EL FEMER DE MELIANA
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
Pensat i fet, al nou ajuntament del meu poble presidit per la dreta inopinadament li ha faltat el temps per a col·locar de bell nou els contenidors per a recollir el femen la via pública. Paraula complida i, suposem, que satisfets els seus 3.199 votants (el 51.41% del cens). Tornem arrere a la velocitat del llam, d’això no hi ha cap dubte, i serem més lliures a l’hora de gestionar les deixalles, però de qualsevol manera.
Alhora, es manté un sistema mixt amb el ‘Porta a Porta’ instaurat al final de l’anterior legislatura, encara que alguns bastidors s’han eliminat. Fins ací, el PP, fidel al liberalisme que predica, dona llibertat d’elecció al veïnat a falta de saber el cost econòmic de la mesura promesa després de tres manifestacions i una intensa campanya electoral centrada en el fem i la seua (in)correcta gestió.
Segons interpreten, el govern anterior imposà la mesura i ells (que s’abstingueren i no votaren en contra) ens alliberen ara de la mateixa. Com dèiem, sense saber el perjudici a les arques municipals i menys encara si la nova mesura farà que la ciutadania recicle com cal. Allò cert és que els promotors de la protesta han canalitzat el descontent i fomentat l’incivisme de forma superlativa. En definitiva, els mitjans que han emprat justifiquen els fins aconseguits: l’alcaldia.
Amb aquests antecedents, és lícita l’actuació? Ètica potser? Ha contribuït a la pau social demonitzar una mesura ecològica necessària? Doncs, rotundament no. La prova és que –seguint el treball actual dels operaris que s’encarreguen de buidar el fem al camió- és palmari que –gràcies a la política de la confusió i l’incivisme que han promogut– prou fan amb replegar-lo en les condicions que siguen i mesclar-lo sovint en el vehicle de recollida. Qualsevol ho pot comprovar sense gaire esforç i a la llum del dia. El sistema mixt ès un guirigall per als abnegats operaris, sobretot quan –seguint les proclames pamfletàries del PP- fan de tripes cor i prou és que ho repleguen tot, dipositat de qualsevol manera i en qualsevol lloc. Al remat de tot, com entenen la llibertat aquests polítics alliberadors, però dels pitjors instints.
Meliana ha estat un poble bastant pacífic, a vegades massa amb determinats actes promoguts per uns i altres en el govern municipal, però mai no s’havia vist la vehemència al carrer protestant per un servei que, en el fons, és premonitori del que esdevindrà en un futur no massa llunyà en tots els municipis, en lògica conseqüència amb els efectes del canvi climàtic. Al temps. Certament, la mesura s’haguera pogut implementar passades les eleccions, però caldrà posar-li valor –i no llevar-li’l- a la valentia de posar-la en funcionament obeïnt a allò que els fins justifiquen els mitjans. Justament, el pol oposat a la via fàcil i populista adès esmentada.
En lògica resposta a les manifestacions instades democràticament pel PP local, bé faria gran part de l’oposició actual en promoure, democràtica i cívicament, també noves protestes dels ara descontents demanant-li explicacions als guanyadors de les eleccions del 28-M. Almenys, que assaboriren la mateixa medicina (però amb dosis d’ètica i no de cinisme ni rancor) que han subministrat a base de bé als que sí foren conseqüents amb les seues decisions i mai no se’n desdiren pensant en allò millor per al poble i els seus habitants quan calia.
Meliana no necessita més neteja ni netejadors, necessita d’una ciutadania educada i conseqüent, responsable en definitiva, que estiga per damunt d’ideologies i de partits, que faça de mur de contenció d’ambicions desmesurades i d’oportunistes d’ocasió. Un context que el PP, posem per cas, desconeix, contribuïnt perillosament a fomentar conductes disruptives que gens beneficien a la convivència,
Aprofite també l’oportunitat per a recordar a qui corresponga que moltes de les iniciatives, dels nombrosos projectes en marxa i de les realitats consolidades per l’anterior executiu en benefici de la localitat les va a inaugurar l’actual alcaldessa i el seu equip de govern, algunes d’elles ben criticades per ells mateixos quan estaven en l’oposició. Anècdotes potser, però cadascú en el seu lloc, no mesclats, en el femer en qué alguns han convertit Meliana injustament per a benefici propi.