La Generalitat eliminarà la canya invasora en els barrancs de Poio i Picassent, així com en els rius Túria i Magre, per a augmentar la capacitat hidràulica i el lliure flux d’aigua d’estes conques en previsió de barrancades i riuades per pluges torrencials que es poden produir en la pròxima tardor, així com per a evitar incendis. Tot i que la competència sobre els llits dels barrancs i rius és de l’Administració General de l’Estat, el Govern valencià ha decidit procedir a la seua neteja, especialment en les zones a on no ha actuat la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
L’actuació que s’impulsa, i que afectarà a 160 quilòmetres de conques fluvials, pretén un doble objectiu: augmentar la capacitat hidrològica i el flux d’aigua sense obstacles i també la resistència enfront d’incendis que es veu agreujada per la presència de les canyes, tenint en compte que és una planta molt inflamable per les fulles seques i els troncs buits.
Cal recordar que en la ‘barrancà’ del 29-O es van arribar a generar més d’un milió de tones de residus, incloses més de 20.000 tones de canyes arrossegades per les inundacions. Estes restes es van retirar i es van gestionar des de la Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, cosa que va representar la partida pressupostària més gran de la reconstrucció, amb 225 milions d’euros.
Inversió de 56,4 milions
Esta actuació està emmarcada en el Pla Endavant, que preveu 343 mesures per a impulsar la recuperació econòmica i social de la Comunitat Valenciana i la creació d’unes condicions millors per a afrontar futurs esdeveniments climatològics extrems. Els treballs suposaran una inversió, en esta primera fase, de 56,4 milions a càrrec de la Generalitat, realitzan-se al llarg de llits de rius i barrancs que passen per un total de 53 termes municipals. Amb este pla es preveu eliminar la canya invasora en 400 hectàrees de conques, l’equivalent a uns 570 camps de futbol, i a més plantar uns 400.000 arbres i plantes en les riberes.
Així, l’actuació beneficiarà 11 municipis en la conca del Poio (Chiva, Cheste, Riba-roja de Túria, Quart, Aldaia, Alaquàs, Torrent, Picanya, Paiporta, Catarroja i Massanassa); 14 en la conca del Túria (Calles, Domeño, Loriguilla, Sot de Chera, Chulilla, Gestalgar, Bugarra, Pedralba, Vilamarxant-Benaguasil, Riba-roja de Túria, Paterna-Manises, Quart de Poblet); 23 en la conca del Magre (Alborache, Alfarb, Algemesí, Buñol, Camporrobles, Carlet, Catadau, Caudete, Dos Aguas, Fuenterrobles, Guadassuar, l’Alcúdia, Llombai, Macastre, Montroi, Montserrat, Real, Requena, Siete Aguas, Sinarcas, Turís, Utiel i Yátova), i 3 en el barranc de Picassent (Picassent, Alcàsser, Beniparrell).
El comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida, va presentar el pla a Vilamarxant, amb l’assistència de l’alcalde de la població, Héctor Troyano, i va inspeccionar la zona del Túria al seu pas pel municipi en la qual es desenrotllaran part dels treballs. En la visita tècnica van estar també presents la directora general de Recuperació i Reconstrucció, Sandra Castillo, i els tècnics de Tragsa i Vaersa encarregats de dur a terme la intervenció.
Raúl Mérida va destacar que la Generalitat durà a terme “el projecte de neteja de canyes i renaturalització de llits més gran a escala nacional en els barrancs de Poio, Túria, Magre i Picassent”, i va afegir que “l’experiència ens ha ensenyat que cal mantindre la regulació hidrològica dels llits i per a fer-ho és necessari retirar els obstacles”.
Barrancs T500 en una segona fase
La Generalitat preveu actuar en esta primera fase en les conques del Túria, Magre, Poio i Picassent que van resultar afectades per la Dana, per a posteriorment ampliar l’actuació.
La perillositat que ocórrega una inundació a causa del desbordament d’un determinat barranc o llit es mesura en tres nivells de probabilitat estadística de freqüència: període de retorn de 10 anys (T10 alta probabilitat), 100 anys (T100 probabilitat mitjana) i 500 anys (T500 baixa probabilitat), segons el Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables del MITECO.
Els barrancs de Poio o de Pozalet, per exemple, se situen en un escenari entre T50 i T75, mentres que altres barrancs, com el Carraixet, se situen en T500. El terme T500 indica un escenari d’avinguda extraordinària amb un període de retorn de 500 anys, és a dir, una probabilitat d’1/500.