Albert Ferrer Orts
Profesor en la Universitat de València
Laura García Guardado
Promotora de Igualdad
Hasbía Mohamed
Delegada en Valencia de la Unión Nacional de escritores de España
José F. Cabanes
President de la Mancomunitat de l’Horta Sud
Marisa García-Merita
Presidenta del Consejo Valenciano de las Personas Mayores
Juanjo Civera
Secretari General del PSPV de Foios i regidor d'Educació
Anteriores
Als nostres conciutadans atrets pel miratge ultradretà
Sembla no haver-hi massa marge de maniobra per a revertir l’evidència que els electors han decidit lliurement quan se’ls ha convocat, un vot molt condicionat per diversos factors, com, per exemple, l’edat dels votants o el seu nivell econòmic i de benestar. Els primers per la seua inexperiència vital -molts començarem a votar a eixes edats- i l’atracció que manifesten per les xarxes socials lligades a la tecnologia, per a bé o mal; els segons per això mateix també i per anar a la recerca d’una millor situació de la que tenen malgrat l’esforç de l’Administració en les darreres legislatures per fer-ho possible, tenint en compte l’oposició recurrent de la patronal.
Serà per milions d’euros?
Sorolla representa un valor segur i reconeixible que sol agradar a tot el món, en particular als segments més conservadors de la societat perquè respón al seu umbral de coneixements i sensibilitat. Tanmateix, un nombre considerable de gent formada i culta (genèricament progressista) no pensa exactament el mateix, quan comprova que tan grans esforços financers de caràcter públic es destinen una vegada i una altra més a la seua promoció en exclusiva sense considerar a un munt de col·legues que ratllaren a gran altura en el seu context, no diguem als que conformaren l’avantguarda des dels inicis del segle XX en endavant.
Els sacrificis de Feijóo
Recorden els votants -per si són joves i no ho van conéixer o són reincidents a pesar de viure-ho i patir-ho, tant se val- que un president popular com ho fou Rajoy (el mateix que “M. Rajoy” i el dels sobres de la Gürtel o la Kitchen) pujà els impostos, aplicà la reforma laboral redactada en temps de Zapatero, congelà els salaris i només pujà un 0,25% les pensions mentres governà. Tot amb l’excusa peregrina de salvar la fallida de la banca, a cost zero per a la ciutadania segons el seu ministre De Guindos (exassessor de Lehman Brothers, l’entitat financera causant de la crisi financera mundial, i exvicepresident del Banc Central Europeu).
Art Senza Frontiere lo volvió a hacer
Los Premios Fénix – Victoria Euroamericano: talento y reconocimiento sin fronteras
Patir més és una opció
No m’he pogut llevar del cap els percentatges demoscòpics, especialment la notable pujada dels d’Abascal que, com una allau de morralla i detritus, va camí de convertir el futur govern central en un experiment que -riu-te tu de l’actual de coalició, acusat de Frankenstein pels aspirants- semblava impossible fa uns anys. Més dolorós encara si es té en compte que qui els facilitaran sobre manera les coses són una part de la joventut i, per a més inri, la classe treballadora més humil.
Arguments o sentiments
Es poden detectar nombrosos arguments fal·laços si s'analitzen amb deteniment, encara que, com és més fàcil apel·lar als sentiments o a les emocions per a atraure a molts seguidors o simpatitzants, és el recurs a la demagògia un dels més utilitzats, sobretot pels polítics.
‘Contra Sorolla’ esdevé una mena d’heretgia cultural?
Els autors no qüestionen la qualitat intrínseca del pintor Joaquín Sorolla, tanmateix posen sobre el tapet la desconsideració històrica de la ciutat del Túria pel que fa al pintor abans de la II República, a través del seu amic, l’escultor i inventor aeronàutic Ricardo Causarás, així com els fastos contemporanis dedicats a ell i la seua obra tant per l’extinta Bancaixa com per la Generalitat. Operacions que regaren i regaran la potent institució cultural privada nord-americana amb milions i milions d’euros des de València.
Quan l’art esdevé comodí del poder, només això
La reivindicació malaltissa d’un autor com Sorolla, a cavall dels segles XIX i XX, per part del stablishment polític valencià des que començà el nou mil·leni amb l’objectiu d’aconseguir adeptes a determinada ideologia, sembla extemporània, quan no francament castrant per als artistes actius des de la segona meitat de la passada centúria i els sectors culturals més innovadors en sintonia amb ells.
Fal·làcies i cinisme
Amb el discurs argumentatiu es poden inculcar maneres d'interpretar la realitat que no responen a la veritat, utilitzant sofismes i fal·làcies per a induir a l'engany.