Hi ha municipis que presenten les seues activitats. I n’hi ha que, quan les presenten, aprofiten també per explicar qui són. Meliana pertany a aquest segon grup.
Ahir ho va tornar a demostrar amb la presentació de FIMEL, la Fira de Meliana, que enguany va escollir un escenari poc habitual per donar a conéixer el cartell, la programació i les principals novetats de la nova edició: l’església del monestir de Sant Miquel dels Reis.
No era només el lloc on presentar una fira. Era, en si mateix, una declaració d’intencions. Meliana eixia del seu terme municipal per mostrar, en un espai patrimonial de primer nivell, allò que vol reivindicar: la seua identitat, la seua cultura, la seua gastronomia, la seua agricultura i una manera pròpia d’entendre el territori.
Perquè a Meliana hi ha una certa obsessió —en el millor sentit de la paraula— per fer les coses boniques, diferents i amb personalitat.
Promoció turística i cultural
I aquesta manera de fer no és nova. En els darrers anys, el municipi ha convertit les presentacions dels seus grans esdeveniments en una part més de la seua estratègia de promoció turística i cultural. No es tracta únicament d’explicar què passarà, sinó d’escollir on explicar-ho i, sobretot, què es vol transmetre amb eixa elecció.
FIMEL ja ha tingut altres escenaris singulars. En una edició anterior, la presentació es va celebrar al MUVIM, vinculant la fira a la cultura i al patrimoni. En altres ocasions, Meliana ha portat les seues presentacions directament a l’horta, entre camps i plantacions agrícoles, per parlar dels seus productes i de la seua agricultura.
També el Palauet de Nolla ha servit com a escenari per presentar iniciatives gastronòmiques com el concurs de paella de fetge de bou. Un espai patrimonial únic per parlar d’un plat que forma part de la memòria i de la identitat gastronòmica de l’Horta, o inclus la plaça de bous de València.
La fórmula es repeteix, però no els escenaris. I ací està precisament una de les claus.
Meliana no vol només que vinguen a les seues activitats. Vol que, quan les coneguen, descobrisquen també el municipi que hi ha darrere.
L’horta com a carta de presentació
L’estratègia té una altra característica: posar en primer pla els productes de proximitat i les persones que els fan possibles.
Agricultors, restauradors i productors locals tenen un paper cada vegada més important en aquesta manera de projectar Meliana cap a fora. El Club de Producte és una de les eines que permet articular aquesta aposta i donar visibilitat a una xarxa vinculada al territori.
I fins i tot la manera de fotografiar-se canvia. En les presentacions i actes promocionals no és estrany trobar photocalls elaborats amb productes de l’horta, verdures, fruites o elements agrícoles. L’horta deixa de ser simplement el paisatge que envolta el municipi i passa a convertir-se en part de la seua identitat visual.
És una manera senzilla, però potent, de dir: açò és nostre.
La tomaca, la paella de fetge de bou, els productes de l’horta, la gastronomia, els comerços, els restaurants, els agricultors i el patrimoni formen part d’un mateix relat.
I aquest relat busca fugir de la idea d’un municipi que només organitza activitats. Meliana intenta construir una marca pròpia al voltant d’allò que la fa diferent.