La pilot d’automobilisme Nerea Martí porta bona part de la seua vida lligada a la competició. Però, a més, ha aconseguit que moltes xiquetes seguisquen el seu exemple en trencar barreres en un món esportiu que durant molt de temps ha sigut “d’hòmens”. Va començar amb nou anys al Karting Horta Nord que van obrir el seu pare i el seu tio i des d’aleshores ha passat pel karting, la Fórmula 4, les W Series o la F1 Academy. En 2026 ha afegit un nou terreny a la seua trajectòria: l’aigua, com a pilot de Team AlUla en les E1 Series, mentre manté el seu vincle amb la Fórmula E com a ambaixadora d’Andretti. Hui, amb només 24 anys, parla amb El Meridiano de l’Horta dels seus nous projectes, del que suposa convertir-se en referent per a altres joves i d’una carrera que va nàixer a casa, a Albalat dels Sorells.
Ver esta publicación en Instagram
EL MERIDIANO: Com estàs? Com afrontes este moment de la temporada?
NEREA MARTÍ: Molt bé, molt contenta amb els projectes actius que tinc. Molt a tope amb les competicions, sense parar d’entrenar i pensant també un poc en l’any que ve.
EM: T’ho hauran preguntat moltes vegades però, vas ja en mode pilot automàtic?
NEREA: Un poc sí, la veritat (riu).
EM: Has tingut temps per a descansar este estiu?
NEREA: Sí, he tingut temps per a descansar però sobretot també per a entrenar i preparar-me. Estic al centre d’alt rendiment d’IMED Activa, treballant física i mentalment, i també amb els entrenaments de bicicleta i càrdio. A més, estic centrada en un projecte per a final d’any, amb moltíssimes ganes de tornar a pujar-me al cotxe. I ara és que m’he passat a l’aigua també.
EM: Has fet el salt a l’aigua?
NEREA: Sí. Estic amb les llanxes aquàtiques, amb les E1 Series, i compaginant-ho amb les pistes.
EM: La teua família s’ha dedicat al món de l’automòbil, conta’ns com t’ha influït el teu entorn familiar.
Una aventura que va començar a Albalat dels Sorells
NEREA: Quan jo tenia nou anys, el meu pare i el meu tio van obrir un Karting a Albalat dels Sorells i allí va començar la meua passió pel motor. Al principi no competia perquè sabien que era un món difícil, també econòmicament, i nosaltres el desconeixíem totalment. Però al final vaig aconseguir convéncer-los i vaig començar a córrer.
EM: Amb el temps t’has convertit en un referent per a altres xiquetes que volen competir. Com es viu això?
NEREA: És un orgull, la veritat. També dins de l’equip de competició que ara té la família veig moltes xiquetes i xiquets que em tenen com a referent i jo puc transmetre’ls tota l’experiència que porte acumulada durant estos anys. Estic molt contenta que s’estiguen fent campionats i creant oportunitats per a les dones.
EM: Has notat realment un canvi des que vas començar?
NEREA: Moltíssim. Quan jo vaig començar era pràcticament l’única xica del campionat. Ara es veu un gran canvi; hi ha moltes més xiques que comencen, que estan competint i a les quals també els apassiona este món. Al final, l’important és donar-li visibilitat perquè més dones comencen a competir.
“El pitjor són les hores que perdo en avions”
EM: En totes les professions hi ha una part que agrada més i una altra que agrada menys. Què és el pitjor de la teua?
NEREA: Les hores que estic en avions. Si poguera triar un poder seria teletransportar-me.
EM: I el millor?
NEREA: Que gaudisc de la meua passió i estic vivint d’ella. He complit l’objectiu de poder dedicar-me al que més m’agrada i tant de bo puga fer-ho durant molts més anys.
EM: Si no hagueres sigut pilot, a què t’hauries dedicat?
NEREA: No en tinc ni idea, la veritat. És una cosa que a vegades em pregunte; potser ADE o Psicologia, que són dues coses que m’encanten, però sincerament no sé què hauria fet. Des de molt xicoteta m’he dedicat al que m’agrada i mai m’he plantejat una altra cosa.
Entre entrenaments, llibres i pastissos de formatge
EM: També ens han contat que t’agradava cuinar…
NEREA: Sí, però a cuinar li he agafat més afició ara.
EM: I quin és el teu plat estrella?
NEREA: Esta setmana he fet un pastís de formatge que estava boníssim. Així que esta setmana et diria que el meu plat estrella és el pastís de formatge.
EM: Digues-me un llibre que t’haja agradat especialment.
NEREA: Psicología aplicada al motorsport. Parla molt de la part mental enfocada al nostre món i utilitza exemples reals. M’agrada perquè m’ha ajudat a gestionar determinades situacions que a vegades no saps com afrontar i el llibre t’ajuda a plantejar-les.
EM: Si hagueres nascut cotxe, quin series?
NEREA: Mai m’havien fet eixa pregunta. Qualsevol esportiu o un fórmula, segurament.
Passió compartida en família
EM: Sabem que eres molt familiar. Hi ha algun moment relacionat amb el teu poble o amb la teua família que guardes especialment?
NEREA: Hi ha un moment que per a mi va ser molt bonic, quan va morir el meu iaio. El circuit em va donar un dia de test per a animar-me i la família, que sempre ha estat molt unida a mi en el motor, va vindre a veure’m i va ser un moment molt especial. Es van ajuntar molts sentiments amb la il·lusió que havia tingut tota la vida de poder pujar-me a un Fórmula 1. Va ser molt bonic.
EM: Ens quedem amb eixe record. Moltíssima sort amb tot el que tens per davant.