Després de les paraules introductòries de Ruipérez, Albert Ferrer va començar la dissertació agraïnt al públic interessat la seua presència a un acte un tant herètic, en tant en quant els autors se n’ixen de l’ortodòxia dominant pel que fa a la sorollomania imposada pel poder polític. Parlant a continuació dels pormenors en què es va gestar el llibre, així com de la participació de l’editorial d’Almàssera en el projecte en un moment crucial previ a l’arribada a València de poc més de dues-centes pintures de Joaquín Sorolla des de Nova York, una operació d’arrendament i exhibició gestada per Carlos Mazón poc després de la DANA 29-O que costarà a les arques públiques de la Generalitat una milionada. Una nova cortina de fum que instal·la la societat valenciana en un permanent dia de la marmota, iniciada en 2007 amb la mostra ‘Visión de España’.
Per la seua banda, el professor Tormos es centrà sobretot en com arribà a Sorolla, en redescobrir a una gran escultor valencià amic del ‘pintor de la llum’, Ricardo Causarás Casaña; al capdavall, l’autor de tres obres pregones sobre el reputat artista: el seu bust, la figura de cos sencer i el buidat en argent de la seua mà. Peces de gran qualitat i valor artístic en ser, segurament, les primeres que se li dedicaren e Sorolla a principis del segle XX, quan el pintor feia temps que s’havia domiciliat a Madrid i començava a tastar les mels de l’èxit. De fet, l’escultura de cos sencer fou guardonada a la capital de l’Estat i donada per Causarás a l’Ajuntament de València, institució que la destinà a la Gruta dels Vivers, on, en passar els anys, s’havia anat deteriorant en ser de guix.
Juan B. Tormos defensa, mercès a les seues investigacions, inèdites fins ara, que Sorolla morí dues vegades: físicament a Cercedilla, en 1923, i espiritualment al Grau de València en 1930, any en què la seua obra de cos sencer fou traslladada dels Vivers al port per a ser embarcada cap a Bacelona on havia de fondre’s en bronze; moment tràgic en què l’escultura va caure a l’aigua i res més mai es va saber d’ella. Notícia que passà totalment desapercebuda entre les autoritats competents, en la premsa i la societat d’aquell temps. Al seu propòsit, l’autor albalatà deixà en l’aire si València havia estat sempre tan receptiva amb Joaquín Sorolla, especialment veient els fastos exagerats que se li dediquen en exclusiva contemporàniament, coste el que coste.
La presentació finalitzà, després de les preguntes dels assistents, a poqueta nit en un lloc molt agradable de la població de l’Horta Nord, un espai molt adient per a seguir realitzant aquests tipus d’activitats de caire literari i cultural.