ESCAROTATS

Albert Ferrer Orts

Universitat de València

​Ens aproximem als tres anys en què es declarà la darrera pandèmia arreu la humanitat, sempre amb el temor que reviscole amb inusitada força ací o allà –ara per la fi dels confinaments massius a la Xina, on la vacuna no és tan efectiva com les nostres i el ritme d’infeccions és trepidant-, i ho fem alterats, escarotats en diríem. Perquè aquests darrers anys han passat molt ràpid, tant com els esdeveniments que s’encadenen un darrer l’altre sense solució de continuïtat.

​Si girem la mirada arrere, i sense necessitat d’eixir del nostre país, ens podrem adonar de la quantitat d’esdeveniments que han ocorregut i ocorren, un darrer d’altre sense a penes donar temps a aturar-se un instant. És tal l’allau d’ells de distint calat que, mirant-ho bé, u s’esglaia. No parlem si alcem la vista més enllà de les fronteres.

​Com he dit alguna vegada, qui li anava a dir a Pedro Sánchez quan fou defenestrat que tornaria a la secretaria general del seu partit com ho feu, que governaria aviat, que ho faria en coalició, que resistiria tant davant de tants problemes concatenats, que s’aprovarien els pressuposts del seu govern… En fi, una muntanya russa que segueix i que ni en somnis ni s’imaginava ell ni l’oposició, ni potser ningú.

​Amb un parlament crispat, uns mitjans de comunicació polaritzats i una societat atordida que no hi ha dia que desdejune amb informacions esperançadores mínimament duradores entre tantes altres dolentes o directament aborronadores, el temps s’esfuma sense poder digerir-les i posicionar-se més enllà de la ideologia de cadascú, si és que la té.

​Així hem començat l’any, però el que queda d’ell no pinta millor si hi afegim l’ambient de precampanya electoral que ja mateix es viu i que s’anirà incrementant a mesura que ens aproximem a maig. Un preludi a l’anomenada festa de la democràcia que cada vegada s’assembla menys al que fou o deuria de ser, sobretot si veiem els tristos avalots ocorreguts darrerament a Washington DC i Brasilia; dos colps d’enorme repercussió en clau interna i també en el panorama internacional, sacsejat interessadament per individus del pedigrí de Trump o Bolsonaro. On serà la pròxima astracanada?

​Mentrestant, seguim amb temperatures pròpies de primavera en una bona part del territori, tement que el fred i l’aigua arriben a deshora i, com l’any passat, reboliquenles collites a més del personal, que no acaba d’ubicar-se entre les coses del cel i de la terra.

​Entre el cel i la terra seguim de moment, com també segueixen les pràctiques deshonestes arreu del planeta per molt que se’ns assabente, cara a la galeria, que el compte arrere començà fa temps i aquest no s’atura. Més que contradictoris estem en permanent fora de joc, obnubilats per la immediatesa i confosos en essència; massa deures pendents i, en realitat, poca voluntat de revertir les coses.

​Sense anar més lluny, a Ucraïna hi ha una petita guerra mundial des del 24 de febrer de 2022. Però, com si res, la vida segueix més o menys igual mentre l’aigua no ens arribe al coll, com sol ocórrer.