Dissonància social

Progrés, modernitat, era del coneixement i dels avanços científics i tecnològics. Paraules i frases molt utilitzades per a definir la situació actual de la societat. Certament, existixen molts elements i factors que servixen per a corroborar tal concepció. No obstant això, sembla que no tot concorda amb eixes premisses. Hi ha incongruències i inconseqüències que no haurien de donar-se en una societat realment avançada en tots els sentits. Sabem allò que “no sols de pa viu l’home”, la qual cosa podríem traduir en l’actualitat dient que no sols de progrés, modernitat, coneixements i avanços científics i tecnològics viu l’ésser humà.

Els avanços tecnològics més comuns i visibles en general, com ara, per exemple, els mòbils d’última generació, els cotxes elèctrics, els robots, els drons i satèl·lits i, últimament, la Intel·ligència Artificial (IA), juntament amb uns altres més no tan comunes i visibles, però en actiu, donen eixa sensació i aparença de progrés, de modernitat i de societat avançada que després no concorda amb els índexs de pobresa que es mantenen i fins i tot s’acreixen en alguns casos, o amb la precarietat econòmica, laboral i de vivenda i la inseguretat que afecten gran part de la població. El mateix ocorre amb els avanços científics, i també tecnològics, que no semblen redundar en un major nivell d’eficiència i eficàcia en matèria de salut, tant en prevenció com en atenció sanitària, així com en matèria d’ensenyança i educació.

Així mateix, el progrés en l’orde econòmic, ajudat també pels avanços científics i tecnològics, que ha generat un augment exponencial de recursos, no ha suposat, de manera inconseqüent, el salt substancial que calia esperar per això en la qualitat de vida en general. Existixen des de fa molt temps ingents recursos de tota índole, però es destinen molts, per exemple, a guerres i altres fins inadequats, però no els que caldria esperar a millorar la prevenció de catàstrofes, o a augmentar la seguretat de la població i l’atenció i el benestar de la societat.

Tot això sembla indicar que existix el que es podria denominar una dissonància social, entre el que se suposa que és progrés i modernitat i la realitat de la vida quotidiana. I segurament es deu al fet que cal incorporar diguem humanitat als avanços científics i tecnològics, desplaçant l’eix de l’interés purament econòmic o de poder al genuïnament humà.