Hi ha empreses que naixen, es reconverteixen i també, de vegades, desgraciadament, moren o desapareixen. En este article ens centrem en aquelles empreses o companyies que van marcar un abans i un després en la idiosincràsia de l’Horta, en la manera de treballar, d’oferir ocupació i d’entendre la professió dels centenars de treballadors que donaven el millor de si mateixos.
En el cas de la restauració, trobem grans icones de la comarca. Sense anar més lluny, el restaurant Monte Picayo de Puçol, que durant les dècades dels anys huitanta i noranta va ser un dels locals de restauració i oci més de moda a escala estatal.
Per este complex format per hotel i restaurant van passar nombroses personalitats del món de la cançó, la cultura, el teatre, la tauromàquia i la televisió. Artistes com Karina, Lola Flores, María Jiménez o Arévalo, entre molts altres, van visitar este conegut establiment. El recinte oferia sopars i espectacles i es va convertir en un exclusiu punt de trobada de personatges famosos, on també es realitzaven apostes i es jugava a la ruleta i al pòquer.
Aquelles nits es van convertir en autèntiques cites de glamour d’una època que ja forma part de la història. Actualment, la zona porta diverses dècades tancada després de la reestructuració empresarial de 2006. El complex hoteler es troba completament tancat i presenta una imatge d’abandonament.
Molí
Una altra empresa que va marcar un abans i un després va ser el molí d’Alfara del Patriarca, del qual encara es pot distingir en la llunyania la seua característica silueta, perfecta, solitària i envoltada per l’horta. Esta instal·lació industrial estava situada en un enclavament estratègic, molt pròxim a la Reial Séquia de Montcada i al barranc del Carraixet. L’abundància d’aigua d’ambdós espais resultava essencial per al correcte funcionament del molí.
La instal·lació va representar una autèntica revolució per a l’economia local. Este molí fariner va ser un dels més destacats durant les dècades dels setanta i huitanta, donant treball a nombroses famílies de la comarca. Encara que no es coneix la xifra exacta de treballadors, va arribar a funcionar amb dos torns laborals.
L’empresa El Siglo, situada a la CV-300 al seu pas per Tavernes Blanques, es dedicava a la producció de begudes carbonatades, com ara gasoses i refrescos, convertint-se en tot un referent a l’Horta Nord. Va ser especialment coneguda pels seus populars «flash» o gelats de gel de diferents sabors, tota una icona de la València dels anys setanta i huitanta.
Mislata
A l’Horta Sud també va destacar la fàbrica de paper de fumar Payà, ubicada a Mislata. Encara que els seus orígens es troben a Alcoi, el seu gerent va continuar l’activitat després de la dissolució de la societat l’any 1926. Cap a 1950, l’empresa es va instal·lar a Mislata i es va convertir en un important centre de producció local. Hui dia, esta emblemàtica empresa continua en funcionament.
El seu llegat arquitectònic no passa desapercebut, especialment per a aquelles persones que accedixen al centre urbà de la localitat. L’edifici està catalogat com a Bé de Rellevància Local i conserva l’antiga ximenera industrial, restaurada l’any 2013.
Esta fàbrica amb història es manté pràcticament intacta en un dels carrers d’entrada a Mislata, convertida en un dels testimonis més destacats del patrimoni industrial de l’Horta Sud.