REGENERACIONISTES?
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
El darrer producte de la factoria Monstres SA, Javier Milei, passa la primera nit com a president de la República Argentina a la Casa Rosada mentre al seu voltant s’han reunit eufòrics alguns dels seus mentors i correligionaris forans per allò de celebrar un triomf aliè com a propi i, a més, seguir teixint fils per a poder experimentar noves victòries semblants o, en clau europea, continuar aproximant llaços per a combatre els fonaments de la UE en els propers comicis continentals. No deixen agulla sense fil i tota ocasió és bona per a maldar coordinadament.
El perill ve per la dreta neoliberal i neoconservadora tant com pels regeneracionistes d’última generació que, de la seua mà còmplice per no dir del seu bressol, s’han estès pertot arreu predicant en deserts àrids en veritats però fèrtils en mentides. Autèntics caladors de vots en sectors de la població jove, inexperta, enganyada i profundament analfabeta en ser incapaç de discernir entre el gra i la palla. Una autèntica catàstrofe diguen el que diguen els informes PISA, més trucats que una moto garula dels setanta. Estadístiques que desinformen sobre el vertader estat mental (intel·lectual, però també psicològic) dels més joves i de moltes joves en particular, membres d’una autèntica croada de borregos d’efectes imprevisibles de continuar creixent.
Milei, Netanyahu, Putin, Orbán, Meloni, Trump, Wilders, Le Pen o Abascal representen els que volen regenerar el món (visitant prèviament l’infern), la major part d’ells des d’Europa, un continent que durant segles esgarrà el món sencer en benefici propi i que ni tan sols després de revolucions com la russa, dos guerres mundials o l’Stalinisme d’efectes devastadors han aprés la lliçó, sobretot quan regeneracionistes com els al·ludits i molts més d’altres països pretenen recuperar l’essència d’aquells temps terribles i passar-se la socialdemocràcia, la llibertat i els drets humans per l’arc del triomf.
Anem en compte, açò ja deixà de ser una broma pesada, un malson passatger impulsat per desficiosos irresponsables que, com a llops i llobes amb peus de corder, han arrelat a base de queixes infundades, negacionisme a ultrança, mentides per bandera i victimisme barat a gust del consumidor. En les seues mans pivota, més o menys visible, una bona part de la política comunitària, russa, israeliana o americana (del nord i del sud), la qual cosa se manifesta de diverses formes: violència dialèctica, insult recurrent, falsedat dels missatges i intransigència que solen derivar en miopia aguda o ceguesa interessada, a través del brexit (Regne Unit), la invasió militar (Crimea), l’assalt violent al parlament (EUA i Brasil), la guerra (Ucraïna) i el genocidi (Gaza) amb el convenciment que els empara tota la raó.
El món és un polvorí, una mena de volcà prèvia erupció quan se li afegeix el fracàs per a combatre el canvi climàtic des d’un país productor de combustibles fòssils en què la democràcia brilla per la seua absència, com en els altres països de l’entorn esdevinguts en els nous reis Mides, però del disbarat més contumaç.
No volen salvadors ni messies d’aquesta mena. No en volem cap d’ells. Més que mai necessitem un canvi radical de paradigma si no volem acabar sent part d’un problema irresoluble com el que hagueren de patir molts dels que ens precediren i sofreixen en primera persona éssers humans que no han tingut tanta sort com nosaltres. L’esquerra, per cert, també és coresponsable del desgavell, per caïnita i egocèntrica en excés quan més se la necessita.