquesta pot eixir-li com un tir per la culata atenent la condescendència excessiva cap a VOX. Miren si no la vergonyosa reculada de Guardiola a Extremadura (imperdonable), precedida del Pacte de l’Odi, com s’ha batejat l’acord exprés a València (infame)… i la baixada de pantalons subsegüent. Crec que Feijóo, de no eixir-li bé la jugada de les generals, pot seguir el mateix destí que Casado; això sí, deixant-nos un país més dividit del que podia estar i amb una colla d’incompetents oportunistes al front de nombroses institucions i àrees de govern tan real com efectiu.
Resumidament, una cohort de messies redivius que, per no representar, no es representen ni a ells mateixos, tenint en compte que no es pot aspirar a tan altes quotes de representativitat i poder amb instints tan bàsics o primaris contraproduents i un bagatge tan pobre. Que és com dir que Atila (el bàrbar per excel·lència) ha arrassat Roma (la civilització per antonomària), el mateix que per on passava no deixava crèixer l’herba.
És molt probable que els irredempts –sobretot treballadors, dones madures i jovenets- voten de bell nou aquesta gentola envoltada de messianisme de cartó-pedra, com també ho és que la de perfil conservador ho faça a aquest PP putrefacte tapant-se el nas (i els ulls). Els que ara, més que potser mai abans, no podem fallar som els que rebutgem enèrgicament les actituds, proclames i els acords nefasts d’ambdós per a situar-nos en les antípodes d’on hi som. Venen temps polítics més difícils encara dels que recentment hem passat i aquest sembla només el primer round, després del qual en vindran altres més, tots decisius. No podem baixar la guàrdia i seguir apostant per no donar ni un pas més arrere, ni deixar-li la nostra cartera (dignitat) a cura del lladre confés (usurpador).