Tomás Laguarda

Opinión

Tomás Laguarda

Periodista

Ver todas las opiniones

Govern del poble, pel poble i per al poble

Caldria prendre més responsabilitat en la cosa pública per part de la ciutadania, i no sols cada quatre anys amb les eleccions, pensant que els polítics estan ahí i tenen el poder en les institucions, siguen ajuntaments, diputacions, governs autonòmics, govern nacional i altres instàncies, perquè els ha sigut cedit per tots, els que han votat i els que no, i que estan al servici de tots.

Rendir comptes abans d’eleccions

Abans de fer noves promeses, els polítics haurien de rendir comptes sobre les que feren per a les anteriors eleccions, especialment els que han estat en el govern. Perquè, en definitiva, són uns manats, uns gerents que han sigut posats per la ciutadania en els ajuntaments i l’Administració autonòmica per a gestionar els recursos de tots, suposadament per a millorar la qualitat de vida de tots.

Promeses electorals en paper mullat

No sols assistim a incompliments de programes electorals, sinó també a la realització d’accions que no estaven previstes en ells, i inclús contràries al que s’havia proposat. També passa que es promet fer coses, però no es diu quan. Fa la sensació que es fa allò de prometre i aparentar per a arribar, i després que em tiren un galgo durant quatre anys més.

Tradició, idiosincràsia i cultura

Necessitem identificar-se, tindre referències, sentir-se partícips d’una identitat col·lectiva, i per a això la tradició és fonamental i cal mantindre-la, sobretot quan respon a un consens social ampli. Tradició que, amb una amalgama de diferents components, acaba conformant la mentalitat i la cultura de la ciutadania.

Trobar l’esperit nadalenc

L’esperit de Nadal, amb tots els valors que representa, hauria de tindre’s en compte quan felicitem el Nadal, però, a més, hauria d’escampar-se per tot arreu i durant tot l’any.

Identitat i manipulació

La identitat és una necessitat vital i, com a tal, és un sentiment profund. No obstant, com tots els sentiments, és altament manipulable i en la societat és manipulat pels qui, portats per interessos espuris, l’ambició de poder, siga personal o polític, o la cobdícia, apliquen sense escrúpols morals aquella vella màxima de “dividix i guanyaràs”, o el refrany de “a riu revolt guany de pescadors”.