Mónica Oltra: “Poc a poc estem feminitzant la política”
Mónica Oltra
Professió: Política
En el món de la política, creus que hi ha una paritat real?
La política continua sent dels homes amb algunes líders famoses que no són precisament feministes. No obstant això, a poc a poc estem feminitzant la política. De fet, l’actual Consell, el del Botànic, és el primer Govern valencià paritari, amb un president, una vicepresidenta i vuit consellers, 4 dones i 4 homes, però no és el normal. Jo sóc partidària de les quotes per combatre discriminacions i per donar oportunitats a qui no les tindria mai, ja que és una fal·làcia pensar que hauríem d’arribar per mèrits propis quan no tens l’oportunitat de demostrar aquests mèrits.
“Tot el que en política és normal en un home, en una dona és ser una harpia”
El fet de ser dona, com ha influït en la teua professió? Podries explicar-nos algun episodi passat i present que mostre l’evolució?
Tot el que en política és normal en un home i s’espera d’ell, en una dona és ser una harpia, una bruixa, una ambiciosa en el sentit pejoratiu de la paraula. L’exemple més recent el vaig viure en la disputa per la presidència de la Generalitat. Això em va convertir en una dona sense escrúpols i ambiciosa, una cosa que a un home no li ho haurien dit mai, més bé al contrari. Amb aquestes característiques, és un home amb lideratge. En el meu cas era poc menys que una usurpadora, perquè en el fons el poder segueix sent per als homes. Està vetat a les dones. A més, a les dones se’ns jutja pel nostre aspecte físic i a mi se m’ha jutjat molt per això, quan no estic açí per fer una passarel·la, sinó per prendre decisions.
Quines mesures polítiques serien més efectives per aconseguir la igualtat?
El Govern del Botànic està treballant per fer de la igualtat una política transversal i situar-la en les nostres accions de govern. De fet, precisament, aquest Consell ha elevat el rang d’importància de la lluita per la igualtat fins situar-la en la Vicepresidència de la Generalitat. És important també treballar en la corresponsabilitat i no tant en la conciliació, ja que aquesta interpel·la sobretot a les dones, que som les que hem de conciliar.
La desigualtat i la violència contra la dona, van de la mà?
Clar que estan relacionades. Cal sensibilitzar i promocionar la igualtat i promoure relacions sanes amb l’objectiu de construir una societat més igualitària, més justa i més decent. Perquè la violència de gènere no és altra cosa que la manifestació més atroç de la creença de superioritat de l’home sobre la dona.