SENSE NOVETAT EN EL FRONT

Albert Ferrer Orts

Universitat de València

​Fa just un any que començà una guerra llargament anunciada, una invasió imminent que, a mesura que passava el temps i creixia l’amenaça pel moviment de tropes al llarg de la frontera ucraïnesa, es feia més certa i, alhora, es sentia més a prop. Com ací diem, dos no discuteixen si u d’ells no vol, però esdevingué el cas contrari i, amb ell, el conflicte bèl·lic.

​La desraó i la barbàrie, que tant de mal feren a l’antiga Iugoslàvia en iniciar-se els anys 90 del segle passat, tornaren al vell continent fent vertadera de bell nou la dita: no per més vell s’és més savi. I és que la guerra, per desgràcia, és consubstancial als europeus des de fa massa temps. Com si el pòsit identitari assolit des de fa 3.000 anys s’hagués fonamentat precisament sobre el camp de batalla i totes les malifetes hagudes i per haver.

​Un escenari, l’europeu pròpiament dit, exportat pertot arreu pels seus bel·licosos pobladors i que, en gran part del planeta, ha comportat episodis lamentables i, també, la postració i eliminació de milions i milions d’innocents als que ningú mai no farà justícia ni, menys encara, recordarà. Com si l’avanç de la cultura occidental com a única eina de progrés haja estat, en realitat, la tomba de tantes altres d’homòlogues i dels que les havien bastit al llarg del temps. Com si el que coneixem per progrés s’haguera escrit amb la sang vessada per incomptables innocents.

​Aquesta realitat que singularitza l’europeu, però també als habitants d’altres geografies en menor o major escala, prengué cos fa un segle en els nord-americans i en els russos i, entremig, els alemanys: d’aquella pols, aquest llot, en diríem. Després de dos conflictes mundials i barrabassades indescriptibles, seguim amb les mateixes però amb altres protagonistes, circumstàncies i armament per a massacrar la població civil i les tropes que facen falta. Als primers per atemorir a la resta, als segons perquè són soldats. En definitiva, per a desmoralitzar-los a tots plegats.

​Com a espectadors del que esdevé a Ucraïna, i afectats per les seues conseqüències secundàries, se’ns transmet a diari la seua invasió i destrucció sistemàtica per l’exèrcit que comanda Putin, en realitat un pobre home vist amb certa perspectiva històrica –com ho foren Stalin, Hitler i alguns altres més del seu tarannà-, així com el no parar del seu antagonista, Zelenski, antic actor de comèdia que, malauradament, interpreta en clau dramàtica el paper de la seua vida. De fet, tant com la pròpia guerra en primera línia, Kiev s’ha convertit en un plató amb photocall pel quan desfilen tota mena de polítics com si d’una gala interminable es tractara, per allò de recolzar la resistència de l’actor reconvertit a polític. En realitat, un escenari irreal com el d’Alicia que s’anteposa a la guerra i la destrucció que té lloc al seu voltant, com si aquesta i la seua crueltat foren seqüències d’un rodatge de ficció.

​ Mai se’ns havia relatat així un conflicte d’aquesta magnitud, encara que pot ser que sí quan a Síria apareixia el palau presidencial impol·lut enmig de la desfeta amb Bashar al-Asad impàvid, com si el patiment de les víctimes no esguitara les seues parets. En tot cas, visions surrealistes ambdues amb inquilins de distint pelatge i condició.

​La guerra ja ha durat dotze mesos i el seu resultat és del tot incert a pesar de la resistència heroica dels agredits. És més que probable que encara en dure altres tants, o més, i que el desastre siga molt major del que és a hores d’ara. La qual cosa comportarà una major implicació a tots els nivells dels països que intervenen subsidiàriament, com si d’una guerra mundial encoberta es tractara. En definitiva, males noticies que, indirectament, seguiran afectant al conjunt de les seues poblacions. Un drama que s’haguera pogut evitar i que, com a contrapartida, impulsa la fabricació massiva d’armes i el seu negoci per a benefici dels que les produeixen.

​Està clar que en la humanitat la solució d’un problema radica en crear-ne un altre de pitjor resolució, i així seguim: sense novetat en el front.