Així es recull en l’estadística actualitzada del Centre Integrat de Dades (CID), constituït per a fer front a l’emergència d’acord amb el que establix el Reial decret 32/2009, pel qual s’aprova el Protocol nacional d’actuació medicoforense i de Policia Científica en successos amb múltiples víctimes, segons informa el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
Tots els difunts als quals s’ha practicat l’autòpsia, compten o no ja amb un informe positiu d’identificació, han sigut traslladats per la Unitat Militar d’Emergències (UME) des de la Ciutat de la Justícia de València, en els soterranis de la qual se centralitza la recepció de les víctimes mortals, fins a la morgue que s’ha instal·lat a Fira València.
L’Institut de Medicina Legal de València té a la seua disposició més de 130 efectius per a fer front a l’emergència, entre metges forenses, psicòlegs, treballadors socials, ajudants de laboratori, facultatius i tècnics d’autòpsia, juntament amb personal de tramitació.
En este dispositiu, en el qual es fan torns rotatoris, participen metges forenses de diferents administracions, tant autonòmiques com del Ministeri de Justícia, que s’han desplaçat des de Múrcia, Cartagena, Albacete, Madrid, Andalusia, Castelló, Alacant o les Balears.
Cada equip forense dedicat a l’alçament de cadàvers en els diferents llocs on s’han produït víctimes està compost per dos professionals, als quals s’unix després un policia nacional o un guàrdia civil.
Una vegada realitzats els tràmits necessaris en el lloc on es troba el cos, i després d’assignar-li un codi, l’equip torna a la base de la Ciutat de la Justícia, on es prenen les empremtes dactilars i, en tots els casos, també mostres biològiques per si fora necessari realitzar anàlisis d’ADN per a la seua posterior identificació.
Les dades obtingudes durant l’alçament i l’autòpsia es creuen posteriorment amb les dades que hagen pogut facilitar els familiars de desapareguts, juntament amb les corresponents denúncies de desaparició en les oficines «ante mortem» habilitades per a això en la Prefectura Superior de Policia de València i en les dependències generals de la Guàrdia Civil situades al carrer Calamocha de València.
Estes dades i informacions poden anar des d’una descripció física o una fotografia recent fins a l’existència de pròtesis, cicatrius o tatuatges. En estes oficines també hi ha forenses i es poden recollir mostres biològiques de familiars directes de desapareguts.
En el cas de les empremtes dactilars preses durant les autòpsies, estes han de ser comparades amb les que consten en les bases de dades policials relatives a una persona concreta, de la qual se sospite prèviament, per qualsevol circumstància o informació addicional, que puga correspondre amb la persona morta.
Quan la identificació ha resultat positiva, les mateixes forces de seguretat es posen en contacte amb els familiars per a comunicar-los-ho, a fi que puguen fer la corresponent compareixença judicial i designar una funerària que obtinga l’autorització per al lliurament de les restes mortals i l’expedició de la corresponent llicència d’enterrament.
El CID és un òrgan tècnic integrat per una Oficina Forense i una Oficina de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, amb agents especialitzats de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, i té com a funció principal reunir i supervisar els diferents informes d’identificació que realitzen les diverses institucions.
Hi participen experts de la Comissaria General de Policia Científica, per part de la Policia Nacional, i de l’Equip d’Identificació en Catàstrofes (EIC) del Servici de Criminalística de la Guàrdia Civil, que s’han desplaçat des de Madrid.