El Desgreñado i la Comissió Taurina 2014
JESÚS PIQUER BESTUER. CRONISTA LOCAL.
Corria l’any del senyor del 2000, quan un 14 d’Agost eixia a l’arena del carrer Major un bou del ramader D. José Ortega, aquest bou, apodat el “Millonario” per raons obvies, va fer una eixida electrizant, tenint els rodadors que anar llevant-se’l uns a altres, en un “ui” i un “ai” als balcons que palpaven d’un moment a un altre la tragedia.
Apenes tindrien sis anys els futurs membres de la Comissió de 2014, nascuts aquests al voltant de l’any 1994, però ja començava a gestar-se en ells el que anava a ser una Comissió de legenda. Estos jovens van agafar una afició a raudals, sentats en els seus balcons en les llargues nits de bous I vaques de la Penya Taurina Sant Roc de principis de segle, nits que acavaven en l’exida del sol i en vuit o nou emboladaes. Aquests xiquets anaven coent i fraguant a foc lent una passió desbordada, s’anava forjant en ells uns valors e ideals que els durien en apenes 10 anys d’edat a crear la Comissió del 2014. Els recorde com si fos ahir juant en el carretó embolat. En principi tot era una il.lussió frut d’un sentiment que per a ells era una forma de vida, però en pocs anys, tot açò i més es voria fet realitat. En el 2009 van donar el segón pas que va ser apuntar-se en l’Ajuntament. El 14 d’agost del 2014, “més 14 que mai”, ja era d’ells. La alquimia que sols és dona una vegada cada 20 o 30 anys havia tornat a Museros, la genètica taurina estava asegurada i començava a funcionar, ara ja res els podria parar.
La Comissió Taurina 2014 estava formada per: Alvaro Torres Badia, Enrique Aguilar Balaguer, Vicent Chiralt Ruiz, Vicent Chordà Simón, Vicent Costa Alcaina, Daniel Costa Bosch, José Costa Eres, Ximo Margaix Alcover, Sergio Martínez Martínez, Javier Mollà Badia, Francisco Moreno Orea, Carles Palacios Forés, Santi Ponce Alcaina, Albert Raimundo Hurtado, Enrique Ruiz Bolance, Pau Ruiz González, Arturo Serrano Ruiz i Miquel Tamarit García. Com totes les grans Comissions de Museros esta va ser el germen de la actual Penya Taurina Museros, que va fer bou per primera vegada l’any 2015 i que pese a la seua joventut ja es una penya de referencia en la comarca dictant càtedra dins del mon del bou al carrer. Destacar d’aquesta grandíssima Comissió un parell de coses més: en primer lloc, va ser la última, per ara, en fer tres dies de bou, 14, 18 i 23 d’agost, els mateixos que la del 97, Comissió que fou el principi de tot. I en segón lloc també vullc resaltar que va realitzar el segón dia de bou un encierro de sis bous de Salvador Domecq. No està de menys dir que va dur un total de 13 bous i una vaca, 14 animals per al 2014. De tots ells sols vaig a parlar d’uno, del Desgreñado.
Si el bou Desgreñado de presentació ja era de plaça de primera, per reata també era un bou de nota alta, el seu propi nom, ja feia rememorar aquell mític semental del mateix nom marcat amb el 104 que Gerardo va comprar a los Guateles i que va suposar un punt d’inflexió en la ramaderia. El Desgreñado de la Comissió Taurina 2014 era fill del important Ruiseñor-7, possiblement l’ultim semental estrella de la divisa, aquest va aportar molt de trapio i bravura i va ser el pare d’aquella correguda de Madrid que va acavar tota en els carrers amb un resultat excepcional.
La nit del Dimecres Sant la Comissió eixia cap a Conil de la Frontera (Cadis) per fer el tradicional viatge de Pasqua. Eixe matí votà la noticia que havien rebujat la correguda de los Bayones que estava prevista per al Diumenge de Resurrecció en Las Ventas de Madrid. Es barallava la possibilitat que la podria substituir una de Gavira o de Gerardo Ortega. Tot el mon pensava que seria esta última, però els veterinaris de Madrid contrapronostic aprovaren la de Gavira, i que de Gerardo sols es quedarien algún bou de sobrero.
Eixe mateix dia la Comissió es va posar en contacte en Gerardo Ortega, i aquest els va dir que la correguda tornava integra a la finca de Los Llanos, de manera que quedaven el Dissabte a primera hora per vore-la. El divendres per la nit la Comissió va eixir de festa i van agafar el autobus el dissabte sense passar ni per el hotel. La correguda estava molt ben presentada i estava molt parella, però no obstant, el ramader comentà que hi havia un bou que destacava sobre els demés. Tots es van fixar en aquell número 74, Desgreñado, que ademés venia ,com hem dit, d’una de les millors reates de la casa. Sols pujar a l’autobus es va decidir comprar-lo per unanimitat, ara sols faltava tancar el preu. Gerardo volia 6.000 €, en canvi la Comissió sols teniem 5.500 €. Finalment partirem la diferencia i per 5.750 € es va acordar que Desgreñado vindria a Museros a glorificar un nou catorce. Destacar que d’aquella correguda van eixir dos bous en Sant Roc del Puig excepccionals, Silencioso i Salaito, convertint a Gerardo Ortega en la ganaderia més demandada per als carrers. En el 2015 la Comissió va dur un cromo de bou de Gerardo, Aldeano, que junt al Jandilla, Flor-dor, també donaren que parlar, però això és un altra historia que deixarem per un altre any.
Per capritxos del destí Desgreñado acava venint a Museros ell sols en un camió, com si d’una suite es tractara. Tot feia presagiar que aquell bou que reboçava trapio, i en dos punyals que asustaven, anava a ser un dels animals destacats del catorce que ja se arrimava.
Tots ens vam quedar bocabadats quan vam vore el anfiteatro que la Comissió havia creat en la part de dalt del carrer Major. L’arena per dalt de les aceres i tota igualada donava al recorrido un aspecte de plaça on tota la ventaja era per al animal, i així va ser, el bou anava a ser el principal protagonista.
Aquest 14 va començar amb un bou de Adolfo Martin de gran presentació, al qual va seguir un de Palha molt brau i que a dia de hui és recordat per un arreò cara barreres, i a pesar d’estar mermat el bou va crear una situació de un gran perill, que sols un quite prodigios va evitar que varies persones foren agafades.
Ara bé, allò millor encara estava per vindre, seria al voltant de les 19.30 quan va eixir a l’arena del carrer Major el Desgreñado, i este fet anava a marcar un abanç i un després en els catorces de Museros. Els membres de la Comissió van deixar fer l’exida a dos aficionats del poble com son Candela Junior i Alvaro Cabrera. El bou ja d’eixida els feu fil fins als caixons, agafant-lo despres Aitor el Paraiguero que estava de segones, al qual també va seguir fins als caixons arrivant este molt apurat. Seguidament arrivà fins a l’altura de Mariano Benlliure on Mario de Puçol el va rodar lliurant-se de molt poquet. El bou de seguida es va fer l’amo del carrer Major i va posar en fila a tots els rodaors. El bou començava a donar por per les cames que tenia i per com repetia i arremetia, pronte el carrer Major se li va quedar xicotet i els rodaors cada vegada el citaven de mes lluny. Un punt i apart mereixen dos moments cumbres en la seua lidia.
Al bou li van pegar dos quiebros espectaculars dels que creen aficció, un per cada pitó. En primer lloc i per el pitó esquerre Raul Moreta de El Puig ens deixava sense aire al passar-se el bou fregant el pantaló, però va ser el rodaor local Juan Nieto qui amb una toreria magistral es va plantar en el mateix centre del carrer Major, ahí on es veu la veritat, i va plantar els peus en terra citant al bou que se li vingué de llarg, per unes dècimes de segon el mon és parà i tot va enmudir. Com si de màgia es tratara sense apenes moures del lloc va enganyar al bou esta vegada per el pitó dret, i tots vam asistir a uno dels millors quiebros que s’han vist un 14 en Museros. Els balcons plens de gent, la barrera, els caixons i la gent van estallar en un aplaudiment que vos asegure no exagere si dic que s’escoltà fins l’esglesia. Quant millor estava trevallant el bou, Vicentet de Rafel sel va rodar, però al vore que el bou li feia fil, sel va tindre que tornar a passar, però el bou listo com era li va tallar el pas i l’agafà contra la paret de Vicent Remohí, el Recol. De seguida es van tirar al rabo, Ferri, Curro de Quartell i Cesitar de Palencia, no pogent evitar que el cornejara un parell de vegades.
Després de la cogida el bou es va quedar asoles, ja ningú es va atrevir a posar-se amb ell, i com duia 40 minuts al carrer, la Comissió va decidir tancar-lo. El bou sols vore els mansos como bou noble i brau que era els va seguir fins als corrals de la plaça, endugent-se pel camí una més que mereguda ovació. La vesprada la va tancar un quart bou de Adolfo Martin, però ja ningú es podia llevar del cap tot el que havia vist, el Desgreñado prometia i no poc de cara a la nit.
A l`hora del sopar i amb el Desgreñado descansant als corrals tot feia presagiar una nit màgica als carrer del mític recorregut de Museros. Algo ens dia als aficionats que allò millor encara estava per vindre i no ens equivocavem. La nit comença amb l’embolà del primer Adolfo davant dels corros i continuà amb l’embolà d’un bon bou seril de Palha als cuatre cantons. En tercer lloc i prop de les dos de la matinada s’embolava al Desgreñado davant dels corros, per acavar embolant finalment el segón Adolfo Martin.
Però anem al gra, al Desgreñado li va tallar molt bé la corda el membre de la Comissió Alvaro Torres, el fill de Conchin la fotografa, eixint al rabo Alvaro Cabrera, regirant-se-li el bou amb molt de sentit a l’altura de casa la Xata, tirant-lo a terra i no agafant-lo gràcies a un gran quite de Vicent Chordà “Mela”, membre també d’aquesta Comissió, i fill de Pili la del Forn del carrer Major. Este aprofità el fil que li va fer per endursel per el carrer Moli, Sant Roc, Barraques i carrer Major, fins dalt a l’arena. El bou pujÀ al pas fixant-se en finestres i barrots. Una vegada en l’arena tot estava preparat per vore una de les millors embolaes que es recorden en Museros. La barrera estava a gom. Havia gent per tots els costats. No faltava cap rodaor, la noticia havia corregut com la polvora i tots esperaven el moment per poder-lo rodar. Ara be, el bou no els ho anava a posar fàcil. El bou feia molt de rogle i tenia als rodaors a gran distancia.
Sols és van posar amb ell uns pocs elegits, entre ells Javi Campos de Massamagrell, Moreta del Puig, Alberto Ferrer “Tito” de Puçol i Jacabo de Massamagrell. Tots ells amb la seua especialitat, el quiebro, siguent estos cada uno més apurat, i anant-sen el rodaor per cames pues el bou savia el que es deixava darrere i buscava. En el carrer dels susurros es murmurejava que al bou li faltava una bona enfilà, però difícil seria que algú es atrevira amb les cames i facultats que tenia el bou. Quí seria capaç de llançar-se al seu terreno? El bou estava parat al mig del carrer major, a l’altura de casa el Recol, manant com fan els bous bons, i buscant pelea, fent retirar-se als rodaors cap arrere.
I va ser en eixe moment quant un jove Vicent Chorda “Mela” li va eixir a l’enfilà carrer major avall donant-li tota la ventaja al bou, tinguent-sel que tallar a l’altura de casa el Tranviero, però el Desgreñado no era un bou qualsevol i es va regirar depresa tornant-li a fer fil ara cara amunt, de manera que “Mela” tornà a vores el bou darrere i no va tindre més remei que tornarsel a tallar contra la paret de Roberto Acamer, eixint xispes en el moment del embroque. La gent no es creia allò que estava vegent i va esclatar en un gram aplaudiment, una atronadora ovació, puix de segur estavem ja davant d’un bou que anava a passar a la historia del bou al carrer. Patxi de Rafelbunyol va rematar la faena pegant-li una serie de capotaes acavant dalt de la cera amb un bou totalment entregat.
El bou duia més de una hora en el carrer i els membres de la Comissió van decidir tancar-lo. Es va tornar a apegar als mansos i va ser acompanyat fins als corrals pels aplaudiments de tota la gent fins el punt que varen despertar a gent que ja estava dormint i estos varen eixir al balcó a vore que pasava. I no pasava altra cosa més que tot un carrer Major rendit als peus del Desgreñado, rendint-li honors fins als corrals. Estavem altra vegada davant d’un bou de legenda, d’un bou mític, un bou que estava escrivint en lletres d’or un nou capitol dels gloriosos catorces d’agost de Museros. Desgreñado anava ja a ser per sempre, un bou que seria recordat per les venideres generacions com un dels bous més braus que ha xafat el nostre poble, i no sols d’este poble, sinó de tots els pobles que son banyats per la lluna de Valencia.
P.D. Mesos després Desgreñado nº74 G-9, com no podia ser d’altra manera, va rebre el premi al millor bou cerril de la temporada 2014 que se va fer pels carrers de la Comunitat Valenciana.
