Abans de fer noves promeses, els polítics haurien de rendir comptes sobre les que feren per a les anteriors eleccions, especialment els que han estat en el govern. Perquè, en definitiva, són uns manats, uns gerents que han sigut posats per la ciutadania en els ajuntaments i l’Administració autonòmica per a gestionar els recursos de tots, suposadament per a millorar la qualitat de vida de tots.
No sols assistim a incompliments de programes electorals, sinó també a la realització d’accions que no estaven previstes en ells, i inclús contràries al que s’havia proposat. També passa que es promet fer coses, però no es diu quan. Fa la sensació que es fa allò de prometre i aparentar per a arribar, i després que em tiren un galgo durant quatre anys més.
Necessitem identificar-se, tindre referències, sentir-se partícips d’una identitat col·lectiva, i per a això la tradició és fonamental i cal mantindre-la, sobretot quan respon a un consens social ampli. Tradició que, amb una amalgama de diferents components, acaba conformant la mentalitat i la cultura de la ciutadania.
L’esperit de Nadal, amb tots els valors que representa, hauria de tindre’s en compte quan felicitem el Nadal, però, a més, hauria d’escampar-se per tot arreu i durant tot l’any.
La identitat és una necessitat vital i, com a tal, és un sentiment profund. No obstant, com tots els sentiments, és altament manipulable i en la societat és manipulat pels qui, portats per interessos espuris, l’ambició de poder, siga personal o polític, o la cobdícia, apliquen sense escrúpols morals aquella vella màxima de “dividix i guanyaràs”, o el refrany de “a riu revolt guany de pescadors”.
Els denominats ‘politòlegs’, especialistes en màrqueting polític, estan molt sol·licitats pels governants o aspirants a ser-ho, que no dubten en gastar-se molt en això, inclòs diners públics de tots els contribuents, per a aconseguir mantindre’s en el poder o accedir a ell. Com tampoc dubten en prometre i aparentar el que calga per a engatussar als votants i ‘vendre’s’ millor.
